A la sala de vistes número 32 de la Ciutat de la Justícia de València, amb més d’una hora de retard, aquest dimarts es va celebrar el judici contra les quatre encausades per protestar contra l’enderrocament del Forn de Barraca, una alqueria centenària ubicada a l’horta d’Alboraia. A la banqueta de l’acusació només hi havia la representant del Ministeri Fiscal, amb una petició de huit mesos de presó per a les tres acusades d’un presumpte delicte de desobediència greu i de cinc mesos per a l’acusada de resistència a l’autoritat. Per a les tres primeres, que s’encadenaren a l’alqueria quan arribaren els agents, demana, a més, el pagament del cost del dispositiu policial que va intervenir aquell dia, valorat en 329,66 euros.
Quan passaven pocs minuts de les onze del matí i, després que les acusades i la seua defensa es negaren a pactar una sentència de conformitat amb el Ministeri Fiscal —que els oferia acceptar una condemna de sis mesos de pena-multa a canvi de declarar-se culpables—, l’agent judicial cridava “audiència pública”. Les quatre encausades s’asseien al banc dels acusats i arrencava la ronda de declaracions. Totes posen en relleu que desconeixen la data en què s’anava a produir l’enderrocament, que la protesta es va organitzar de manera del tot espontània i sota el principi d’acció directa no violenta, així com que l’objectiu en cap moment era evitar l’enderrocament, sinó que van acudir a la convocatòria d’acampar en l’alqueria com a mostra “de protesta simbòlica i política” contra el que consideren una agressió al medi ambient.
Totes posen en relleu que la protesta es va organitzar de manera del tot espontània i pacífica, així com que l’objectiu era protestar de manera “simbòlica” contra el que consideren una agressió al medi ambient
Els fets es remunten al 17 de setembre de 2019, quan el Forn de Barraca va ser testimoni de com començaven a arribar activistes per la defensa del territori i veïnes de València i els municipis més pròxims, i amb el permís d’un dels propietaris, acampaven al seu voltant per solidaritzar-se amb les llauradores afectades per l’ampliació de l’autovia V-21 i mostrar el seu rebuig al projecte, que ha soterrat 62.000 metres quadrats d’horta productiva entre Alboraia i València. Durant més d’una setmana, desenes de persones van fer vida a l’alqueria, que es va convertir en un símbol de les lluites pel territori. La matinada del 27 de setembre —coincidint amb la primera vaga mundial pel clima— un desproporcionat dispositiu policial, format per més d’un centenar d’agents, una dotzena de furgonetes, un helicòpter i un camió de bombers, despertava una vintena d’activistes que hi havien fet nit. Ràpidament, algunes, entre elles l’acusada d’un presumpte delicte de resistència a l’autoritat, entraren a una zona de l’alqueria que no estava expropiada i s’assentaren en terra com a forma de protesta no violenta. Segons va declarar l’encausada en el judici, la finalitat no era evitar que “tiraren la casa, sinó que els mitjans de comunicació se’n feren ressò”.
Després de destruir les barricades que tallaven els camins d’accés al forn, els agents hi van accedir i van començar a retirar, estirant-les de braços i cames, una a una les persones assegudes a terra. “Vam deixar que ens agafaren i ens tragueren d’allà, sense resistir-nos a cap de les lesions”, va manifestar l’encausada. Una vegada fora, segons va relatar, es va apropar a una dona que havia caigut a terra durant l’actuació policial i, aleshores, un dels agents la va detenir. “Em va agafar de la mà, me la va doblegar, em feia molt de mal, estava plorant i ja li vaig dir que me n’anava, però que m’agafara d’una altra manera”, va recordar durant la vista oral. Per tal de demostrar la seua versió, s’ha aportat el part de lesions, un vídeo i el testimoni de la dona a qui va intentar oferir-li suport, mentre que la Fiscalia valora el testimoni de l’agent, qui en el judici va afirmar que l’acusada “sí que es va resistir”. “Es va tirar a terra i va començar a donar-me puntades de peu”, va afegir. Una presumpta agressió que l’encausada nega rotundament i la Fiscalia no aporta cap prova visual per constatar-la. Alhora, la defensa remarca que el Ministeri Fiscal assumeix, erròniament, que la detenció es va produir perquè l’acusada no va abandonar l’alqueria de manera voluntària, ometent doncs que “el moment de la detenció es va produir després”.
