Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Què hi trobem, a la 'Directa' 502?

Sistemes de reconeixement facial i d'intel·ligència artificial al servei de la vigilància pública i privada més sofisticada, l'afectació de la crisi de la COVID-19 en l'educació en el lleure aquest estiu, la lluita del poble wayú contra una mina de carbó a Colòmbia o la resistència del moviment cineclubista, entre els continguts de la nova edició impresa de la Directa, que recupera el format tradicional de 32 pàgines

L’Ajuntament de Barcelona instal·larà al centre de la ciutat tretze càmeres digitals, amb sistema d’emmagatzematge d’imatges i un software d’intel·ligència artificial “del tipus Avigilon (Motorola)”, empresa assenyalada per l’ONU per vulnerar els drets humans a Palestina. A partir d’aquest fet puntual, el reportatge d’obertura de l’edició 502 de la Directa (que firmen Jesús Rodríguez, Albert Alexandre i Pablo Bonat) investiga com, amb el pretext del terrorisme i de la pandèmia de la COVID-19, governs i empreses tecnològiques acceleren la implantació de sistemes de vigilància basats en la intel·ligència artificial.

A l’entrevista amb profunditat, Gemma Garcia parla amb Marta Peirano. Els millors cervells de la nostra generació, alerta la periodista especialitzada en tecnologia i poder, es dediquen a buscar maneres d’aconseguir la nostra atenció i vigilar-nos. Amb fotografies d’Álvaro Minguito.

Marta Peirano, protagonista de l’entrevista de la secció “Miralls” |Álvaro Minguito

A la secció d’opinió, el dinamitzador i productor agroecològic Arnau Montserrat proclama que “ruralitzem els cossos, confinem l’agroindústria”. Il·lustra l’article Esther Aguilà. Després, Joan Tamayo Sala reflexiona sobre la vulneració de drets humans durant la gestió de la pandèmia de la COVID-19 per part dels governs. Amb il·lustració de Marina Labella.

La complexitat i el cost econòmic de l’adaptació dels campaments de caus i esplais a la COVID-19 genera dubtes i neguits entre les entitats d’educació en el lleure, que veuen perillar el seu estiu. Des de les entitats de lleure s’ha donat llibertat a cada agrupament per triar a quin format volen adaptar els campaments. Un reportatge de Sònia Calvó Carrió amb fotos de Roser Fornells.

A la secció “Roda el món”, ampliem la mirada de la mà de Maria Alemany des de Colòmbia. La mina de carbó del Cerrejón ha transformat, al llarg dels últims 35 anys, la vida dels wayú, l’ètnia indígena més nombrosa de Colòmbia. A continuació, Xavi Bosch Llufriu ens apropa a Zaldibar (Biscaia) quatre mesos després de l’ensorrament d’un abocador ple d’irregularitats, on dos treballadors segueixen desapareguts mentre el veïnat denuncia un model viciat pel clientelisme. Finalment, Roger Suso, expert en extrema dreta, analitza la criminalització del moviment antifeixista als Estats Units per part de Donald Trump.

Alicia Valencia Cuentia |Anna Celma

A la secció cultura, Joan Miquel Gual fa un repàs a la vitalitat del moviment cineclubista a través dels premis anuals de la Federació Catalana de Cineclubs, entitats que preserven el cinema com a eina de dinamització comunitària. Tot seguit, “Pilipili, Ruanda”, el relat de Júlia Bacardit il·lustrat per Bernat Velo. Finalment, les ressenyes. Anna Pujol Reig ens descobreix el llibre Atles de les festes del foc dels Pirineus, de Jordi Alsina amb il·lustracions i disseny de Lluís Ràfols. Elies Boscà ens presenta novetats musicals, la darrera obra de la cantant valenciana JazzWoman, que publica el seu primer disc de llarga durada Maléfica. Per acabar, Sergio D’Asensio fa una crítica de l’oscaritzat film sud-coreà Parásitos, de Bong Joon-ho.

A la contraportada, Anna Celma conversa amb Alicia Valencia Cuetia, activista del poble nasa que habita al departament colombià del Cauca. Com a autoritat indígena, ha rebut amenaces d’actors armats i ha patit desplaçament forçat. Per garantir la seva seguretat, ha estat sis mesos acollida a Barcelona.