Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

SOS Menjadors aconsegueix el compromís de la majoria del Parlament per obrir un procés participatiu que reguli l’espai migdia a les escoles

SOS Menjadors reuneix a agents de la comunitat educativa i grups parlamentaris davant del Parlament de Catalunya per reclamar un nou marc legal integral que permeti una gestió local del menjador escolar i el temps de pati, que s’integri dins del projecte pedagògic de cada centre i que garanteixi de forma real el dret universal a poder menjar a l’escola

Protesta a les portes del Parlement de Catalunya / Arxiu

La comunitat educativa segueix en guàrdia. Professorat, alumnat i famílies, AMPA/AFA, educadores del lleure, sindicats de l’educació i entitats i organitzacions vinculades amb la justícia i la sobirania alimentàries es van reunir ahir, dissabte 19 de gener, davant del Parlament de Catalunya per demostrar als partits polítics que no n’hi ha prou amb l’anunci de l’aturada dels treballs sobre el nou decret menjador. A la concurrència, tot i no ser molt nombrosa, hi van assistir representants polítics de CUP, Catalunya En Comú Podem, PSC, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, així com Ramon Simon, director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa del Departament d’Educació, per expressar, tot i les diferències estratègiques, el seu compromís amb iniciar un procés participatiu real i democràtic que acabi esdevenint en una regulació que faciliti la universalitat i inclusió al temps migdia als centres de titularitat pública. La intenció de la coordinadora SOS Menjadors, segons expressa el comunicat de convocatòria, és que aquesta llei es faci realitat a partir del curs 2020-21.

Ciutadans no ha assistit a l’acte però sí que es van reunir, igual que la resta dels partits esmentats, amb SOS Menjadors, i també va mostrar suport a la campanya. L’únic partit que no ha respost a la convocatòria ha estat el Partit Popular.

SOS Menjadors mantindrà activa la ILP que està desenvolupant sobre el Temps de Migdia fins a “tenir total seguretat que les intencions d’Educació i dels diferents grups parlamentaris van en la direcció real de creació duna llei integral del temps de migdia”

El mateix conseller d’ensenyament i cap del Departament d’Educació, Josep Bargalló (ERC) —qui no ha pogut assistir a l’acte—, també es va reunir amb membres de la coordinadora al mes de desembre i va reconèixer estar “estudiant seriosament la via de la llei per resoldre les necessitats del temps de migdia”, segons el comunicat de SOS Menjadors. Una llei que “donaria encaix a les directrius europees i normes actuals en matèria de contractació pública” mentre implementés, en paraules de Bargalló, de manera progressiva la “universalitat, gratuïtat, inclusivitat, dignitat laboral i qualitat pedagògica i alimentària, en condicions d’equitat en tots els centres educatius.”

Jordi Estarlich, portaveu de SOS Menjadors, en declaracions a la Directa, ha fet pública la reunió d’ahir amb la Secretària General del Departament d’Educació, Núria Cuenca, i amb el Director General, Ramon Simon, qui es van comprometre en publicar un comunicat oficial on s’anunciés de forma pública les aturades en els treballs sobre la proposta del tan rebutjat nou decret menjadors.

Tanmateix, SOS Menjadors mantindrà activa la ILP que està desenvolupant sobre el Temps de Migdia fins a “tenir total seguretat que les intencions d’Educació i dels diferents grups parlamentaris van en la direcció real de creació duna llei integral del temps de migdia.”


Importacions: el 60% del menjar escolar

Segons SOS Menjadors, actualment un 60% de productes alimentaris que es consumeixen als menjadors escolars provenen d’importacions; uns 100 milions d’euros que es podrien invertir en producte de proximitat. Per això es demana la gestió local del servei de menjador, per allunyar els grans grups privats multinacionals —Serunion, SEHRS, ISS, Compass Group, etc.— que cada cop estan guanyant més terreny en la gestió, atrets per un pastís econòmic que pot, tenint en compte els més de 2.000 menjadors escolars públics arreu del territori català, arribar a generar un valor de més de 400 milions d’euros per curs.

Per això, entre les demandes també hi figura la creació d’un marc legal que permeti l’administració del servei i la contractació de personal sense haver de dependre d’una empresa externa contractada per concurs públic, com proposava el nou decret. Aquesta millora, segons la coordinadora, no només tindria un impacte directe en la potenciació de l’economia de proximitat i en la sobirania alimentària, sinó que també es traduiria en una millora de les condicions laborals de les educadores en el lleure, educadores socials i personal de cuina.

Demanen la gestió local del servei de menjador, per allunyar els grans grups privats multinacionals —Serunion, SEHRS, ISS, Compass Group, etc.— que cada cop estan guanyant més terreny en la gestió

La necessitat de redactar el decret recentment aturat es va argumentar a partir del buit regulatiu sobre la gestió del servei de menjador per part de les associacions de famílies d’alumnat (AMPA/AFA) –que de facto gestionen el servei a un terç de les escoles amb bons nivells d’implicació i resultats satisfactoris. Jordi Estarlich, portaveu de SOS Menjadors es queixava que el nou decret suprimia la possibilitat a les AMPA/AFA de gestionar el servei al·ludint al mantra repetit durant la campanya: “per què volen prohibir una cosa que està funcionant.” En aquesta línia, un cop aturat el decret, la coordinadora ha presentat aquest gener un nou model de moció actualitzat per demanar al Departament d’Educació i als Consells Comarcals trobar una estratègia de complicitat que permeti la gestió directa o indirecta de menjadors per part de les AFA/AMPA que vulguin fins a finalitzar el curs 2019-2020.

Pel que fa a l’àmbit educatiu, ja fa molt temps que es pretén dotar de més rellevància un espai que representa la tercera part de la jornada escolar –400 hores l’any i més de 4.000 hores entre parvulari i primària– i que compta amb grans potencialitats pedagògiques en l’àmbit de la socialització, el lleure, les cures, l’autonomia i els hàbits alimentaris. SOS Menjadors reivindica que integrar l’espai migdia en els projectes educatius de cada centre revertirà en millores substancials en la societat del futur en àmbits com pot ser la reducció de despesa social en salut pública.