Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Hipocresia col·lateral

El documental ‘Naza’ recull els testimonis de 24 soldats que descriuen com Israel va matar amb un sistema d'intel·ligència artificial desenes de milers de persones a Gaza. Pràcticament tota la societat israeliana ha condemnat la pel·lícula, però la reacció més contundent ha vingut del sector liberal

| Pau Fabregat

A Israel, des de fa ja diverses setmanes, la reacció davant la pel·lícula Naza és emotiva, histèrica i inusualment generalitzada. El documental de Rachel Szor i Yuval Abraham, guanyador al Festival de Cinema de Venècia i Premi del Públic a la millor pel·lícula europea a Sant Sebastià, recull els testimonis de 24 soldats de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) de la Unitat 8200, que descriuen, de manera anònima, com Israel, utilitzant un sistema d’intel·ligència artificial, va matar desenes de milers de persones classificades com a “danys col·laterals”, durant atacs destinats a colpejar membres de Hamàs a Gaza.

No hi ha cap mitjà de comunicació a Israel que no hagi condemnat la pel·lícula

No hi ha cap mitjà de comunicació a Israel que no hagi condemnat la pel·lícula. La condemna ha vingut de polítics de tot l’espectre polític sionista, d’acadèmics, figures militars, famosos, artistes, cantants i influencers. Amb tot, la reacció més contundent, al meu parer, ha vingut del sector liberal, en el que és un clar exemple d’hipocresia.

Es tracta, justament, de les persones que constitueixen la columna vertebral dels serveis d’intel·ligència, les unitats tecnològiques i la força aèria d’Israel. La raó és que aquestes branques militars impliquen sistemes tecnològics avançats i complexos que requereixen persones amb un alt nivell de formació i competències, especialment en ciències i anglès.

Per resumir breument els arguments en contra de la pel·lícula: s’al·lega que la pel·lícula no aporta prou fets que es puguin demostrar. Que no es pot comprovar la identitat dels interlocutors i que, per tant, no se’ls pot donar credibilitat. Que la pel·lícula s’ha projectat a l’estranger i difama Israel, i que, si la informació sobre els crims va arribar a mans dels realitzadors, haurien d’haver-la remès als organismes competents perquè fos investigada i tractada. Resultaria còmic si no fos tan trist.

Des de l’octubre de 2023, els principals mitjans de comunicació israelians s’han abstingut d’informar sobre el que està passant a Gaza

Durant tres anys, des de l’octubre de 2023 fins avui, els principals mitjans de comunicació israelians s’han abstingut d’informar sobre el que està passant a Gaza, s’han negat categòricament a mostrar al públic israelià el veritable preu que paguen les víctimes de Gaza i no han publicat ni un sol reportatge d’investigació sobre la conducta i les accions de l’exèrcit a Gaza. Tot el que s’ha mostrat al món s’ha ocultat al públic israelià durant anys. Tanmateix, tots els mitjans de comunicació d’Israel reprodueixen, cada dia i sense cap mena de comprovació, les interminables mentides que els proporciona el portaveu de l’exèrcit.

Cal saber que a Israel no es pot nomenar un corresponsal de guerra sense l’aprovació de l’exèrcit, de manera que hi ha un conflicte inherent: si vol conservar la seva feina, difícilment podrà criticar realment el sistema sobre el qual se suposa que ha d’informar i al qual hauria de fiscalitzar. Per cert, fins i tot aquest fet és desconegut per a una gran part de l’opinió pública israeliana.

Israel ha assassinat més de 250 periodistes de Gaza, però això no ha rebut gairebé cap cobertura a Israel, i encara menys protestes per part dels periodistes israelians

Però la hipocresia dels mitjans de comunicació no s’acaba aquí. Gaza fa ja tres anys que està tancada amb pany i forrellat als periodistes d’Israel i de la resta del món. Si Israel no té res a amagar, les afirmacions de la pel·lícula no tenen fonament i tot està en ordre, aleshores, per què s’impedeix la cobertura periodística a Gaza? No cal dir que els mitjans de comunicació israelians s’han resignat al tancament de Gaza i, a banda d’afegir-se a una petició de periodistes estrangers davant del Tribunal Suprem, cap mitjà de comunicació ha intentat impugnar aquesta decisió antidemocràtica. A més, cal recordar que Israel ha assassinat més de 250 periodistes de Gaza. Aquest fet tampoc no ha rebut gairebé cap cobertura a Israel, i encara menys protestes per part dels periodistes israelians, llevat d’una petició signada per uns pocs professionals.

