Quin percentatge de població viatja en avió almenys un cop a l’any? Semblaria una qüestió senzilla de resoldre. No obstant això, la dada és esquiva. “El Govern espanyol omet preguntes sobre el comportament de la població espanyola respecte als viatges en avió, i impedeix accedir a saber com el mitjà de transport més intensiu en emissions es reparteix entre la població –s’afirma des de la plataforma Zeroport–. I aquesta desinformació impedeix conèixer les desigualtats climàtiques produïdes per l’aviació i el turisme, potser per por de generar opinions negatives enfront de la necessitat de continuar invertint en infraestructures altament contaminants que només usa una minoria”, afegeixen.
Podria semblar una exageració, però la recerca duta a terme per la Directa indica que hi ha molt poca producció científica sobre qui viatja per aire i quantes vegades ho fa a l’any. Sovint amb pompa, organitzacions com l’Associació Internacional del Trànsit Aeri (IATA) o l’Organització Internacional per a l’Aviació Civil (OACI) expliquen que són milers de milions les persones que volen. S’estima que el 2026 es registraran 10.200 milions de viatges, 400 milions més que l’any anterior, en un planeta amb 8.300 milions d’habitants. Tanmateix, la xifra amaga una profunda desigualtat, ja que molts d’aquests viatges els fa una petita part de la població.
En el cas dels Països Catalans els motors d’intel·ligència artificial asseguren que “no hi ha una estadística oficial que respongui exactament a la pregunta”. Així mateix, apunten que el 55% de la població a l’Estat espanyol viatja almenys un cop l’any. La xifra en qüestió va ser publicada el 2022 en un informe de la EAE Business School Barcelona i alguns mitjans la van reproduir acríticament. L’estudi indicava que un 55% de la població viatja un cop l’any, un 35% ho fa un cop per trimestre i un 10% un cop o més cada mes. Els percentatges, però, només es fixaven en la població que utilitza avió.
Tenim, doncs, xifres verídiques? Segons l’Eurobaròmetre de l’any 2024, el 23% de la població de l’Estat espanyol viatjava almenys un cop a l’any en avió. La dada és la mateixa que es registra com a mitjana a la Unió Europea, però molt superior a la de Portugal (8%) i lleugerament per sobre de la de l’Estat francès (21%). A l’altre extrem de la taula hi trobem Xipre (48%), Irlanda (47%), els Països Baixos (41%), Suècia (45%), Dinamarca (43%) o Luxemburg (56%).
A banda, en el cas de Catalunya, comptem amb el Baròmetre Climàtic de Catalunya de 2023 que indica que el 46% de la població “no ha viatjat en avió en els últims dos anys”, una de cada quatre persones ha fet entre un i dos viatges en aquest període, un 18% ha fet entre tres i sis vols i el 5% restant ha efectuat més de deu viatges en avió. En altres paraules, el 5% de la població acapara gairebé una tercera part dels viatges, el 30%. La dada no és exclusiva de Catalunya i segons un estudi de l’organització britànica pel clima Possible “als Estats Units només el 12% de les persones fan dos terços de tots els vols, mentre que a França el 2% de les persones en fan la meitat”.
Si ens situem a escala planetària, el percentatge de població que viatja en avió és encara més irrisori. Així ho indica l’estudi L’escala global, la distribució i el creixement de l’aviació: Implicacions per al canvi climàtic (2020) dels investigadors suecs Andreas Humpe i Stefan Gössling que assenyala que només entre el 2% i el 4% de la població mundial viatja en avió cada any i que vuit de cada deu humans no han posat un peu en un aparell de vol en tota la seva vida.
Tenint en compte les xifres, podem donar per bona la idea de Ties Joosten, periodista de la plataforma holandesa d’investigació Follow the Money, quan assenyala que “a causa de les ingents subvencions que rep la indústria de l’aviació, les persones amb baixos ingressos ajuden a pagar els viatges dels rics”. Caldria afegir que, a més de costejar la festa, en pateixen les destrosses.
La majoria que paga la festa
Catalunya rep cada any més de 40 milions de turistes, dels quals quasi 15 milions aterren en avió a Barcelona. Segons l’Ajuntament de la capital catalana, l’avió és el mitjà de transport hegemònic, l’escollit pel 80,3% dels 26,1 milions de visitants que l’any passat van tenir com a destinació la ciutat, on resideixen 1,7 milions d’habitants.
En aquest context, no costa d’entendre el cansament de la població local amb el turisme. A Catalunya, les dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) indiquen que més de la meitat de la població considera que s’està arribant al límit de la capacitat de turistes i que el turisme limita les activitats i l’espai públic de la gent que viu al territori. Així mateix, en el cas de Barcelona, tal com assenyalen les dades de l’Ajuntament, la valoració del fenomen ha arribat a mínims històrics i per primera vegada d’ençà que se’n fa registre, la meitat de la població considera que el turisme és perjudicial.
