La ubicació del centre penitenciari Castelló I, al bell mig de la carretera que uneix la capital de la Plana amb la població d’Alcora, fa que aquest espai de reclusió estiga prou allunyat del nucli urbà com per resultar invisible i desconegut per la majoria de les veïnes. El centre de reclusió, que compta amb unes 498 cel·les -52 d’elles d’aïllament-, es va construir en 1983 seguint la nova línia arquitectònica i estratègica marcada per la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries, que buscava allunyar les presons del centre de les ciutats per així dificultar les accions de solidaritat amb les persones preses, les fugues i la comunicació amb el seu entorn. La construcció d’aquest establiment penitenciari substituiria per tant a l’antiga presó de la ciutat, situada fins aleshores a la Ronda Magdalena -on actualment s’ubica la plaça de les Illes Columbretes-, de la que no ha quedat el més mínim record ni memòria, ja que va ser completament enderrocada l’any 1985.
Precisament, fins al quilòmetre 10 de la carretera d’Alcora, on s’ubica actualment la presó de la ciutat de Castelló, és on pretén arribar la marxa convocada pel col·lectiu feminista Dones en Lluita aquest diumenge 1 de març. L’objectiu de la convocatòria és visibilitzar la situació que viuen i pateixen les dones preses -un 7% del total de la població penitenciària- i acompanyar les seues famílies durant la jornada de visites setmanal. “Recentment, dins del col·lectiu vam iniciar un procés de formació intern sobre les presons i la lluita anticarcerària a través de converses i contactes amb familiars de persones preses i col·lectius que treballen aquest tema, i és per això que aquest any, de cara al 8 de març, volíem fer alguna acció que ajudés a visibilitzar la situació de les dones privades de llibertat”, expliquen des de Dones en Lluita, col·lectiu feminista de Castelló que considera que en haver-hi moltes menys dones que homes a les presons, es tracta d’un “col·lectiu invisibilitzat”, que té unes necessitats específiques diferents i que pateixen una major criminalització pel fet de ser dones. “La criminalitat no està associada a la feminitat i per tant l’estigma cap a les dones és molt més gran quan entren a la presó, ja que molts cops també deixen d’atendre el rol de cures i de càrrega de la llar que tenen associat i per tant es considera molt més greu que amb els homes”, matisen.
Estan més afectades per la dispersió -ja que només hi ha 3 presons de dones a tot l’Estat-, i molts cops estan privades de llibertat durant llarg períodes de temps, en mòduls que no estan preparats per cobrir les seues necessitats bàsiques
Mitjançant l’acció d’aquest diumenge, des del col·lectiu volen fer visible la situació de vulnerabilitat que pateixen les dones preses, que a igual que fora molts cops són sotmeses a abusos, assetjaments o violacions; dins dels centres penitenciaris, tenen menys oferta de tallers que els homes i desenvolupen feines pitjor pagades i molt definides pel gènere (costura, brodats, neteja, moda…). Així mateix, estan més afectades per la dispersió -ja que només hi ha 3 presons de dones a tot l’Estat-, i molts cops estan privades de llibertat durant llarg períodes de temps, en mòduls que no estan preparats per cobrir les seues necessitats bàsiques. “A banda del fet de ser dones, també és important tenir en compte com afecta la racialització en les estadístiques de criminalitat, i quin tipus de dones són les que normalment entren a la presó, ja segons les estadístiques el 30% de les dones privades de llibertat són gitanes”, subratllen des de Dones en Lluita.
Des del col·lectiu Dones en Lluita, també es mostren molt crítiques amb les onades de populisme punitiu que s’estan aixecant cada cop que es produeix un feminicidi o es parla de casos mediàtics com el de les xiquetes d’Alcàsser o la Manada, on els representants polítics, i també des de molts sectors socials, s’acaba demanant l’enduriment de les penes de presó. “Pensem que el fet d’endurir les penes i el Codi Penal no és una solució ni una resposta feminista, i per a nosaltres és com voler curar una ferida gran amb un contompèl”, denuncien. I afegeixen: “No podem identificar que el problema està en l’estructura desigual, i després voler aplicar solucions individuals. Les presons i el sistema penal són un dels principals símptomes de la desigualtat social, i per tant és molt important que des dels feminismes repensem quina ha de ser la nostra estratègia política en aquesta línia. Les presons no són feministes, i per tant no les volem”.
La convocatòria de la marxa està programada a les onze del matí davant de l’estació de Renfe de Castelló, amb la intenció d’arribar a les portes de la presó a les dotze i mitja. Allà es farà una concentració, es llegiran alguns poemes i reivindicacions i s’acompanyarà les famílies de persones preses durant la jornada de visites. “Volem que aquest siga un punt de partida des d’on articular la lluita anticarcerària a les comarques de la Plana i posar-la al centre de les nostres lluites d’aquest any”, conclouen.
La setmana prèvia al 8 de març, plena d’activitats
A banda de la marxa a la presó d’aquest diumenge, des de l’Assemblea 8M Castelló s’estan coordinant diferents activitats per preparar la manifestació de la setmana vinent. Segons expliquen des de l’assemblea, “la intenció d’aquest any és visibilitzar col·lectius de dones que normalment no hi estan, com les dones preses, les dones migrants, les persones transsexuals i les dones grans precaritzades, i és per això que estem intentant programar activitats en aquesta línia”.
A partir d’aquest dissabte ja comencen a desenvolupar-se jornades, xerrades, exposicions de fotografia, presentacions de llibres i activitats sobre aquests eixos a la ciutat de Castelló, però també en altres poblacions de les comarques del nord del País Valencià, com Vila-real o Borriana (Plana Baixa). “Per a nosaltres, aquest any era important descentralitzar els actes de la capital i anar a conéixer altres realitats en entorns menys urbans. Cada activitat que hem programat té la seua reivindicació, i és important que ampliem el debat amb altres maneres de viure i de pensar fora de la ciutat”, postil·len les feministes.
