Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Les contradiccions del Govern espanyol en la seua política migratòria

L'autor, membre de la campanya CIEs No de València, reflexiona sobre la diferència de postura del PSOE quan estava a l'oposició respecte al moment actual al capdavant del Govern espanyol i també de les seves diferències pel que fa a la relació entre discurs i accions. L’article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi amb col·lectius socials dels Països Catalans

/ Visual Omelette

S’ha anunciat per part del govern la realització d’una reforma integral dels vuit centres d’internament per a estrangers (CIE) existents a l’Estat Espanyol, a més de preveure la construcció de nous centres d’internament, com ara el futur CIE en Algesires. La justificació del govern és la creació d’un nou model d’infraestructura que garantitzarà “un major respecte a la dignitat i als drets humans” de les persones internes.

Després de set mesos de gestió del PSOE, podem comprovar que la seua política migratòria manté el model repressor del govern anterior. Així, el ministre Grande-Marlaska ha sigut triat per recollir el testimoni que va deixar el seu predecessor, Juan Ignacio Zoido. El Govern fa set mesos que camufla les vulneracions de drets humans i la repressió exercida contra les persones migrades mitjançant un discurs en pro de la solidaritat amb el qual abandera la defensa d’aquests drets. Des de la ciutadania comprovem una vegada més, que les accions no acompanyen aquest discurs.

El govern fa set mesos que camufla les vulneracions de drets humans i la repressió exercida contra les persones migrades mitjançant un discurs en pro de la solidaritat amb el qual abandera la defensa d’aquests drets

Uns dels exemples més significatius són les pràctiques denominades “devolucions en calent”, que foren denunciades pel PSOE quan estava a l’oposició. Després que l’executiu popular legalitzés aquest tipus de devolucions amb una disposició en la llei mordassa, l’Estat espanyol va ser condemnat per la Sala tercera del Tribunal Europeu de Drets Humans; sentència que Rajoy va recórrer i que, paradoxalment, el govern de Pedro Sánchez ha mantingut i defensat davant la sala del TEDH.

Aquest estiu vàrem comprovar que a més de no aplicar-se les mesures necessàries per fer front a una acollida digna, assistíem al naixement d’una tendència del Govern basada en l’aplicació d’un acord signat al Marroc el 1992 per retornar a les persones migrades amb una celeritat que fa dubtar del respecte a la legalitat vigent en matèria de drets humans. L’aplicació d’aquest tractat suposa una traïció dels socialistes al seu propi programa, tot incomplint els compromisos adquirits amb la ciutadania i els seus aliats polítics.

Una altra mesura anunciada pel govern és la retirada de les concertines als passos de Ceuta i Melilla en aquells trams “més vulnerables”. Aquesta acció, de nou, es tracta d’una mesura dissuasiva. La realitat mostra que les rutes migratòries, pels punts on es retiraran les concertines, cada vegada són menys utilitzades per part de les persones migrades per creuar a territori espanyol.

La realitat mostra que les rutes migratòries, pels punts on es retiraran les concertines, cada vegada són menys utilitzades per part de les persones migrades per creuar a territori espanyol

La vertadera intenció del govern no és retirar les concertines sinó canviar-les de lloc. Mitjançant la signatura d’acords econòmics amb el Marroc, el govern, amb el suport de la Unió Europea, orienta la seua política migratòria cap a una externalització de fronteres. Aquesta pràctica ja s’empra a les fronteres de Turquia i Hongria i suposa la injecció de capital a tercers països per tal que dirigisquen i incrementen els seus recursos envers el control de les seues fronteres. Es tracta, doncs, de països on freqüentment es vulneren els drets humans de les persones que tracten de creuar a l’altre costat.

El bloqueig dels vaixells de rescat Open Arms i Aita Mari posa en evidència aquest canvi de tendència o aquesta doble moral del govern, que en el passat es proclamava defensor d’una política compromesa amb la solidaritat i el respecte als drets humans, després d’haver acollit el vaixell Aquarius el darrer mes de juny al port de València. Actualment, per contra, justifica el bloqueig de les dues embarcacions de rescat per part de la direcció de la Marina Mercant mitjançant una estratègia basada en la “seguretat”, mentre impedeix que aquestes embarcacions puguen continuar amb la seua tasca de rescat. Val a dir que, des del bloqueig d’aquests vaixells el darrer 8 de gener, s’han comptabilitzat per part de l’Organització Internacional de les Migracions (OIM) 132 persones desaparegudes al Mediterrani central. L’altra dada que ens fa reflexionar, és que el darrer any varen morir 2.262 persones a la mar Mediterrània segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides (ACNUR).

Per tant, els fets mostren que es manté la vella estructura d’un sistema d’acollida que perpetua els mecanismes que formen part de l’engranatge repressor de la migració, com són els CIE i les deportacions anomenades adés.

Exigim que no es perpetuen les polítiques del PP i que la retòrica racista no impregne les decisions polítiques. Cal que es demostre que es pot i es deu aplicar una política migratòria orientada a respectar els Drets Humans. Aquesta política migratòria comença per no rehabilitar nous CIE, que han demostrat ser autèntics forats negres del dret, sinó tancar tots i cada un d’ells, així com posar fi a les deportacions.