Les dades resulten benèvoles si tenim en compte el Baròmetre de Percepció Turística elaborat per la consultora LLYC i que monitora la conversa en línia sobre el fenomen. El 2025, la percepció del turisme a Catalunya registrava una nota de 4 sobre 10, la més baixa de tot l’Estat espanyol. Al País Valencià també se suspenia aquesta activitat econòmica (4,8) i a les Illes aprovava per la mínima (5,1).
Quatre dels deu aeroports amb més trànsit a l’Estat són als Països Catalans i reben 130 milions de passatges l’any. Aena en preveu un augment d’11 milions més el 2031
En part, les valoracions s’expliquen per les contrapartides negatives que té el turisme. Un recent estudi d’Alex Chapman i Paula Castro Rodríguez, investigadores de la New Economics Foundation, apunta que “el creixement sense control del turisme, facilitat per l’increment del trànsit aeri, està alimentant una crisi d’habitatges inassequible a tota Europa”. Així, d’ara fins al 2031, segons aquest treball, el lloguer augmentarà a l’Estat espanyol al voltant dels 220 euros anuals a conseqüència del turisme massiu, i això afectarà “principalment les llars amb rendes més baixes, ja que els ingressos no es mantenen al ritme dels costos de lloguer”. “La gent és expulsada dels barris i aquest problema s’està traslladant a tota l’àrea metropolitana de Barcelona”, rebla, en aquest sentit, Ariadna Cotén, de la plataforma Zeroport.
A banda, tal com expliquen les autores de la recerca, “el creixement de l’hostaleria facilitat pel transport aeri crea llocs de treball i beneficis, però no ha aconseguit ni millores de productivitat ni augments salarials reals”. “Més aviat”, creuen, “ha proporcionat un creixement en els retorns al capital de les grans empreses, el sector immobiliari i els propietaris, a costa dels arrendataris, les comunitats locals, les petites empreses i el medi ambient”, sentencien Chapman i Castro Rodríguez. De fet, a Barcelona, el 70% de les treballadores del sector preferirien feines a altres àmbits i, tal com apunta Cotén, en “els territoris que es dediquen al turisme, la renda per càpita s’estanca perquè les feines estan molt mal pagades”.
Les Illes és potser un dels indrets on millor es veu aquesta lògica. Al territori insular, on viuen 1,26 milions de persones, cada any hi ha 20 milions de visitants i el sector turístic representa més del 40% del PIB, segons un estudi de CaixaBank. A Menorca, on el 90% dels turistes arriben en avió, cada any es registren quasi 1,75 milions de visitants per una illa on viuen menys de 100.000 persones. Oriol Radalga, membre de l’organització ecologista GOB Menorca, considera que hi ha “una relació directa entre l’augment de turistes i la disminució de qualitat de vida”. “La turistificació fa que l’habitatge estigui segrestat en mans del mercat turístic”, denuncia l’activista. “Calculem que entre lloguer turístic legal i il·legal hi ha 6.000 residències en mans del sector. Això vol dir que unes 30.000 persones podrien estar allotjades a l’illa”, afegeix.
Créixer com sigui
Malgrat les contrapartides, el sector aeroportuari vol créixer més. Actualment, quatre dels deu aeroports més grans de l’Estat espanyol es troben als Països Catalans i sumen més de 130 milions de passatgeres anuals. Són el de Barcelona (57,5 milions), el de Palma (33,8), el d’Alacant (19,9), el de València (11,8) i el d’Eivissa (9,1). Amb tot, l’operadora aeroportuària Aena espera que aquestes xifres augmentin i en el seu pla de futur per als pròxims cinc anys, l’anomenat DORA III, assenyala que el nombre de passatges creixerà un 1,3% fins a situar-se en els 347 milions a tot l’Estat. Pel que fa als Països Catalans, l’augment rondaria els 11 milions.
En el cas de l’Aeroport del Prat, on el pla d’ampliació ha generat molt malestar social, l’increment ha de representar 25 milions de passatges més cada any. La xifra rebaixa en deu milions les primeres estimacions fetes per la Cambra de Comerç i la Universitat de Barcelona que situaven en 72 els milions de persones que podrien trepitjar l’aeroport de la capital catalana cada any. Per la seva banda, i per afegir encara més complicació als càlculs, fa un any, el secretari d’Estat de Transports i Mobilitat Sostenible, José Antonio Santano, apuntava que amb l’ampliació s’arribaria als 80 milions de persones cada any de pas per les instal·lacions.
Un escenari així, segons els càlculs de la plataforma Zeroport, comportarà, “pel cap baix, entre 12 i 15 milions de turistes l’any més”. “En una ciutat molt tensionada, és una barbaritat”, assegura Ariadna Cotén. “Tot això, en realitat beneficia bàsicament a les grans multinacionals del sector turístic i a les companyies aèries”, sentencia.
