L’any que ara acaba ha portat múltiples victòries en les lluites populars arreu del territori. I tota lluita, avui dia, porta associada la seva dosi de repressió. De tant en tant, però, en aquest àmbit també publiquem notícies en positiu. El mes de juny, gràcies a una profusa investigació, destapàvem l’existència d’un talp policial en el moviment per l’habitatge i l’esquerra independentista, fet que va desencadenar una tempesta política i mediàtica sobre els límits de l’activitat policial i les vulneracions de drets fonamentals associades.
A l’equador de l’any coneixíem el desenllaç judicial del cas d’Aturem el Parlament, una dècada després dels fets les vuit persones condemnades a tres anys de presó respiraven alleugerides, la causa va prescriure i no haurien d’ingressar a cap centre penitenciari
A l’equador de l’any coneixíem el desenllaç judicial del cas d’“Aturem el Parlament”, una dècada després dels fets les vuit persones condemnades a tres anys de presó per la protesta indignada respiraven alleugerides, la causa va prescriure i no haurien d’ingressar a cap centre penitenciari. I en el camp de les petites victòries, des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es va anunciar la ratificació de la condemna a un antiavalots de la Brigada Mòbil que va trencar un dit a un periodista de la Directa i l’anul·lació de la sentència absolutòria per a un altre antiavalots acusat de lesionar al cap un manifestant independentista. Aquest mateix 2022, d’altres independentistes pendents de conèixer la sentència pels fets de la tardor de 2019 han pogut celebrar l’absolució, això sí, en un context agredolç per altres casos de condemna a presó.
Com ja és habitual, enguany també ha estat un any amb dotze mesos, 52 setmanes i 365 dies de resistència als desnonaments –se n’ordena un cada 55 minuts, de mitjana–, en alguns casos amb resultat exitós, com la campanya des del sector educatiu i veïnal de Sants per aturar el desnonament d’una família amb menors a la plaça de la Farga. En paral·lel, han seguit les ocupacions d’immobles abandonats i en mans de grans tenidors, com el bloc de la Sareb recuperat a Vilafranca del Penedès (l’Alt Penedès). A Catalunya, el Sindicat de Llogateres ha assegut al banc dels acusats el fons d’inversió Lazora, sota l’acusació de clàusules abusives i al País Valencià la mobilització veïnal al barri del Cabanyal de València ha aconseguit que setze habitatges amenaçats de desnonament passessin a mans públiques.
En un 2022 més marcat que mai per la xacra masclista dels feminicidis, han destacat algunes fites històriques del feminisme, com ara que les dones de les comarques de les Terres de l’Ebre no es vegin forçades a desplaçaments de fins a 200 quilòmetres per tal de poder exercir lliurement el seu dret a interrompre l’embaràs. En la vigília de l’últim dia de l’any l’Assemblea Feminista de València i Alerta Solidària han informat que s’han guanyat vuit dels dotze judicis “emparats sota l’antidemocràtica llei mordassa al moviment feminista anticapitalista de València”. “Continuem guanyant als jutjats el que ja hem guanyat als carrers”, han reblat.
