Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La jutge de Ceuta processa setze guàrdies civils per la mort dels quinze migrants al Tarajal

Almenys quinze persones van morir el 6 de febrer del 2014 intentant arribar a Ceuta creuant l’espigó del Tarajal. Cinc anys i mig després, la jutgessa tanca la instrucció del cas i processa setze agents de la Guàrdia Civil

Marxa per la Dignitat del 6 de febrer del 2019 a Ceuta / Antonio Sempere

Cinc anys i mig després dels fets, finalment, la magistrada de Ceuta veu indicis d’homicidi imprudent i omissió de socors en l’actuació de la benemèrita el 6 de febrer del 2014 arran de la qual van morir quinze persones que intentaven entrar a Ceuta per l’espigó de la platja del Tarajal, a pocs metres del pas fronterer, tal com va avançar El Confidencial i ha pogut confirmar la Directa. Al mateix temps, arxiva la causa sobre les lesions que presentaven els cinc cadàvers analitzats. El jutjat d’Instrucció 6 de Ceuta no contempla tampoc que les devolucions en calent de 23 persones siguin rellevants en la causa. Les acusacions tenen deu dies –des del moment que rebin les notificacions, que encara no han rebut- per presentar proves contra els guàrdies civils investigats.

Fins al moment, les principals proves de l’acusació han estat les imatges de les càmeres de seguretat de la frontera de Tarajal, l’autòpsia dels cossos i la declaració de dos testimonis dels fets. Un tercer, resident ara a Alemanya, ho havia de fer a finals d’agost acompanyat per l’Observatori DESC, una de les acusacions particulars. La declaració es va suspendre per problemes tècnics i el divendres de la setmana passada la jutgessa va rebutjar escoltar-la. Des del DESC varen afirmar que recorrerien la decisió a l’Audiència Provincial de Cadis, tot i que ara el testimoni podria entrar dins de la fase oral del judici.

Devolució en calent a la zona de Benzú el passat 30 d’agost |Antonio Sempere

 


Ceuta i Guàrdia Civil van agafades de la mà

A Ceuta, el cas segueix sent una espècie de tabú espinós. Durant cinc anys, diverses entitats de defensa dels Drets Humans organitzen cada 6 de febrer la Marxa de la Dignitat que compta amb tant suport peninsular com rebuig local. A la ciutat autònoma, les xarxes bullen des d’anit amb missatges de consternació i suport al cos armat. Facilita una idea de l’estima de la ciutat al cos policial saber que abans de l’estiu un agent de la benemèrita va disparar a la seva dona amb l’arma reglamentària abans de suïcidar-se, però la concentració per “netejar la imatge” del guàrdia civil va ser, de llarg, molt més nombrosa que la de rebuig a la violència masclista.

La Guàrdia Civil és un dels lobbies més importants de la ciutat, amb quasi 700 agents, en una població de 85.000 habitants, i una història de poder institucional que ve d’antic i perdura fins al dia d’avui.


Oïdes sordes als testimonis

L’anterior jutgessa que portava el cas va decidir que no hi havia proves fefaents per tirar el judici endavant. En ambdues ocasions, les acusacions van recórrer i l’Audiència Provincial de Cadis, que el 2018 va afirmar que la magistrada caballa no havia fet “el més mínim intent d’escoltar els testimonis proposats i admesos” anteriorment.

L’advocada de l’acusació particular Isabel Elbal recordava pel cinquè aniversari dels fets, que la primera interlocutòria “era demolidora perquè no tenia en compte que les persones que creuaren d’aquella manera no tenien altra forma de fer-ho”. L’estat marroquí mai ha explicat què va passar amb els centenars de persones migrants que es van quedar al seu costat de la frontera. Alguns testimonis apunten que el 6-F van morir desenes de persones més.


Moment clau de les negociacions hispano-marroquines

El passat 30 d’agost, 155 persones saltaven la tanca de Ceuta per Benzú, just a l’extrem oposat al Tarajal. Quasi 300 no van poder-ho aconseguir. Activistes que treballen per la zona de Tetuan (a uns 30 quilòmetres de Ceuta) afirmen que els migrants relaten represàlies extremadament violentes per part de les forces de seguretat alauites. Fa dues setmanes, un jove de Guinea Conakry moria de resultes de l’agressió d’agents de policia a les muntanyes properes a Melilla. Al mateix temps, la setmana passada, una trentena de migrants subsaharians aconseguien saltar la tanca de la mateixa ciutat autònoma. I amb tot, el Ministeri d’Interior espanyol no ha explicat si davant d’aquests salts ha demanat la seva devolució al Marroc. Diverses fonts apunten que el regne de Mohamed VI no hauria acceptat la demanda.

Ahir, el ministre Fernando Grande-Marlaska atorgava mitjançant publicació al BOE, la més alta distinció de la Guàrdia Civil (la Gran Creu de l’Ordre) al Director General de Seguretat del Territori del Marroc i Director de la Policia Nacional.

Enmig d’aquest context, setze agents del cos de seguretat estatal encarregat de la defensa de les fronteres exteriors estan més a prop de seure al banc dels acusats. En cas de resultar condemnats, suposaria un revés important a la justificació de les polítiques de “seguretat exterior” de l’estat espanyol i de l’agència europea Frontex.

Articles relacionats