Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Escrutini global a la cort suprema

Amb motiu del judici contra l’1 d’Octubre, la ‘Directa’ ha publicat el suplement ‘La Defensa’, 80.000 exemplars gratuïts que es distribueixen arreu del territori. Aquest article en forma part. Entitats catalanes han treballat per assegurar la presència d’un grup d’observació internacional i el respecte escrupolós dels drets de les persones encausades durant el judici, una delegació a la qual, de moment, el Tribunal Suprem ha denegat el permís per assistir a les vistes


Àlex Romaguera |
@AlexRomaguera

El 19 de desembre de 2007, l’Audiència Nacional espanyola condemnava a diversos anys de presó 47 persones acusades de col·laborar o pertànyer a ETA. Totes elles, investigades en el marc del procés contra l’independentisme basc que el magistrat Baltasar Garzón va impulsar el 1998, van ser víctimes d’allò que Günther Jakobs ha anomenat dret penal de l’enemic, un concepte amb què el jurista alemany qualifica els procediments on s’utilitza qualsevol mitjà disponible per castigar penalment una determinada persona o grup de persones.

Analitzar si el dret penal de l’enemic s’imposa en la macrocausa contra el sobiranisme català, és l’objectiu de la iniciativa International Trial Watch – Catalan Referendum Case. La plataforma vol garantir el monitoratge del judici i denunciar la vulneració de drets de la qual poden ser objecte les 18 persones –12 a Madrid i 6 al TSJC de Barcelona– per qui la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat espanyol sol·liciten 177 anys de presó per uns suposats delictes de rebel·lió, sedició, malversació de cabals públics i desobediència.

La indefensió ja va ser denunciada arran dels primers empresonaments ara fa un any i mig. Així ho han manifestat alguns organismes, entitats i professionals del dret penal, pels quals la causa no sols parteix d’una evident arbitrarietat que lesiona els drets dels responsables polítics i socials del procés, sinó que també revela, com assenyala el Consell d’Europa a través de l’informe GRECO 2017, la manca d’independència del sistema judicial espanyol.

“La causa ha aixecat una enorme preocupació, tant per les interlocutòries amb què el jutge Llarena substancia la instrucció com per l’escàs marge dels lletrats per preparar les al·legacions amb els seus clients o la demora amb què el Tribunal Constitucional resol els recursos presentats”, explica Anaïs Franquesa, portaveu d’International Trial Watch. Davant d’aquestes irregularitats, la plataforma que integren l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, l’Institut dels Drets Humans de Catalunya, NOVACT, el Centre Irídia, el Col·lectiu Praga i l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB treballa perquè un equip avaluï si es respecten degudament els principis de legalitat, imparcialitat i els drets de les encausades.

 

Cordó sanitari a la impunitat

No és la primera vegada que una delegació internacional es persona en un judici d’aquestes característiques. En la causa contra l’esquerra abertzale –també coneguda pel nom de macrosumari 18/98– van assistir-hi Martil Poell i Volver Gerloff, dos advocats alemanys que en concloure la vista oral van palesar que “tot i la temença que seria un judici sense proves, ens hem trobat amb un judici sense delicte”. També August Gil Matamala, en nom de l’associació Advocats Europeus Demòcrates (AED), va comprovar que les proves per incriminar l’independentisme basc no eren altra cosa que retalls dels informes policials que interpretaven la documentació intervinguda. “Vam adonar-nos que el fiscal no necessitava provar l’acusació; eren els acusats qui havien de demostrar la seva innocència”, afegia el periodista Mariano Ferrer, portaveu del grup de suport.

Conscient d’aquest precedent, International Trial Watch intentarà que l’opinió pública conegui els detalls d’un judici on l’equip d’observació es repartirà la feina d’acord amb cadascuna de les especialitats: des de l’acadèmia posaran el focus en els drets processals, representants d’organismes humanitaris es fixaran en els drets civils i polítics, mentre que juristes documentaran les diferents sessions. Franquesa destaca que la sola presència d’aquest equip en el judici tindrà un impacte rellevant, perquè “se li diu al Tribunal que moltes organitzacions estan pendents dels efectes que pugui tenir”.

 

Una tribuna al món 

El nombre d’integrants de la delegació internacional no es coneixerà fins a la vigília del judici, atesa la dificultat per gestionar les diferents sol·licituds, i tampoc se sap si el Tribunal Suprem autoritzarà que s’asseguin a l’interior de la sala de vistes. A hores d’ara, només és segur que el Departament d’Exteriors de la Generalitat i l’oficina Diplocat coordinaran els càrrecs polítics que ja han manifestat interès per assistir-hi. És el cas de vuit representants de l’Eurocambra, entre els quals la valenciana Marina Albiol (Esquerra Unida del País Valencià), el francès José Bové (Verds), la gallega Ana Miranda (Bloc Nacionalista Gallec), la sueca Bodil Valero (Verds) o l’irlandès Matt Carthy (Sinn Féin).

Al judici pel macrosumari 18/98 contra l’esquerra abertzale ja hi va assistir una delegació internacional

Qui també ha mostrat disposició a ser-hi és Amnistia Internacional i altres entitats que, després d’exigir la fi de la presó preventiva, han expressat el desig de supervisar el procés “per si es compleixen les garanties d’un judici just”.

Quant al nombre d’especialistes amb què comptarà International Trial Watch, tot dependrà dels contactes i recursos que s’obtinguin de fons particulars; si bé Anaïs Franquesa assegura que “oscil·larà entorn a la vintena”, comptant amb els provinents de l’Estat espanyol i la resta de la Unió Europea.

L’objectiu final és que, cada setmana, la plataforma publiqui opinions relatives a les anomalies que es detectin durant la vista oral. “Està previst que el judici es perllongui tres mesos, de manera que haurem de fer compatible no prejutjar el desenllaç amb notificar les apreciacions o situacions que es produeixin a la sala i que, a tota llum, constitueixin una conculcació de drets de les encausades”, assenyala Franquesa.

En acabar el judici, International Trial Watch presentarà un informe amb les seves conclusions. Serà el resultat d’un treball concatenat que, al costat de les guies d’observació obtingudes fins ara, posarà en relleu la naturalesa política d’una causa que ha suscitat una enorme expectació entre l’opinió pública internacional.

 

Última parada a Estrasburg

Si s’ha de jutjar pel relat de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat espanyol, tot indica que les 18 persones que seuran a la banqueta seran condemnades a penes de presó. Així va deduir-se pel to que el ponent Manuel Marchena, president de la sala segona del Suprem, va utilitzar en la vista prèvia celebrada el 18 de desembre passat: la sentència sembla escrita per endavant.

Si es consuma la condemna, la defensa és probable que porti el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), l’única pista d’aterratge a efectes d’assolir algun tipus de reparació legal. “Si en volem l’anul·lació, no hi ha cap altra instància amb aquestes facultats”, comenta Anaïs Franquesa, per qui “recórrer a les Nacions Unides o altres organismes pot formar part de l’estratègia, però cal recordar que adreçar-s’hi implica excloure altres tribunals i que no tenen el caràcter vinculant del TEDH”. Per tant, tot quedarà en mans d’Estrasburg, on l’Estat espanyol ja acumula diverses sentències que despullen les seves enormes llacunes democràtiques.

 

CONTINGUT RELACIONAT

El mapa de la repressió d’Estat

Acte de precampanya de l’extrema dreta

Les proves de part

Un tribunal controlat “des del davant”

Irregularitats per norma