El moviment per la pau va tenir un paper socialment rellevant amb l’oposició de la instal·lació de míssils nord-americans en sòl europeu. Van ser anys de grans protestes. Acabada la guerra freda es va rebaixar el perill de guerra nuclear i es va iniciar un període de reducció de l’arsenal nuclear entre els Estats Units i Rússia.
Les grans mobilitzacions es van acabar, però el moviment antinuclear va continuar treballant. Es va orientar per pressionar els estats i les Nacions Unides perquè aquest armament es prohibís. La societat civil va donar a la campanya un enfocament humanitari, posant sobre la taula els efectes sobre la població dels assajos nuclears i de les dues bombes, Hiroshima i Nagasaki.
Lentament, es van aconseguir suports d’estats no nuclears. Finalment, el 2017, l’Assemblea de les Nacions Unides va aprovar un Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN) i el gener de 2021 va entrar en vigor. Els estats que tenen armes nuclears i els que formen part de l’OTAN, no van voler participar en la votació del TPAN, no han signat el tractat i no tenen intenció de fer-ho. Però les organitzacions socials som persistents i pressionem per tal que el signin i, si més no, assisteixin a les sessions dels estats part de la revisió del TPAN; que hi vagin com a observadors.
Obligar a reparar els danys a les persones o al medi ambient ha estat un gran gir en l’enfocament
Des de fa tres anys, les armes nuclears ja estan prohibides, són armes il·legals. Cada estat que ha signat el TPAN s’ha compromès a no desenvolupar, assajar, fabricar, adquirir, emmagatzemar, estacionar, fer servir o amenaçar amb armes nuclears. Cada Estat s’ha compromès a eliminar els programes nuclears, a desactivar les armes nuclears i a destruir-les de manera irreversible. El Tractat també obliga els estats a proporcionar assistència tant a víctimes com als estats part signants del Tractat que es veiessin afectats pel seu ús i per la restauració del medi ambient.
Aquesta nova norma internacional ha estat pionera a capgirar el debat; que el punt central no sigui la seguretat sinó els efectes sobre la humanitat de les radiacions ionitzants. Donar visibilitat a les víctimes, obligar a reparar els danys a les persones o al medi ambient, ha estat un gran gir en l’enfocament de l’acció social. Alguns consideren aquest tractat com a feminista, ja que posa l’accent en l’impacte de les radiacions en el cos de les dones i nenes o en la salut reproductiva. Però sobretot, canvia el discurs, que no se centra en la dissuasió nuclear ni en la geoestratègia, sinó en els efectes humanitaris de les radiacions.
En els debats previs a l’aprovació del TPAN ens deien “els homes de veritat protegeixen el seu país”; que per afrontar aquestes qüestions cal ser raonable, realista i pragmàtic. Aquells que aporten una visió humanitària es considerava que defensaven posicions febles, irracionals, que no eren realistes i que eren emocionals i, inclòs efeminats.
Ja tenim un Tractat, i es un pas, però els reptes continuen i són grans. En primer lloc, cal destacar la retòrica, l’increment de declaracions de polítics advocant per l’ús de les armes nuclears: Putin ha posat en alerta màxima els seus dispositius nuclears, Biden va anunciar que respondria si Rússia feia servir les seves armes nuclears, el ministre de defensa d’Israel va esmentar que les podria fer servir a Gaza.
Fa molts anys que el to de les declaracions sobre l’ús d’aquest tipus d’armament no era tan elevat, ni plausible la possibilitat que sigui utilitzat en un atac d’ira o de despit
Fa molts anys que el to de les declaracions sobre l’ús d’aquest tipus d’armament no era tan elevat, ni plausible la possibilitat que sigui utilitzat en un atac d’ira o de despit. De nou la retòrica de les armes nuclears soscava la pau i la seguretat mundial.
En segon lloc, destaca el trencament i deteriorament de canals de diàleg: el Tractat sobre Míssils Antibalístics (ABM) acordat el 1972 i trencat al 2002, quan els Estats Units se’n va retirar; els acords de converses sobre la limitació d’armes estratègiques (SALT) també es van trencar; ara, el 2023, els Estats Units van suspendre el diàleg bilateral d’estabilitat estratègica amb Rússia. Rússia va anunciar que suspenia la participació en el Tractat sobre Mesures per a la Reducció i Limitació d’Armes Estratègiques Ofensives (Nou START ), el darrer tractat de control d’armes nuclears que quedava i que limitava les forces nuclears entre Rússia i els Estats Units. També s’han suspès les converses sobre el tractat de seguiment del Nou START.
