Des del dimarts 23 de gener, quatre activistes de l’okupació del bosc alemany de Hambach es troben en detenció indefinida prèvia a judici acusades d’obstrucció al treball dels operaris i la policia. El dispositiu policial per desallotjar de les barricades del bosc okupat va començar a les 8 del matí del 22 de gener, quan agents i operaris van entrar al bosc amb la intenció de suprimir-les i permetre el pas de les màquines que obrissin camins d’emergència.
Nombrosos efectius policials, serveis d’emergència, bombers i un dron de vigilància van topar-se amb una resistència d’activistes organitzada en cases autoconstruïdes en els arbres, plataformes elevades, trípodes i túnels sota terra. Finalment, el desallotjament no es va poder efectuar. Aquest es va allargar més de vuit hores i es va suspendre amb l’arribada de la nit, ja que els vehicles policials van quedar atrapats en el fang, a més de les dificultats afegides per a l’extracció d’un dels activistes que resistia en un forat a sota terra.
El requeriment al tribunal de reconsiderar la validesa de la detenció ha sigut rebutjat, per tant l’empresonament pot allargar-se un mínim de tres mesos més a l’espera del judici
L’actuació policial contra les activistes -que van defensar el bosc sense violència- va acabar, en un primer moment, amb nou persones detingudes i traslladades a la presó de Colònia. El passat 2 de febrer, cinc d’elles van ser alliberades. Segons fonts judicials alemanyes, la raó de la detenció és el risc de fuga, ja que les persones que actualment continuen sota arrest no s’han volgut identificar, ni durant la seva detenció durant l’acció policial ni davant del jutge. El requeriment de les advocades al tribunal de reconsiderar la validesa de la detenció ha sigut rebutjat, per tant l’empresonament pot allargar-se un mínim de tres mesos més a l’espera del judici.
Suport per les quatre de Hambach
Diferents mostres de suport i campanyes de solidaritat s’han engegat i estès per exigir l’alliberament de les encara avui detingudes. Els grups de suport denuncien l’obstrucció de la justícia per a realitzar visites i trucades a les quatre empresonades, així com la violació de drets fonamentals en una situació que consideren improcedent i de la qual no s’ha donat cap explicació.
“Considerem les companyes preses polítiques, a les quals l’estat, aliat amb l’empresa energètica RWE, utilitza per a difondre la por a les que resisteixen, a les que anomenen eco-terroristes, a les que planten cara a la destrucció de la Terra en favor dels diners bruts que produeix el carbó de la mina més gran d’Europa”, denunciaven en un comunicat el grup de suport a les quatre de Hambach. Les activistes, que emmarquen la resistència del bosc en una lluita global contra l’escalfament planetari i l’explotació de combustibles fòssils, també denuncien la manipulació dels mitjans de comunicació alemanys. “S’han limitat a reproduir les notes de premsa de l’empresa denunciant, augmentant per sis el nombre d’activistes presents i redirigint l’atenció pública d’una crisi climàtica a una campanya de por i paranoia d’extremisme radical”.
La primera okupació d’aquest bosc es va produir el maig del 2012, on després d’una acampada de l’organització Klima Camp, un grup d’activistes van decidir construir-hi un campament en terrenys cedits per veïnes. Començava així una potent lluita autònoma per la defensa del territori amb l’objectiu de bloquejar els treballs de mineria. Aquesta resistència, que ha operat mitjançant sabotatges a les línies de tren que gestiona la companyia energètica, així com atacs a les mines i la maquinària, s’ha enfrontat constantment amb els intents de desallotjament per part de les autoritats alemanyes.
Gran impacte ecològic i social
Des de l’any 1978, la multinacional Rheinisch-Westfälisches Elektrizitätswerk AG és propietària del territori on se situa el bosc de Hambach, que avui dia tan sols conserva un 7% del terreny original, que s’estenia per 5.500 hectàrees.
Cada any, la mina a cel obert de Hambach expulsa més de 100 milions de tones de diòxid de carboni a l’atmosfera en el procés de cremar el lignit de carbó que s’extreu del subsòl per a produir energia
Cada any, aquesta explotació minera a cel obert expulsa més de 100 milions de tones de diòxid de carboni a l’atmosfera en el procés de cremar el lignit de carbó que s’extreu del subsòl per a produir energia. La combustió de carbó proveeix un 44% de l’energia a Alemanya, essent el lignit el fòssil que produeix més diòxid de carboni en la seva combustió. La multinacional és considerada la principal emissora de diòxid de carboni a Europa. De cara al 2030, el país s’enfronta al seu compromís de reducció d’emissions en el sector energètic fins a la meitat del nivell actual. L’activitat de la mina ha propiciat que fins a 55.000 persones que vivien als territoris annexos hagin sigut desplaçades
RWE té previst finalitzar la tala l’any 2018, tot i que fins a l’any 2045 té llicència per a treballar en l’extracció de carbó del lloc que s’ha descrit com el “forat més gran d’Europa”. En acabar les extraccions, la mina deixarà un enorme buit de 400 metres de profunditat, on l’empresa té la intenció de fer-hi un llac que trigarà 60 anys a omplir-se i que servirà d’atracció turística.
“Hambi4 segueix sent un símbol d’aquesta mateixa justícia global i utòpica, teòrica i pràctica (…) Fem una crida al suport i la solidaritat amb tots els reprimits, empresonats ara o especialment en el futur, si prossegueix el regnat dels terroristes del CO₂”, conclou el grup de suport en el seu comunicat.