Ecologisme contra l’emergència climàtica
L’estiu de 2022 ens ha fet sentir en pròpia pell de què estem parlant quan parlem de canvi climàtic, amb rècords de calor que han fulminat tots els registres previs des de l’existència dels termòmetres. El mercuri disparat, però, també ha fet disparar les mobilitzacions contra l’ús dels combustibles fòssils en un context d’emergència climàtica. L’estudiantat organitzat a l’entorn d’End Fossil Barcelona va aconseguir, després d’una setmana d’acampada a l’edifici històric de la plaça Universitat, compromisos per part del rectorat de la Universitat de Barcelona: una assignatura específica per a tot l’alumnat a partir del curs vinent i la revisió de les càtedres signades amb empreses com Repsol o els convenis amb bancs com el Santander que inverteixen en energia contaminant. El veïnat de la ciutat de València, per la seva banda, assolia una fita jurídica important en relació amb l’ampliació del port, una sentència retirava a l’Autoritat Portuària de València la potestat per a decidir sobre els informes d’impacte mediambiental. Ecologistes i veïnat denuncien que si l’ampliació portuària s’arribés a executar, tindria un greu impacte en l’entorn natural i faria créixer les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Una de les campanyes més exitoses impulsades pels moviments socials l’any 2022, ha estat sens dubte la de la plataforma Stop JJOO contra la candidatura als Jocs Olímpics d’hivern Barcelona-Pirineus 2030
Una de les campanyes més exitoses impulsades pels moviments socials l’any 2022, ha estat sens dubte la de la plataforma Stop JJOO contra la candidatura als Jocs Olímpics d’hivern Barcelona-Pirineus 2030. Aquesta lluita mediambiental i per un canvi de model socioeconòmic a les comarques pirinenques va arrencar l’any 2021 amb la presentació d’un manifest rubricat per una quarantena de personalitats del món ramader, esportiu, cultural i de càrrecs públics de les comarques afectades. Tanmateix, ha estat enguany quan la plataforma ha desplegat una sèrie d’accions i mobilitzacions que han acabat per tombar el projecte, no se sap si de forma definitiva, però sí almenys en els terminis previstos inicialment per ERC i Junts. El posicionament de més 200 investigadores de les principals universitats i centres de recerca de Catalunya, que van subscriure un document de deu punts que fonamentava amb dades i arguments per què no és pertinent dur a terme un macroesdeveniment com aquest en context d’emergència climàtica, va contribuir a capgirar el relat institucional sobre les bondats del projecte olímpic. Posteriorment, el govern es va veure obligat a convocar dues consultes diferents sobre la idoneïtat de presentar la candidatura, però la històrica manifestació de la plataforma Stop JJOO celebrada el 15 de maig a Puigcerdà, que va aplegar més de 4.000 persones rere el lema “Per un Pirineu viu. Aturem els Jocs Olímpics”, juntament amb l’oposició de l’Aragó al plantejament de la Generalitat i l’Estat, va forçar la suspensió de les consultes i la paralització del projecte.
Al País Valencià, territori amb una llarga tradició de lluites ecologistes, l’Ajuntament de Tavernes (la Safor) pretenia celebrar esdeveniments musicals de masses sobre uns terrenys protegits per la legislació autonòmica, una zona pròxima al Lloc d’Interès Comunitari (LIC) de les Dunes de la Safor, indret protegit per la Xarxa Natura 2000. A principis d’estiu, s’hi havien projectat fins a quatre macrofestivals, però gràcies a la pressió exercida pels col·lectius veïnals i ecologistes com la plataforma Per una vall digna i Acció Ecologista-Agró, es va aconseguir la paralització o el canvi d’ubicació de l’Octopus Festival, el Zevra Festival, l’Iboga Summer Festival i el Mediterránea Festival. L’objectiu era clar: protegir un ecosistema que és la llar de flora i fauna pròpies dels hàbitats litorals i que juga un paper clau en la lluita contra l’erosió de les platges durant forts temporals i contra el canvi climàtic, just en una de les platges valencianes més afectades per la regressió.
La pressió dels moviments ciutadans del Baix Llobregat, a més de les decisions judicials, han aconseguit revertir o, almenys, aturar de moment, diferents projectes urbanístics
Aquesta victòria no ha estat l’única en clau local durant el 2022, ja que la comarca del Baix Llobregat ha continuat recollint els fruits de la seva organització en diferents plataformes en defensa del territori. El mes de setembre, va saltar la notícia de l’aturada del Pla Director Urbanístic a l’entorn agrícola i natural de la Colònia Güell, que tenia prevista la urbanització de vuitanta hectàrees amb la implantació de 1.570 habitatges, a més de diversos equipaments i serveis al municipi de Santa Coloma de Cervelló. Malgrat que les administracions locals asseguren que pretenen continuar amb els plans urbanístics en aquest corredor biològic entre la serralada litoral i el riu Llobregat, la pressió dels moviments ciutadans, a més de les decisions judicials, han aconseguit revertir o, almenys, aturar de moment, aquest i altres projectes urbanístics.
