La xarxa Caravana Obrim Fronteres ha tornat a organitzar la seua trobada anual amb l’objectiu de denunciar la violència i el silenci mortal de les fronteres, tal com fa des de 2016. Fa just quatre anys, organitzaven la primera caravana amb rumb a Grècia i continuarien els anys següents assenyalant les violències i els assassinats a la frontera sud de l’Estat espanyol, arribant fins a Ceuta i Melilla, i fins i tot a Itàlia. Un rumb que els ha permés articular vincles amb milers d’activistes d’arreu d’Europa i treballar per trencar el silenci de les polítiques migratòries de la Unió Europea, la vulneració dels drets humans i la militarització de les fronteres europees.
Enguany, a causa de l’actual context de crisi sanitària, la Caravana Obrim Fronteres ha hagut de modificar els plans que preparava des de feia mesos per denunciar el racisme i la violència a la ruta dels Balcans. Malgrat els canvis, aquesta ruta ha estat present a les activitats i taules de debat de la mà de col·lectius com No Name Kitchen. “No entenem la nostra presència a la frontera dels Balcans només per donar menjar. La nostra tasca de denunciar la violència i la vulneració de drets també és fonamental”, declara Valentina Angotti, activista de No Name Kitchen i participant de la Caravana 2020. Tot i que la situació actual portava nous reptes i incerteses, s’ha pogut celebrar l’expedició, que s’ha transformat en un programa simultani al País Valencià, el País Basc i Itàlia. “Aquesta vegada, a banda de reforçar el teixit amb els diferents col·lectius que tenen les seues arrels ací, ens hem proposat identificar les diferents fronteres i violències a les nostres ciutats i territoris”, explica Noemí Seguí, activista d’Obrim Fronteres a València. “Tenim la frontera del Mediterrani, una frontera natural on Europa permet que continuen les morts de tantes persones; però també la frontera del CIE de Sapadors o les fronteres del racisme institucional i social”, afegeix.
Tal com denuncia l’organització, la situació de les persones migrades i refugiades s’ha vist greument empitjorada per la pandèmia. “S’han tancat els ports i s’ha suspés el dret d’asil a Grècia i Hongria. S’ha produït un silenci mortal sobre les persones refugiades a les fronteres exteriors i sobre les persones en trànsit a les fronteres internes”, rebla el manifest. A més a més, denuncien les conseqüències del racisme institucional a casa nostra fent referència als milers de persones colpejades per la llei d’estrangeria i per a les quals s’exigeix una regularització incondicional com a mecanisme de justícia social.
Així, el 26 d’agost, la caravana marcava els primers compassos a la ciutat de València i va fer del CSOA l’Horta el seu punt de trobada. Al llarg de la setmana es van anar sumant els actes al País Basc, amb Ongi Etorri Errefuxiatuak, i a Itàlia, amb la Carovane Migranti. Un total de cinc dies plens d’activitats per denunciar la situació “insostenible” de les persones migrades i teixir aliances entre els diferents col·lectius arrelats al territori i també vinguts des de lluny.
Ports de guerra i ports de solidaritat
Un dels eixos temàtics que la Caravana Obrim Fronteres ha treballat aquest any és el dels ports, tant valencians com bascs, des de dues perspectives. Els ports de guerra són utilitzats per la indústria armamentística, que ven i exporta armes produïdes a l’Estat espanyol i, alhora, causen morts i violència als conflictes armats d’arreu del món. El port de Sagunt ha focalitzat els actes de denúncia al País Valencià amb una manifestació convocada per la Caravana Obrim Fronteres i la plataforma Antimilitarista. “Sagunt, ciutat de pau” o “No volem ser còmplices” van ser algunes de les consignes més sentides durant el recorregut, que va arribar fins al port, on diverses persones es van encadenar simbòlicament a la tanca del port per denunciar que les armes de guerra enviades des d’aquesta ciutat portuària arriben fins i tot a Síria, Líbia o el Iemen.
Segons dades proporcionades pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, en 2019 l’Estat espanyol va destinar 20.050 milions d’euros a la despesa militar
“Hi ha una insistència per part de la indústria armamentística i una confluència d’interessos polítics amb l’objectiu d’expandir la por i la fòbia cap a certs sectors, de manera que es justifique la inversió en la securització de la societat”, diu Jordi Calvo, investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. De fet, les xifres parlen per si mateixes. Segons dades proporcionades per aquest centre d’investigació, en 2019 l’Estat espanyol va destinar 20.050 milions d’euros a la despesa militar, mentre que el pressupost per a cultura i esports només va ser de 1.000 milions. A més a més, la Caravana Obrim Fronteres ha denunciat que pels ports de “guerra”, com ara el de Sagunt o el de Bilbao, transiten contenidors amb tota mena d’armes i materials militars que s’exporten a altres països i que formen part del negoci internacional de la violència armada que mata i obliga a fugir les persones dels seus territoris. “Fins l’any passat, empreses espanyoles d’armes van exportar armes per 1.000 milions d’euros als Emirats Àrabs i 2.000 milions d’euros a l’Aràbia Saudí, dos països que bombardegen escoles i hospitals al Iemen”, va denunciar Calvo.
