Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L'independentisme es reforça cap a l'esquerra

ERC fa el 'sorpasso' a Junts en les eleccions al Parlament de Catalunya i anuncia que optarà a la presidència de la Generalitat, aspirant a rebre el suport d'una CUP que duplica escons i dels Comuns. Ciutadans s'estimba i Vox li fa el relleu amb onze escons. L'efecte Illa recull la majoria de vot unionista, però sense possibilitats de governar

Barcelona 14 de febrer del 2021, eleccions al Parlament de Catalunya. Col·legi electoral Escola Grèvol al Districte de Sant Martí / Miguel Lopez Mallach

El 14F ha tingut dues senyes d’identitat: abstenció disparada i viratge de la majoria independentista cap a l’esquerra. La participació s’ha situat vint punts per sota de la dels comicis del 21 de desembre de 2017 en aplicació del 155, però aquesta desafecció activa o per por a la pandèmia ha afectat amb més intensitat els partits unionistes o federalistes que no pas els independentistes. Dues dades ho avalen: l’independentisme aconsegueix per primer cop el 50% dels vots –un 50,7% si hi sumem els 76.000 del PDeCAT, que es converteix en partit extraparlamentari–; i els diputats independentistes passen de 70 a 74, gràcies al salt experimentat per la CUP, amb cinc nous escons.

L’independentisme aconsegueix per primer cop el 50% dels vots –un 50,7% si hi sumem els 76.000 del PDeCAT– i passa de 70 a 74 escons, gràcies al salt experimentat per la CUP

Pràcticament tots els partits han perdut una gran quantitat de vots, però el cas més sagnant seria el de C’s, que s’estimba i passa dels 36 als 6 escons i perd prop d’un milió de votants. El PSC i Vox en recullen l’herència, amb setze nous diputats en el cas de la formació de Salvador Illa (que en suma 33, però no té possibilitats aritmètiques de governar) i l’entrada amb força a l’hemicicle de l’extrema dreta. Junts perd 400.000 votants respecte a l’any 2017 i ERC en perd 334.000. La CUP, tot i pràcticament igualar les 190.000 paperetes aconseguides fa tres anys, en duplica els resultats de representació, amb cinc diputats per Barcelona, dos per Girona i recuperant els escons per Lleida i Tarragona. Els comuns mantenen els vuit escons, però perden 133.000 votants.

 

Aragonès es presentarà a la investidura

El president d’ERC Oriol Junqueras ha comparegut passada la mitjanit per afirmar amb contundència que “per primera vegada en els últims vuitanta anys ERC tornarà a assumir la presidència de la Generalitat, posem fi a vuitanta anys d’exclusió amb una guerra, una dictadura i un règim autonòmic”. Pere Aragonès ho ha reblat destacant que “per primera vegada superem el 50% dels vots i iniciem una nova etapa, per aconseguir la llibertat dels presos polítics i el retorn de les exiliades. Volem un referèndum, sense repressió”. I ha enviat un missatge en anglès encapçalat amb el lema “Sit & Talk”. I ha puntualitzat: “No ens conformem amb els diputats independentistes, volem sumar als diputats sobiranistes”. Un missatge clarament dirigit als comuns.

Jessica Albiach (En Comú Podem), en el seu torn de valoracions, ha destacat també la idea del gir a l’esquerra, però posant la mirada en el PSC i sense esmentar en cap moment la candidatura CUP-Guanyem: “Necessitem un govern d’esquerres i trucaré al senyor Illa i al senyor Aragonès per seure a una taula i per construir un govern d’esquerres ampli sense vetos”.

Pere Aragonès ha puntualitzat: “No ens conformem amb els diputats independentistes, volem sumar als diputats sobiranistes”. Un missatge clarament dirigit als comuns

Dolors Sabater, cap de llista de CUP-Guanyem, després de mostrar la satisfacció pels bons resultats, s’ha referit al “moment greu en què veiem l’extrema dreta amb una força que mai hauríem imaginat al Parlament català, en un moment d’extrema repressió i de no resolució del conflicte polític, hem d’anar de pressa per prendre mesures i veure quin és el full de ruta que hem de tenir com a país a partir d’ara”. I ha detallat: “Ens pregunteu què farem i com condicionarem i nosaltres us seguim dient el mateix que hem dit durant la campanya. Faig des d’aquí un emplaçament a sindicats, organitzacions, moviments socials, ens comprometem als grans consensos. La gent del país és persistent en dues coses: reclamar el dret d’autodeterminació i que sigui cada vegada més cap a l’esquerra”.


Unionisme sense opcions de governar

Salvador Illa s’ha dirigit a la població de Catalunya i a la de l’Estat espanyol emulant un cert discurs de la victòria d’Inés Arrimadas en l’anterior nit electoral: “Catalunya ha donat avui una lliçó de civisme i de maduresa. La victòria claríssima en vots de la nostra candidatura té un significat clar de passar pàgina per escriure una nova pàgina. Tornar a escoltar-nos i tornar a retrobar-nos. La Catalunya de sempre ha tornat, la Catalunya que mai va marxar. Els anuncio avui que em presentaré a la investidura”.

Un dels grans maldecaps de la legislatura serà la presència del partit feixista Vox, després d’aconseguir el vot de 220.000 persones i la sorprenent victòria en municipis com Vilamalla o La Pobla de Mafumet

Tot i la grandiloqüència, l’aritmètica és clara i no li dona opcions a ser president de la Generalitat. Els resultats catastròfics de C’s i el fanalet vermell de l’hemicicle que tindrà el PP d’Alejandro Fernández ho faran impossible. Carlos Carrizosa, del partit taronja, ha reconegut la desfeta, però ha assegurat que seguirien treballant per “defensar els qui se sentin catalans, espanyols i europeus sense estridències”. Un dard en referència a l’extrema dreta de Vox, amb qui han arribat a acords per governar a Andalusia i Madrid.

Ignacio Garriga ha celebrat els seus onze escons des d’un hotel de Barcelona, en companyia de Javier Ortega Smith i de reconeguts militants neonazis, com ara l’exMSR Alejandro Fernández, qui anys enrere havia participat en un homenatge a Rudolf Hess a Alemanya. Mentre que l’extrema dreta independentista (FNC) no ha tret ni 5.000 vots, el partit feixista Vox serà un dels grans maldecaps de la legislatura, després d’aconseguir el vot de 220.000 persones i la sorprenent victòria en municipis com Vilamalla o La Pobla de Mafumet.

Articles relacionats