L’enrenou al voltant de la pel·lícula va donar lloc a una manifestació de desenes de participants davant de la casa dels pares de Rachel Szor, amb el lema “pena de mort per als traïdors” i crides a enderrocar casa seva i expulsar-los d’Israel —tal com es fa amb els “terroristes”—, un terme que a Israel es reserva per als palestins que es rebel·len violentament contra l’opressió.

Desenes de persones es van manifestar davant de la casa dels pares de Rachel Szor, amb el lema “pena de mort per als traïdors” i crides a enderrocar casa seva i expulsar-los d’Israel

A més, polítics i figures de l’àmbit militar han començat a estudiar la possibilitat de revocar la ciutadania de Yuval Abraham i Rachel Szor, i d’intentar localitzar els 24 soldats que van ser entrevistats per a la pel·lícula i portar-los a judici.

Al mateix temps, als crítics de la pel·lícula procedents del bàndol liberal no els indigna gens ni mica els crims, els assassinats ni la indiferència envers la vida humana dels quals van informar els soldats. El que es desprèn clarament de la seva reacció és la seva preocupació per la imatge d’Israel i la del seu exèrcit davant del món, com la constatació que serà difícil esborrar la informació sobre els crims d’Israel transmesa pels mateixos soldats en un documental de directors israelians, al·legant “antisemitisme”. Hi ha una enorme dissonància entre els milers de testimonis i declaracions dels israelians implicats en la guerra de Gaza —persones que juren i estan convençudes que actuen dins d’un sistema ordenat i minuciosament  supervisat, subjecte a procediments i controls, aparentment dins d’un marc normatiu— i la realitat que s’observa sobre el terreny: la destrucció sistemàtica, les matances massives i la devastació.

Polítics i figures de l’àmbit militar han començat a estudiar la possibilitat de revocar la ciutadania de Yuval Abraham i Rachel Szor, i d’intentar localitzar els 24 soldats entrevistats i portar-los a judici

No estic afirmant que aquests testimonis siguin mentides en el sentit habitual de la paraula. Pel que sembla, hi ha desenes de milers de persones a les Forces Aèries, a la Unitat 8200 i en altres unitats operatives i tecnològiques que treballen dins de sistemes amb procediments, supervisió i investigacions reals, i que, dins del seu àmbit de competència, efectivament no infringeixen cap procediment ni cap llei. Però per damunt de tots aquests sistemes aparentment reglamentats opera un grapat de responsables que prenen decisions en l’àmbit polític, l’autèntic propòsit dels quals és totalment diferent. El seu objectiu és la destrucció sistemàtica de la Franja de Gaza, partint de la suposició que, si la destrucció és prou exhaustiva, la població es veurà obligada a abandonar Gaza, ja sigui cap al Sinaí, a Egipte, cap als estats àrabs o cap als països europeus.

Hi ha la suposició que, si la destrucció és prou exhaustiva, la població es veurà obligada a abandonar Gaza, ja sigui cap al Sinaí, a Egipte, cap als estats àrabs o cap als països europeus

I aquest pla no necessita presentar-se com un pla de treball ordenat davant de la majoria de la gent perquè es dugui a terme. Després del trauma col·lectiu del 7 d’octubre, juntament amb una profunda identificació ideològica amb el projecte sionista, i després de dècades d’educació i adoctrinament, cal molt poc perquè desenes de milers de persones actuïn en la direcció desitjada, sense que cap d’elles hagi de rebre una ordre explícita de cometre un genocidi.

Cadascuna veu i duu a terme únicament la seva petita tasca, que pot ser banal i que, sense un ampli context moral, milions de persones perceben com a legítima.

I mentre no vegin el panorama general, o decideixin no veure’l, podran continuar així indefinidament. Però qui aixequi la vista i contempli el panorama general no podrà deixar d’adonar-se que no es tracta de danys col·laterals, sinó d’un pla de neteja ètnica de Gaza que, com totes les neteges ètniques de la història que han fracassat, ha acabat en destrucció i genocidi.