D’altra banda, la Caravana també ha destacat la funció del port de Borriana com a port de solidaritat, on arriben la majoria dels vaixells de rescat de les ONG europees que treballen al Mediterrani central, com ara l’Alan Kurdi, el Sea Watch o l’Open Arms. Les facilitats que el port els ofereix per atracar i fer reparacions, a més dels avantatges en el pagament de les taxes i la col·laboració de diverses organitzacions locals amb els vaixells, ha posicionat el municipi de Borriana (Plana Baixa) com a un lloc de referència per a les organitzacions civils de rescats humanitaris que arriben de tota Europa. “Quan estàvem a Líbia només teníem dos camins: eixir a la mar o morir a la presó. Des que l’Aquarius ens va rescatar, tenim més opcions, però necessitem que el govern ens ajude a legalitzar la nostra situació per posar fi a aquest malson”, declara Moses Von Kallon, membre de l’Associació de Supervivents de l’Aquarius i participant de la Caravana.
Explotació laboral i cadena invisible de cures
En les jornades també s’ha tractat l’explotació laboral que pateixen les persones migrants en tot l’Estat espanyol. “Els temporers, quan estan al camp, treballen tot el dia, fins i tot per 25 euros”, explica Aboubakar, testimoni arribat des de Huelva. D’altra banda, Mor Diagne, activista de València Acull, afegeix que “el problema ve arran de la llei d’estrangeria, perquè el fet de tindre papers o no ens fa patir un infern”. Finalment, des del Sindicat de Manters de Madrid, Abdou i Jibi expliquen la realitat del col·lectiu manter durant la pandèmia, un dels grups que més pateix la criminalització: “Es parla poc de les persones precàries que deixarà la pandèmia. El nostre col·lectiu és molt vulnerable i apel·lem al suport mutu creant una caixa de resistència per cobrir les necessitats bàsiques”.
Darrerament, un altre eix de la jornada ha sigut les cadenes invisibles de les cures amb perspectiva feminista. En aquesta ocasió, Rocío Echevarría explica que des que va arribar a Europa ha sigut treballadora de la llar, “i no per voluntat pròpia”. Echevarría detalla la doble opressió per ser dona i migrant. “Moltes feministes blanques diuen que volen millorar les nostres condicions. Nosaltres volem desenvolupar-nos com qualsevol dona, però ens travessa la llei d’estrangeria, que volem abolir”, rebla amb rotunditat. Dolores Jacinto, de l’Associació Intercultural de Professionals de la Llar i les Cures (AHIPYC), explica que una de cada tres dones que treballen en el sector de la llar i les cures viu per sota del llindar de la pobresa i que la pobresa extrema “és la punta de l’iceberg perquè hi ha moltes situacions invisibilitzades”.
Manifestació per exigir la regularització
Al llarg de la vesprada del dissabte 29 a València i el diumenge 30 al País Basc, la xarxa Caravana Obrim Fronteres també s’ha manifestat per exigir una regularització incondicional de totes les persones migrants que viuen a l’Estat espanyol en situació irregular. “Exigim que es reprenga el debat parlamentari per poder avançar cap a la regularització que necessitem. Sense regularització som moltes les que ens quedarem enrere”, explica Jacinto, qui també és portaveu de la campanya #RegularitzacióJa.
La proposició no de llei (PNL) per la regularització, impulsada pel moviment #RegularitzacióJa i la Coordinadora Obrim Fronteres, va entrar al Congrés el 19 de juny amb declaracions de suport de diverses forces polítiques i de més de 1.500 col·lectius de tot l’Estat. “Les nostres vides ja eren vulnerables abans, travessades per una llei d’estrangeria que criminalitza el dret a migrar. La pandèmia ens està deixant un panorama desolador”, afegeix la portaveu.
La manifestació va començar a l’avinguda de Tarongers i va transcórrer pel passeig marítim de València, amb l’objectiu de visibilitzar que la mar Mediterrània és utilitzada pels estats europeus com un espai de no dret on el racisme institucional provoca milers de morts amb total impunitat. “Enguany, Caravana no ha pogut viatjar, però no callarem la veu. Continuarem denunciant totes i cadascuna de les vulneracions que sofreixen les persones migrants”, conclou Emília Moreno de la Vella, portaveu de la Caravana Obrim Fronteres.
