Canvis en el currículum de batxillerat que menyscaben el català i la memòria democràtica. Polítiques lingüístiques en contra de la llengua pròpia, com l’anomenada llei de “llibertat educativa”, la iniciativa de l’Ajuntament d’Alacant (PP i Vox) per a sol·licitar que la ciutat es declare de predomini lingüístic castellà o modificacions en la denominació oficial de diversos municipis a favor del castellà. Una reconstrucció de les localitats afectades per la dana fonamentada en la lògica del formigó. Amenaces al territori per mitjà de la reactivació o aprovació de macroprojectes o l’expulsió del veïnat dels barris per la pujada insostenible del preu d’habitatges i lloguers. Aquestes són algunes dels “atacs” contra els quals entitats socials i cíviques, sindicats i organitzacions polítiques criden a mobilitzar-se en la diada del 25 d’abril.
“En un context internacional on l’extrema dreta planteja una batalla cultural que justifique els retrocessos en drets democràtics, el País Valencià no queda alié, amb un govern que desfa qualsevol avanç assolit. Per això, a cada agressió, cal donar resposta”. Són paraules d’Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, entitat que enguany ha volgut agrupar totes les lluites populars per a celebrar la Diada. Per la seua part, Irene Mira, militant de l’organització independentista Endavant, posa en relleu la “defensa de la unitat de la llengua”, la “reivindicació dels Països Catalans” i “l’orgull de classe”, els tres eixos que fonamenten l’enfocament independentista de la jornada. “Considerem que la supervivència del País Valencià passa per una defensa aferrissada del català en tots els àmbits i per una batalla constant pels drets de la classe treballadora”, rebla.
Irene Mira, d’Endavant, posa en relleu la “defensa de la unitat de la llengua”, la “reivindicació dels Països Catalans” i “l’orgull de classe”, els tres eixos que fonamenten l’enfocament independentista de la jornada
La tradicional manifestació de la diada tindrà lloc el pròxim dissabte, 25 d’abril, a les sis de la vesprada, des de la plaça Sant Agustí de València. Sota el lema “Davant les agressions, som la força del país”, encapçalarà la marxa la pancarta d’Acció Cultural, i seguidament, en diferents blocs, s’hi sumaran la resta d’organitzacions convocants. La marxa coincidirà amb l’arribada, a les cinc i mitja de la vesprada, de la Flama del Correllengua Agermanat a la ciutat de València. Recorrerà més d’una desena de carrers fins a entrar a la plaça de Sant Agustí, on el cantautor Xavi Sarrià llegirà el manifest. Les organitzacions de l’esquerra independentista —Alerta Solidària, Arran, COS, la CUP, Endavant i el SEPC— han fet una crida per sumar-s’hi i còrrer arreu de totes les comarques. Mira situa la convocatòria en el marc d’un context de tensió política i social, i defensa que l’actual moment exigeix “una mobilització permanent”. La jornada culminarà amb el segon concert de La Gossa Sorda a Picassent.
L’arribada del PP i Vox a les institucions ha anat seguida d’un conjunt de polítiques que posen en perill la normalització de la llengua en els àmbits educatiu, comunicatiu i administratiu. Una de les iniciatives més polèmiques ha estat l’anomenada llei de “llibertat educativa” i la consulta lingüística celebrada a les escoles perquè les famílies escolliren la llengua vehicular de l’ensenyament dels seus fills i filles. L’última iniciativa ha estat un decret que modifica l’ordenació i el currículum de batxillerat a les aules valencianes, mesura contra la qual la ciutadania ha pogut presentar al·legacions durant 15 dies naturals, fins al 18 d’abril. Alguns dels canvis són la censura d’autors catalans i balears o la priorització d’un determinat tipus de terrorisme —el d’ETA— en detriment d’altres.
Des d’Escola Valenciana, la presidenta Rosanna Martínez asevera que la reforma no respon a cap motivació “acadèmica o pedagògica”, sinó que “s’emmarca dins d’una estratègia clara de fragmentació del català i de manipulació ideològica”. En la mateixa línia s’expressen des de Plataforma per la Llengua: “És una censura literària i un greu atac a la qualitat educativa, a la unitat de la llengua i als drets lingüístics”.
Per l’educació i la sanitat públiques
Una altra de les “agressions” denunciada és el desmantellament dels serveis públics, com l’educació o la sanitat. En l’àmbit sanitari, el govern del PP i Vox va aprovar una pròrroga de cinc anys de la concesió de l’hospital del Vinalopó a l’empresa Ribera Salud, l’únic que queda de gestió privada. També s’ha produit un augment de l’externalització d’alguns serveis al sistema privat. Per exemple, la sanitat pública va enviar 44.279 cirugies a la privada durant el 2024 per mità del Pla de Xoc, un sistema amb que el govern valencià busca “reduir les llistes d’espera”. Són el doble de les enviades en 2020 i un 15% més que les realitzades en 2023, amb mig any de legislatura del Botànic i mig amb el PP de Mazón, segons dades de la Memòria de Gestió de la Conselleria de Sanitat de 2024.
