Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Què hi trobem, a la 'Directa' 505?

Enceta la darrera edició de l'estiu un reportatge sobre la ruta migratòria històrica entre Algèria i les Illes, a l'alça per una nova generació de joves que s'embarquen a les pasteres des de l'any 2017. També entrevistem Baharu Dembaga i Laia Muñoz, representants de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Espanya, i parlem de les dones a la mar

Entre Algèria i les Illes existeix una ruta migratòria històrica que s’ha reforçat en els últims anys. La majoria són joves i s’han donat a conèixer a les xarxes socials amb la paraula harraga, que significa cremar-ho tot. Les xarxes socials, que juguen un paper fonamental en aquesta ruta, també serveixen per compartir el dol. Existeixen grups de Facebook dedicats a la denúncia de desaparicions de pasteres de les quals no se sap res més des que van sortir de les costes d’Algèria. Un reportatge d’Aina Cassanyes, Miquel Noguerol i Tomeu Mesquida, amb il·lustracions de Sebastià Cabot.

Baharu Dembaga no va poder arribar a la redacció de la Directa el dia acordat. Sortia de l’estació de Sants de Barcelona quan els Mossos d’Esquadra el van aturar i el van dur a la comissaria per identificar-lo. Després de demanar explicacions insistentment, van dir-li que el seu perfil coincidia amb el d’un delinqüent, negre. No és ni de bon tros la primera vegada que l’atura la policia. Així doncs, aquesta entrevista està travessada per una situació que viuen molts Dembaga pel seu color de pell. Gemma Garcia ha conversat amb ell i amb Laia Muñoz, que formen part de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Espanya (CNAAE), la plataforma que, arran de l’assassinat de George Floyd als Estats Units, ha mobilitzat l’activisme negre i afrodescendent. Fotografies de Sira Esclasans.

El nudisme ha de tenir uns espais restringits i protegits? Joan de Lomas, secretari del Club Català de Naturisme, i Segimon Rovira Comas, president de la Federació Naturista-Nudista de Catalunya i del Club Català de Naturisme, responen a aquesta qüestió. Il·lustra el debat Sandra Freijo. Tot seguit, els politòlegs Berta Pons Amiel i David Agustí Sabatés parlen del racisme, aquí també. “Treure-li ferro a les actituds racistes no deixa de ser un exemple flagrant del privilegi del qual les persones blanques gaudeixen”. Amb dibuix d’undesgraciatqualsevol.

Les dones de la mar són moltes i diverses. No sempre conegudes, menys encara reconegudes. Elles tenen més clar que ningú què volen i com ho volen, i ho reivindiquen des de l’autoorganització. ‘Entre onades de sororitat’, un reportatge de Yesmina Mascarell.

Des de Banja Luka (Sarajevo), Ricard González ens parla de Bòsnia, un país esquinçat. L’Estat confederal sorgit dels acords de Dayton viu en una pau freda quan es compleixen 25 anys del genocidi de Srebrenica, enmig de constants disputes partidistes i una creixent corrupció política. Amb fotografia de Carlos Castro. A continuació, des de Saluzzo, a la regió del Piemont, Sara Manisera fa una aproximació al treball migrant a l’agricultura italianaLa COVID-19 ha posat en evidència la dependència de l’agricultura del país respecte a la mà d’obra estrangera, enmig d’abusos laborals i pressions de les grans distribuïdores. Amb fotografia d’Arianna Pagani. Finalment, l’anàlisi de Berta Camprubí sobre els feminicidis i la quarantena a Colòmbia, on ses del gener de 2020 han mort assassinades més de 265 dones pel fet de ser-ho. Ja s’ha superat la xifra de tot l’any anterior.

L’obertura de la secció cultural es titula ‘Les dones es dibuixen’, i està signada per Clara Macau. Una nova generació d’artistes visuals marroquines, nascuda entre els anys 90 i 2000, il·lustra la realitat de les dones nord-africanes i la dona a conèixer via xarxes socials. Tot seguit, el relat d’Irene Colell Matamala ‘Un passet més enllà hi ha l’abisme’, amb il·lustració d’Alba Domingo. Finalment, les ressenyes literàries de Xavier DiezElena MaravillasSusana Vázquez Badia. Ens analitzen, respectivament, els llibres Feixisme persistent. Radiografia de la Itàlia de Matteo Salvini, d’Alba Sidera; Cosas vivas, de Munir Hachemi, i El coloquio de las perras, de Luna Miguel.

A la contraportada, Àlex Romaguera conversa amb Kate Brown, experta en ciència i tecnologia, sobre l’accident nuclear de Txernòbil. Fruit de remenar arxius i amb l’ajuda de testimonis, la periodista ha pogut desmuntar les falsedats que les autoritats van difondre arran de la catàstrofe. Foto d’Annette Hornischer.

Suplement ‘Indígenes de les dues ribes’
Resistents enfront de projectes extractivistes a Hondures, Guatemala i el País Valencià es van trobar la passada tardor en el marc d’una gira arreu de municipis valencians organitzada per l’entitat Perifèries del Món. Vuit mesos més tard (un període prolongat excessivament a causa de la pandèmia) us oferim un suplement informatiu on s’expliquen els punts en comú i les diferències de les lluites a banda i banda de l’oceà. La publicació també s’ha fet en col·laboració amb Brigades de Pau Internacionals. Els textos són d’Antoni Silva, les fotos de María Bruna, Lluïso Llorens, Antoni Silva, Lucas Guerra, Jaume Ferrando i Victor Samayoa  i el disseny de portada de Jose Téllez. Aquí us el podeu descarregar.