Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Què hi trobem, a la 'Directa' 495?

Obrim portada amb els documents confidencials que els Mossos d'Esquadra pretenien destruir a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. Dues dècades d'espionatge a la dissidència política. A més, entrevistem en profunditat Carme Junyent, lingüista i coautora de la Declaració Universal de Drets Lingüístics

Durant vint anys, la policia catalana ha espiat els moviments socials. Cinc-cents documents que la Comissaria General d’Informació pretenia destruir la tardor de 2017 destapen una xarxa de control de l’esquerra independentista, l’anarquisme i els sindicats combatius. Us detallem el llistat d’entitats, ateneus, locals i persones sota vigilància policial, així com el contingut de la videoteca dels serveis d’intel·ligència de la policia catalana. Per últim, responem a la pregunta de “Qui són els secretes?”. Un reportatge de Jesús Rodríguez amb gràfics de Pau Fabregat i fotografies de Victor Serri i Diego Ibarra.

Carme Junyent, professora de lingüística general a la Universitat de Barcelona i coautora de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, és la protagonista de l’entrevista en profunditat. La lingüista s’ha distingit per les seves reflexions erudites i la controvertida anàlisi que sovint fa entorn de les polítiques que s’adopten en relació amb el català. Àlex Romaguera li pregunta sobre la situació del català i l’ús del femení genèric. Fotos de Roser Gamonal.

 

A la secció d’opinió, les expertes en criminologia Ares Batlle, Cristina Güerri i Marta Martí fan una crítica al sistema penitenciari i a com funciona la concessió dels permisos de sortida i el règim obert. Acompanya l’article una il·lustració de Pol Guillen. A continuació, Marc Cerdà, membre de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic, analitza la Cimera del Clima de Madrid i fa una crida a “repensar com articulem les reivindicacions climàtiques i ecologistes”. Amb un dibuix d’Alba Domingo.

Guille Larios ens porta a la rica xarxa de parcs de patinatge autoconstruïts. Des de Badia del Vallès fins a Mataró, passant per Reus o la Guineueta. Amb les seves pròpies mans posen el ciment dels llocs on patinaran. Fotos de Jau Herrero i Victor Serri.

‘Skateparks’ autocostruïts a Sant Cugat |Jaume Herrero

Obrim la mirada al món amb un reportatge de Warda Scholl acompanyat d’una foto de Bruno Thevenin. “Palestina, excepcionalitat permanent”. En els darrers anys, l’exèrcit d’Israel ha normalitzat l’ús de projectils contra manifestants a Cisjordània i la franja de Gaza, amb centenars de morts i milers de persones ferides. Tot seguit, Josep Maria Martorell explica la resistència al bloqueig a Veneçuela a través de projectes com l’Exèrcit Productiu Obrer, que combaten la crisi i el bloqueig des de posicions autogestionàries. El col·lectiu, integrat per 2.200 voluntàries, recorre el país reparant gratuïtament la maquinària avariada del sector industrial. En tres anys, ha tornat a posar en funcionament catorze indústries i equipaments públics. Amb foto de Luis M. Hernández. Finalment, l’anàlisi internacional del periodista i coeditor del llibre Epidemia Ultra Andreu Jerez titulat “Apuntar des dels parlaments i disparar a peu de carrer“. Més de 200 persones han sigut assassinades a Alemanya des del 1990 en atacs de base neonazi i xenòfoba, reflex d’una violència estructural subestimada massa temps.

“El feminisme marca el ritme” és el títol de l’obertura cultural. Maria Gutierrez ens fa viure al so de la desena de batucades no mixtes dels Països Catalans: més d’una desena de batucades no mixtes d’arreu converteixen els tambors en instruments d’activisme a favor de la igualtat i els drets de les dones. Amb fotos de Sofía Romero. El relat d’Ivet Eroles reivindica la parla pallaresa: “L’escala cromàtica de la ràbia”. L’acompanya una il·lustració de Thalia Lavaill. Finalment, tres ressenyes literàries: Acá soy la que se fue (TIC TAC Ediciones), Nuestra hermana aguafiestas. Reflexiones desde una neurosis antioccidental (d’Ama Ata Aidoo) i Desig d’escuma viva (de diverses autores i il·lustradores). Les signen Laia Martínez, Elena Maravillas i Elena G.

Band Tokades (Cervera). Espectacle ‘Nü Shu’ del divendres d’Aquelarre, 2019 |Roger Vilaseca

A la contraportada, entrevista a Miguel Missé. L’activista trans va començar a militar al Col·lectiu Transsexuals de Catalunya, batallant contra la patologització del fet de transitar. En conversa amb Mariana Cantero, aborda també el paper de les famílies. Amb fotografia de Jau Herrero.


Suplement de la campanya ‘Catalunya No als TCI’

Aquesta setmana tindreu setze pàgines extra entre mans. Un suplement de la campanya “Catalunya No als Tractats de Comerç i Inversió” en el qual s’aprofundeix en els perills que suposaria l’acord entre la Unió Europea i el Mercosur per a les economies d’ambdós continents. Txell Rigol i Víctor Yustres signen la peça d’obertura, Victòria Oliveres ens fa les dades més atractives amb una infografia a les pàgines centrals a partir d’una investigació de l’organització Grain, Joan Ballart repassa els impactes al Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai i Mariana Cantero entrevista Luciana Ghiotto, autora de l’informe “L’acord entre el Mercosur i la Unió Europea: estudi integral de les seves clàusules i efectes”. La portada és de Pepe Serra i la maquetació de Diego Muñoz.