Una altra de les “agressions” denunciada és el desmantellament dels serveis públics
En l’àmbit educatiu, entre les principals reivindicacions hi ha la recuperació del poder adquisitiu perdut en els últims anys, una millora “efectiva” de l’estabilitat laboral i equiparació dels drets de conciliació laboral i del nombre de dies d’assumptes propis a la resta de funcionariat. També una baixada de les ràtios, atenció “real” a la diversitat i la inclusió, la defensa de l’ensenyament en valencià, la recuperació dels acords de plantilles docents per a revertir les retallades, alleugerir la sobrecàrrega de tasques burocràtiques o augmentar els recursos i millorar les infraestructures del sistema educatiu públic. “Les demandes són reals i l’administració ha de complir amb la seua responsabilitat per una educació pública i de qualiat”, defensa Sandra Cáceres, portaveu de l’Assemblea de Docents, que estudia la possibilitat de convocar una vaga indefinida al maig.
Sobre la gestió dels serveis públics, també s’ha pronunciat Miquel Férriz, portaveu de la Plataforma de Bombers Forestals del País Valencià a Castelló, que ha criticat les retallades en els serveis d’atenció a emergències. “No invertir i no gestionar seriosament els recursos costa vides. No només retallen serveis, també en futur, igualtat i drets”, assevera. Cal recordar que la primera tissorada va ser l’eliminació de la Unitat Valenciana d’Emergències (UVE), creada en febrer de 2023, durant la presidència de Ximo Puig (PSOE). El seu objectiu era “garantir la ràpida intervenció d’emergència” al País Valencià, en situacions com “incendis forestals”, “emergències d’origen meteorològic, sísmiques o terratrèmols submarins”. En novembre de 2023, Mazón la va suprimir perquè, a parer seu, hi afegia “més complexitat”.
Reconstrucció després de la dana
Des dels Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció, espais de participació directa que aglutinen veïnat, empreses o entitats locals i es van crear després del temporal per a trobar solucions a l’estat de destrucció des dels principis de l’economia social i solidària, denuncien una reconstrucció dels municipis afectats per la dana del 29 d’octubre fonamentada en la lògica del ciment. Mostra d’això són les 4.537 hectàrees d’horta que administracions autonòmica o locals volen soterrar sota el pretext d’haver de “paliar els danys de la dana” amb noves infraestructures i habitatges.
En la roda de premsa convocada per Acció Cultural per a presentar la manifestació de la diada, Ruth Moyano, una de les portaveus dels comités, va denunciar que les localitats que es van inundar s’han convertit en “una taula d’experimentació de les polítiques de la mort”. “Estan prioritzant —afegeix— l’economia i abandonant les escoles i els centres de salut. O fem pinya, fem comunitat, fem xarxa, o no podrem combatre les polítiques de mort”. Des de l’esquerra independentista, Irene Mira subratlla que el més “insultant” per a la societat valenciana és que “es pretenga construir en territoris afectats i terres d’horta”. “La planificació del sòl a casa nostra ha estat guidada, i encara ho està, pels interessos econòmics dels especuladors i això ens ha costat la vida”, denuncia.
Una altra de les lluites que s’ha sumat a la convocatòria és la del sector primari. Protesta contra els elevats costos de producció, el gran desequilibri de preus en origen i destí, l’excessiva burocràcia o la competència deslleial que exerceixen les importacions d’aliments produïts en països amb condicions laborals més precàries i requisits mediambientals i sanitaris més laxos, cosa que s’agreuja amb els tractats de lliure comerç com el de la Unió Europea i els països del Mercosur. En el cas concret del País Valencià, Carles Peris, de la Unió de Llauradors, critica que “patim un infrafinançament crònic que ens resta recursos i ens impedeix fer polítiques agràries pròpies. I sense inversions, hi ha el risc de desaparició de la nostra agricultura”.
“Davant les agressions hem de demostrar que hi ha un altre país que volem construir”, rebla Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural País Valencià
Per que fa a l’àmbit de l’habitatge, des del Sindicat de Llogateres de València, denuncien que un altre dels motius per mobilitzar-se aquest 25 d’abril és la crisi de l’habitatge i l’especulació immobiliària. Exposen que una persona de classe treballadora pot arribar a destinar fins al 60% del seu sou a pagar el lloguer o pot acabar expulsada del seu barri si no el pot assumir. “És el resultat de decisions polítiques, com no regular el lloguer o obrir la ciutat als fons d’inversió perquè puguen especular”, denuncia Andrea Aleixos, portaveu del Sindicat, a través de les seues xarxes; i insisteix que al País Valencià hi ha 40.000 famílies a l’espera d’un pis públic “mentre que la Generalitat Valenciana, govern espanyol i fons voltor en tenen desenes de milers buits”. Des de València no està en venda, Pablo Ramos, posa el focus en la proliferació de pisos turístics: “La nostra ciutat no pot ser un parc temàtic”.
Per tot aquests motius, entitats socials i cíviques criden a eixir als carrers de València aquest 25 d’Abril. “Davant les agressions hem de demostrar que hi ha un altre país que volem construir”, conclou Anna Oliver. “La diada d’enguany és una oportunitat per a posar damunt la taula que ens cal mobilitzar-nos i un discurs clar que faça visibles les agressions que patim per a poder discutir-les i construir una alternativa”, postil·la Irene Mira.