Durant la guerra freda, hi havia més canals de diàleg sobre armament nuclear que en l’actualitat. En la mesura que els canals de comunicació es tanquen o no funcionen, el risc o el perill que es facin servir aquestes armes davant d’un error de càlcul, un malentès, un accident o un rampell d’ira, és més gran que mai. Tot sembla indicar que la política d’aquests estats s’allunya cada cop més del compromís de desarmament del TPAN, de l’objectiu de desarmament del Tractat de No proliferació Nuclear (TNP) i també del compliment del Tractat de Prohibició Completa dels Assajos Nuclears (TPCE). Necessitem que no es trenquin les poques estructures de diàleg i que no se soscavin els tractats vigents.
Els nou estats nuclears duen a terme un programa d’actualització i modernització dels arsenals i en alguns casos d’ampliació de les capacitats
En tercer lloc, cal tenir molt present que els nou estats nuclears duen a terme un programa d’actualització i modernització dels arsenals i en alguns casos d’ampliació de les capacitats. El 2022, aquests nou països van gastar 82.900 milions de dòlars. Els països amb armes nuclears estan modernitzant les seves bombes, creant una nova generació de bombes, amb menor càrrega fissible, més versàtils, dotades de sistemes de navegació d’última generació, incorporant la intel·ligència artificial. En definitiva, armes de nou disseny tàctiques anomenades de “primer cop” que podria fer més creïble el seu ús.
En paral·lel, estan renovant els bombarders i submarins dotats de míssils nuclears. Cal afegir que països com la Xina, Corea del Nord, l’Índia o el Pakistan han incrementat el seu arsenal nuclear. Pel que fa als Estat Units, ha substituït el 2023 les armes nuclears a sòl de Bèlgica, Alemanya, Països Baixos, Itàlia, Turquia i Regne Unit, per armes nuclears de nova generació.
Amb la implementació del TPAN tenim una oportunitat increïble per confrontar i interrompre aquesta narrativa dominant i mostrar l’efectivitat de l’acció col·lectiva per a la seguretat i la pau global
En quant lloc, cal destacar el ressorgiment de conceptes que semblaven del passat, que semblaven obsolets, com la dissuasió i el paraigua nuclear. El Nou Concepte Estratègic de l’OTAN actualitza o posa al dia el concepte de dissuasió: “La postura de dissuasió i defensa de l’OTAN es basa en una combinació adequada de mitjans de defensa nuclear, convencional i antimíssils, complementada amb mitjans espacials i cibernètics” ; “Reforçarem significativament la nostra postura de dissuasió i defensa per privar qualsevol adversari en potència de qualsevol oportunitat d’agressió. Amb aquesta finalitat, ens assegurarem una presència significativa i persistent a terra, mar i aire, fins i tot mitjançant una defensa antiaèria i antimíssils integrada i reforçada”.
Ha tornat la retòrica de la guerra, la retòrica de preparar-se per la guerra, d’incrementar la despesa en innovar armes i adquirir armes.
Als activistes per la pau ens motiva la visió d’un planeta més enllà de la guerra i sense armes nuclears. Els activistes per la pau continuarem treballant perquè creiem que és possible construir un món millor i perquè creiem en la urgència del canvi. Els que defensen les armes nuclears ens diuen que no som realistes i que som ingenus. Amb la implementació del TPAN tenim una oportunitat increïble per confrontar i interrompre aquesta narrativa dominant i mostrar l’efectivitat de l’acció col·lectiva per a la seguretat i la pau global.
Portem 80 anys amb capacitat de destruir la vida al planeta, malbaratant recursos humans, científics, econòmics i ambientals. A la cimera de l’OTAN els estats membres arriben a acords per invertir en tecnologia i actualitzar l’armament nuclear. A la COP 28 els líders mundials no van arribar a compromisos per dur a terme les accions necessàries per mantenir la vida a la Terra, demostrant novament la seva prioritat irracional de mantenir la capacitat de destrucció davant la prioritat de mantenir la vida de les persones i el planeta.
