Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Famílies d'alumnes de Barcelona denuncien que la dificultat d'accés a una escola pública de proximitat les empeny a la concertada

Activistes i famílies d'alumnes de Primària i ESO afectades s'apleguen a la Plataforma Pro-Educació Escola Pública i de Proximitat (PPEEPP), que denuncia una estratègia política de l’administració per traspassar alumnat de l’educació pública a la privada i la concertada, a través d’un sistema d’assignació que deixa moltes famílies sense opció a plaça a una escola pública més pròxima als seus domicilis

Acció de protesta de la Plataforma Pro Educació Pública i de Proximitat a finals de maig a Barcelona / Arxiu

“Tenim la sensació que tenen un pla i que van sobre aquesta línia, i tot el que se surti d’aquí no es té en compte”, expressa Sara Tolosa, portaveu de la Plataforma Pro-Educació Escola Pública i de Proximitat (PPEEPP), recentment creada a Barcelona. Tolosa fa referència a les solucions que ha aportat el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), a la seva família i a les 130 més que s’han quedat sense plaça a cap de les deu opcions que pot escollir cada unitat familiar durant el procés d’assignació de centre escolar. Una situació similar viu l’alumnat que accedeix al cicle de Secundària, on 135 famílies s’han trobat en aquesta conjuntura. “Les solucions que ens donen són parcials i, a més, segueixen uns criteris difícils d’entendre, de forma unilateral, sense tenir en compte les demandes de les famílies ni de la comunitat educativa”, afegeix Tolosa. “L’augment de ràtios i l’obertura de línies addicionals –el que popularment es coneix com a bolets– que proposen en algunes escoles no solen respondre a les necessitats de les famílies afectades, ja que moltes han acabat escollint, finalment, una opció concertada per proximitat o es veuen obligades a l’assignació d’ofici”. Unes mesures que, com explica Lidón Gasull, directora tècnica de Federació de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC), “no només són il·legals, ja que es comença el curs amb més ràtio de la permesa” sinó que també poden “afectar la qualitat educativa dins l’aula”.

La PPEEPP es va constituir el passat 16 de maig com a grup de suport entre les famílies i de pressió a l’administració , després que el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) fes públics els números de desempat resultants de l’assignació de les primeres places escolars pel curs vinent, 2019-2020. La plataforma ha pressionat el consorci i el Departament d’Educació i, amb el suport de la FaPaC i els sindicats USTEC i CGT, ha organitzat mobilitzacions davant de la seu del CEB i de la Generalitat, i ha interposat queixes a les  de Greuges de Barcelona i de Catalunya. A curt termini, els seus objectius eren aconseguir places per les famílies afectades, i que no haguessin de marxar a altres barris.

“L’augment de ràtios i l’obertura de línies addicionals –el que popularment es coneix com a bolets– que proposen en algunes escoles no solen respondre a les necessitats de les famílies afectades, ja que moltes han acabat escollint, finalment, una opció concertada per proximitat”, explica Sara Tolosa, de la PPEEPP

Els districtes més afectats són sobretot Gràcia, Eixample Dreta, Sant Andreu i Sants-Montjuïc, però hi ha hagut casos a tot Barcelona. Gasull explica “l’increment d’elecció de les famílies catalanes d’escoles públiques, però la planificació de places no s’hi ajusta”. “Això s’agreuja en algunes poblacions, com Barcelona, Igualada i Vic, on l’oferta d’escoles concertades pot arribar a igualar o a superar les públiques”. Descontentes amb les solucions proposades pel consorci, les membres de la plataforma no descarten noves mobilitzacions.


Un sistema que beneficia la concertada, segons les famílies

En el manifest que la plataforma va entregar al Consorci, denunciaven l’opacitat d’aquesta administració en diferents fases del procés, el fet que no hi hagués llibertat real d’elecció i l’aparent manca de planificació de places en relació a l’augment demogràfic així com la desigualtat entre centres pel que fa a projecte educatiu i a infraestructures. En aquest sentit demana al CEB que “es comprometi a impulsar canvis en aquelles escoles menys demandades, implantant canvis pedagògics i augmentant-ne els recursos” i  el “repartiment equitatiu de la matrícula viva (com s’anomena la preinscripció) en tots els centres, de tal manera que les famílies nouvingudes puguin distribuir-se entre totes les escoles i fomentar la proximitat i la diversitat.”

Acció de protesta de la Plataforma Pro-Educació Escola Pública i de Proximitat a finals de maig a Barcelona |Arxiu

 

La PPEEPP s’ha compromès a reconstituir-se l’any vinent, “ja que la situació es repetirà”, vaticina Sara Tolosa, portaveu de la plataforma, “de la mateixa forma que succeeix des de fa molts anys”. I lamenta que, “al final, no deixem de ser pares i mares, i cadascú té la seva vida i fa les seves coses. No coneixem el sistema, hi ha frustració i et sents desemparada en saber que està en joc l’escolarització del teu fill en els següents nou anys de la seva vida. Juguen amb això”.