A la resta d’encausades se’ls acusa d’un presumpte delicte de desobediència greu perquè, segons la Fiscalia, en el moment que arribaren els agents, van entrar al forn i s’encadenaren per intentar evitar l’enderrocament i van fer cas omís a les ordres de la policia perquè s’hi baixaren. Tal com es llegeix en l’informe del Ministeri Fiscal espanyol presentat al jutjat i al qual ha tingut accés aquest mitjà, una d’elles “es nugava a la reixa de la finestra contigua al balcó del primer pis de l’alqueria fent ús de cordes i mosquetons”, mentre que els altres dos acusats “van accedir a la teulada de la vivenda emprant una escala portàtil” i, lligats amb uns arnesos, s’hi encadenaren. Les tres acusades no neguen els fets que es descriuen, però insisteixen que no es tractava d’una acció organitzada, que es van nugar per la seua seguretat amb el material que van trobar a l’alqueria i que en cap moment van desobeir els agents.
La vista oral va comptar amb el testimoni d’un dels agents que va participar en el desallotjament de l’alqueria, dos policies judicials, que van prendre les anotacions pertinents per obrir diligències; dos agents del GREIM, dos periodistes, i cinc persones que van estar presents
Demanen l’absolució
En les conclusions finals del judici, la defensa, representada per dues advocades de la cooperativa El Rogle, Adelina Cabrera i Nacho Collado; i Andreu Moreno, de l’equip jurídic de BrotSanBert; van demanar la lliure absolució, entenent que la protesta, “totalment pacífica”, es va fer en exercici dels drets a la manifestació i a la llibertat d’expressió i, a més a més, en un context d’emergència climàtica. En el cas de l’acusació contra l’activista acusada del delicte de resistència, la seua defensa va destacar com a prova irrefutable el fet que, durant el judici, l’agent no ha estat capaç de reconèixer l’encausada que presumptament l’hauria colpejat. “Només hi ha el relat d’un agent que no ha practicat més prova que la seua declaració erràtica, per tant, s’ha d’imposar el principi de presumpció d’innocència”, va matisar Cabrera.
Les tres advocades van defensar també que els fets pels quals se’ls acusa no són objecte de delicte: “Pujar a una teulada o un balcó ens pot semblar una irresponsabilitat, una bona o mala idea, però tot açò són valoracions d’uns fets que no estan tipificats com a delicte”. A més a més, van insistir en el fet que no es va desobeir en cap moment a les forces i cossos de seguretat, ja que no existeix cap prova que demostre que la policia ordenara de manera “clara i ferma” que les persones encadenades baixaren. “El mecanisme que es va seguir va ser cridar als equips de rescat i, quan van arribar i ja podien baixar de forma segura, ho van fer voluntàriament”, va reblar Moreno. Per últim, destaquen que per part del Ministeri Fiscal es comet un error en la interpretació de les proves, ja que “no valora ni fotos ni vídeos, només suposicions” extretes dels testimonis dels agents; i no aporta cap prova de culpabilitat. “Es pretén que les defenses proven que no han comès cap delicte i això és un plantejament completament erroni”, va concloure l’advocat de BrotSanBert. La representant del Ministeri Fiscal, en canvi, es va reafirmr en la seua postura: “Van tenir una actitud passiva i van decidir no abandonar el lloc. […] Això és suficient per veure que es compleixen els dos elements, de desobediència i resistència”.
Mentrestant, a l’exterior de la Ciutat de la Justícia, durant tot el matí es va mantenir una concentració sota el lema “La desobediència no és cap delicte”. Es va organitzar un desdejuni popular, parlaments i jocs per tal de solidaritzar-se amb les encausades i denunciar que el cas del Forn de Barraca és un intent més “d’intimidació i desmobilització d’aquelles que lluiten per fer front a la violència mediambiental exercida per l’estat i les seues polítiques ecocides”. Alhora que declaraven les quatre encausades per protestar contra l’enderrocament de l’alqueria també tenia lloc el dotzè judici contra les feministes de l’Assemblea Feminista de València, derivat de les multes emparades en la llei mordassa i imposades durant la vaga feminista del 8 de març de 2019. “Tot plegat respon a una clara estratègia de repressió i desgast contra els moviments que fan trontollar les bases que basteixen aquest sistema capitalista, masclista i colonial”, han postil·lat el col·lectiu Forn de Barraca i l’Assemblea Feminista a través d’un comunicat.
