Els centres d’acollida de criatures i adolescents al País Valencià estan gestionats majoritàriament per fundacions religioses i grans corporacions financeres amb línies de negoci especialitzades en l’atenció a la infància. La precarietat laboral al sector i les alternatives en forma de famílies d’acollida i centres formatius ocupen la segona part de l’obertura del quinzenal. Un reportatge d’Ester Fayos, Giuseppe Savino i Paula Llopis. Amb fotos de Jaume Ferrando i Lucas Guerra. Portada de Jose Téllez.
“La vida digital explica el feixisme de la nostra època.”Així de contundent és Marcia Tiburi. Fa un any, va haver de marxar del Brasil. Primer va patir una campanya difamatòria a les xarxes socials impulsada per la dreta, després amenaces de mort i boicot als seus actes. La filòsofa i escriptora Marcia Tiburi no és l’única. El Brasil pateix un èxode d’activistes, intel·lectuals, mestres i artistes. Tot i que el seu darrer llibre és Delírio do poder (Record, 2019), Akal ha traduït al castellà una obra que Tiburi va escriure el 2015: Cómo conversar con un fascista. Reflexiones sobre el autoritarismo en la vida cotidiana. Aleshores, l’extrema dreta de Bolsonaro encara no havia arribat al poder, però ella ja alertava d’una onada autoritària. Malauradament, tenia raó. El llibre de Tiburi és, per damunt de tot, una crida a dialogar i pensar com a forma de resistència al feixisme. L’entrevista Gemma Garcia Fàbrega amb fotos de Miguel López Mallach.
En les dates de Nadal sobretot, però també durant tot l’any, Laia Tresserra, directora de la revista Opcions, ens dona tres regles bàsiques per fer un consum conscient: consumir menys, consumir sense comprar i comprar amb criteri. Acompanya el text una il·lustració de Manu Clavero. Tot seguit, Salvador Nos-Barberá, neurocientífic per les escoles actives, escriu sobre el miratge de la immersió: “més anglès, menys ‘mates’, més valors”. Il·lustració de Carla Gallén.
A la secció “Cruïlla”, Joan Ballart ressegueix iniciatives que donen un cop de bastó al Nadal més excloent De la Catalunya Nord al País Valencià, iniciatives de caràcter social i autoorganitzades fan arribar el Nadal als sectors més vulnerables, però reivindicant un sentit comunitari i transformador. El tió popular del Barri Antic de Manresa organitzat per l’Escola Popular, la Festa Major Alternativa i la PAHC; el tió del Comitè de Suport al Col·lectiu Sense Papers de la Catalunya Nord; les cavalcades de la PAHC a Sabadell i de la Societat Coral El Micalet a València, i el mercat de roba, contes i joguines de segona mà que organitza la coordinadora d’AMPA de les escoles i instituts de Salt en són alguns exemples.
A la secció internacional, Diana Gener relata el vincle entre narcos i govern a Hondures. Les relacions s’han posat al descobert arran del judici celebrat a Nova York contra el germà del president del país, que ha destapat una trama corrupta que hauria beneficiat amb donacions milionàries la candidatura del partit governamental. A continuació, Joan Giralt dona veu a la denúncia de la minoria etíop a Israel, objecte de racisme estatal. El 30 de juny un policia fora de servei va matar un jove etíop-israelià d’un tret i mig any més tard el cas encara s’arrossega, amb una investigació que desmenteix la intencionalitat de l’autor. Finalment, Marc Saurina analitza la situació de les refugiades sirianes a Turquia, un conflicte en escalada.
A l’obertura de la secció cultural cultural, Clara Bara Palma conversa sobre maternitat i literatura amb Maria Llopis, Ada Castells, Laura Freixas i Esther Vivas, autores que han reflexionat sobre la maternitat en la seva obra. Qui, i com, ha escrit sobre les dones que són mares? A continuació, els “relats foscos” de Gerardo Nicolau, amb il·lustració de Núria Curcoll. Aquest número, Elies Boscà, Jordi Suñé i Xavier Diez ressenyen tres llibres: Classe obrera i qüestió nacional, La interculturalidad y sus imaginarios: conversaciones con Néstor García Canclini (Robin Adèle Greeley) i Figueres, la Gernika catalana (Enric Pujol i Casademont).
A la contraportada, Meritxell Rigol parla amb el raper i activista salvadoreny Fredy Samuel Vásquez. Va topar amb el rap per casualitat i l’ha convertit en una porta per allunyar-se “del radar de la violència”. S’anomena Snif en la batalla dels versos, amb què denuncia “els mals arrossegats des de la colonització”. Organitzar-se i superar la “falta de memòria històrica” és l’estratègia que proposa el raper. Traçar i alçar paraules, l’aposta perquè les vides de barris com el seu no quedin colgades pels relats de violència.