Les persones migrants prenen la paraula
Si la lluita de la plataforma Stop JJOO ha estat titànica, falten adjectius per qualificar la que ha dut a terme la plataforma Esenciales, promotora de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per la regularització de 500.000 persones en situació administrativa irregular a l’Estat espanyol a causa de la llei d’estrangeria. Liderada per persones, col·lectius i organitzacions de persones migrades i racialitzades, han assolit portar al Congrés dels Diputats espanyol set-centes mil signatures, superant amb escreix el mig milió que els requeria l’Oficina del Cens Electoral. A partir d’ara, la cambra baixa té sis mesos per debatre una proposta que ha recollit suports arreu de l’estat gràcies a la feina de centenars d’activistes organitzades entorn del moviment Regularització Ja!. En aquest camí han estat acompanyades per múltiples organitzacions i iniciatives, com ara la protagonitzada per setze artistes i el segell Propaganda pel fet!, que van llançar la cançó coral antiracista Regulariza! per amplificar el missatge. La crida a prendre partit la van deixar meridianament clara algunes de les membres del moviment en una entrevista publicada en aquest mitjà: “Cal que al cor de l’antifeixisme bategui l’antiracisme”, afirmaven amb rotunditat.
Aquest canvi de tendència en les lluites s’ha fet evident en les convocatòries contra la celebració del 12 d’octubre, especialment a la ciutat de Barcelona, però també a València. La celebració del Dia de la Hispanitat està motivant any rere any més convocatòries de protesta on les comunitats migrants, afrodescendents i dels pobles originaris d’Amèrica guanyen protagonisme i conflueixen amb moviments com l’antifeixista i el feminista. El discurs decolonial està guanyant terreny en les convocatòries històriques, com la de la Plataforma Antifeixista a Barcelona, actualment refundada rere la marca de Som Antifeixistes, que enguany va arrencar de la plaça Idrissa Diallo, abans dedicada a l’esclavista Antonio López i que ara porta el nom del migrant mort al CIE de Barcelona l’any 2012.
La celebració del 12 d’octubre està motivant any rere any més convocatòries de protesta on les comunitats migrants, afrodescendents i dels pobles originaris d’Amèrica guanyen protagonisme
No obstant això, d’uns anys ençà, són les protestes de la tarda, tant la convocada al peu del monument al general Prim per la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya (CNAACAT), com la del Bloc Anticolonial sota l’estàtua de Colom, les qui apleguen a més manifestants per denunciar, entre altres qüestions, que “no hi ha voluntat política per part dels ajuntaments, la Generalitat ni l’Estat espanyol per canviar de nom les miserables places de genocides, assassins i esclavistes”.
Memòria per mirar al futur
El darrer trimestre d’aquest 2021 ha portat una notícia històrica i emocionant per les Illes. Gairebé 85 anys després del seu assassinat, el 20 d’octubre, les restes mortals d’Aurora Picornell van ser identificades a la fossa de Son Coletes, a Manacor. Picornell, juntament amb Catalina Flaquer Pascual, Antònia Pascual Flaquer, Maria Pascual Flaquer i Belarmina González Rodríguez són conegudes com les ‘Roges del Molinar’ i han esdevingut un símbol de la lluita antifeixista a Mallorca després de ser afusellades pels feixistes el 5 de gener de 1937. Elles van assumir el lideratge del Grup Femení del Radi de Palma del Partit Comunista Espanyol (PCE) i ho van pagar amb la vida, però la trobada de les despulles d’Aurora (confirmada per les proves d’ADN) i de quatre dones que amb tota certesa són les seves companyes, ha retornat una part de la justícia i la reparació que els hi havien estat negades a les seves famílies i a tot allò que simbolitzen.
Aquest no ha estat l’únic bri d’esperança que ha sortit de les fosses comunes del franquisme, ja que l’1 d’octubre, deu famílies van poder recuperar les restes dels seus familiars, assassinats entre els dies 6 i 9 de novembre de 1939 a mans del règim franquista i enterrats a la fossa 94 del cementiri de Paterna (l’Horta). Aquesta fossa va arribar a albergar els cossos de 36 homes assassinats per la repressió franquista a un mur ubicat a poc més de 300 metres. Allà va tenir lloc la cerimònia on les famílies van poder recuperar les restes després de dècades de silenci forçós a causa de la dictadura franquista. No obstant això, la impunitat dels crims del franquisme encara és la norma a l’Estat espanyol i el nou ordenament jurídic, aprovat el mes d’octubre, projecta més ombres que llums per a les especialistes que treballen per la reparació dels crims del règim franquista. En aquest i tots els fronts de lluita encara hi ha molt camí per recórrer, esperem que la llista de victòries dels moviments socials arreu dels Països Catalans s’ampliï el 2023 que ara comença.