La FaPaC porta quasi una dècada posant en el punt de mira la campanya d’assignació de places com a exemple més clar per senyalar la tendència dels diferents Governs més recents –els d’Artur Mas, Carles Puigdemont i i Quim Torra, aquest últim amb ERC al capdavant de la Conselleria d’Educació– a “potenciar l’escola concertada en detriment de la pública, tant en l’accés a l’educació Infantil (oferta educativa de P3) com a la Secundària (oferta educativa de 1r d’ESO)”, com va assenyalar en un comunicat de premsa el passat 6 d’abril.

“La intenció del Departament d’Educació en l’oferta inicial per al curs 2019-2020 és que hi hagi un traspàs forçat d’alumnes de P3 cap a l’educació privada concertada”, sentencia un informe de la Fapac

Com cada any, enguany la federació de famíliars ha publicat la seva anàlisi de dades sobre la valoració de l’oferta inicial de les places escolars pel curs 2019-20 presentada pel Departament d’Educació. Un informe que sentencia –a través de comparar les dades de matrícula del curs actual amb les de l’oferta de places escolars pel pròxim i d’estudiar les dades demogràfiques de Catalunya mitjançant fonts oficials obtingudes del Portal de Transparència de la Generalitat de Catalunya– que “la intenció del Departament d’Educació en l’oferta inicial per al curs 2019-2020 és que hi hagi un traspàs forçat d’alumnes de P3 cap a l’educació privada concertada”; en aquest sentit, s’acusa directament al Departament d’Educació de “publicar dades falses en documents públics sobre l’oferta de places escolars”.

Accionsde la Plataforma Pro-Educació Escola Pública i de Proximitat davant de l’Ajuntament de Barcelona |Arxiu

En l’informe de la FaPaC, s’assegura que el Departament d’Educació ha ofert inicialment, com a mínim –ja que ha exclòs dels seus informes publicats els grups ZER (Zona Escolar Rural), tot i que no es pot saber el nombre exacte fins a l’assignació definitiva de totes les places, que se sabrà al llarg del dia d’avui, 12 de juny– 15 grups de P3 públics menys en relació al curs 2018-2019, mentre que ofereix 44 grups de P3 concertats més respecte al curs passat. I que, tot i la creació de 39 grups més a 1r d’ESO, s’observa que aquests grups són insuficients per poder absorbir les necessitats d’escolarització que té el sistema públic, que el Departament no té en compte la matrícula viva per calcular els grups públics que necessita el sistema educatiu i que planifica 59 grups privats concertats d’ESO més dels necessaris. “Des de fa anys, veiem com hi ha una sobredemanda que supera l’oferta de places públiques”, explica Lidon Gasull, “mentre cada any queden places a l’escola concertada per omplir, i les ràtios mínimes per assegurar un grup varien considerablement d’una respecte l’altra. Enguany poden arribar a superar quasi les mil places sense omplir a tot Catalunya”.

En una carta enviada pel Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE, integrat per la FaPaC i diversos sindicats de professorat i alumnat) al Govern de la Generalitat de Catalunya, es denuncia que “l’educació pública catalana està endèmicament infrafinançada. No acompleix ni de lluny el 6% establert per la LEC” i es posa de manifest que “el Govern no ha impulsat cap mesura a l’educació pública que millori substancialment la seva qualitat”. També es recorda que “les retallades que es van aplicar de forma ‘extraordinària’ des del primer moment de la crisi encara no han estat revertides després de sis anys de creixement econòmic” i que “això ha afectat al desenvolupament de l’educació pública i ha provocat, entre d’altres, la massificació d’alumnat a les aules per un increment insuficient de les plantilles; una falta de planificació de places públiques que puguin donar resposta a les necessitats d’escolarització i a la tendència de les famílies d’escollir escola pública; una educació pública no inclusiva i un alumnat cada cop més segregat; una manca de places i de finançament del Departament d’Educació a l’educació pública de 0-3 anys; l’estancament de més de 1.000 aules prefabricades; l’increment de les taxes als ensenyaments postobligatoris i universitaris; el deteriorament de les condicions laborals de les treballadores de l’educació”. Finalment, també s’acusa el Departament d’Educació d’estar “aplicant polítiques que no garanteixen el dret a l’educació de totes en igualtat de condicions, ha fet greus retallades econòmiques, ha deteriorat la participació democràtica, les decisions no s’han consensuat amb la comunitat educativa i ha col·lapsat els centres educatius públics”.