Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Tots els George Floyd assassinats encenen els Estats Units

La població nord-americana, liderada pel moviment Black Lives Matter, inunda els carrers per denunciar l'assassinat de George Floyd, així com el de tantes persones afroamericanes en mans de la policia, en un país asfixiat pel racisme i la injustícia social. L'actuació policial és una de les principals causes de mort entre els joves negres i la impunitat, del 99%

Concentració davant de la residència del governador de Minnesota / Unicorn Riot

Setmana i mitja de protestes intenses als Estats Units, com no es veien des de feia mig segle, quan els país va quedar commocionat per la lluita pels drets civils. La majoria de les mobilitzacions han estat pacífiques, malgrat els enfrontaments televisats i els saquejos. El desencadenant de les protestes és ben conegut a hores d’ara: l’assassinat enregistrat a Minneapolis de l’afroamericà George Floyd a mans del policia blanc Derek Chauvin. Al vídeo, es veu Floyd emmanillat i de bocaterrosa al terra, demanant ajuda, cridant “no puc respirar”, mentre l’agent Chauvin li clava el genoll al coll durant 8 minuts i 46 segons. Els altres tres agents que l’acompanyen no fan res per auxiliar Floyd.

Enmig de la pitjor pandèmia del segle, amb més de 100.000 morts per coronavirus i amb 40 milions de persones a l’atur en la pitjor recessió econòmica des de la Gran Depressió, l’assassinat de Floyd és un punt d’inflexió. Segons el professor de filosofia de Harvard Cornel West, es tracta d’un “linxament al nivell més alt” que ha sacsejat bona part de la societat nord-americana. “Dono gràcies a Déu que hi ha persones als carrers”, va dir West en una entrevista a la CNN. “Ara hi ha una nova generació jove de diferents colors, gèneres i orientacions sexuals que està dient que no ho aguantarà més, però en un nivell més profund: el que s’està dient és que el sistema no es pot reformar”, concloïa.

Les protestes han canalitzat la ràbia i la frustració de la comunitat afroamericana i de la població més jove, així com la necessitat i l’esperança d’un canvi. Durant les mobilitzacions, les manifestants citen Martin Luther King i repeteixen els noms de les víctimes de la brutalitat policial. El de Floyd se suma a una llista de casos. L’aparició dels smartphones i la possibilitat d’enregistrar han permès visibilitzar aquests abusos i el racisme que forma part de la vida diària de la comunitat afroamericana als Estats Units i que el moviment Black Lives Matter (‘Les vides negres importen’) ha denunciat des del 2012, arran de l’assassinat de Treyvor Martin i que va créixer massivament el 2014 després de l’assassinat de Michael Brown a Ferguson, Missouri.

L’actuació policial és una de les principals causes de mort dels joves negres al país, que tenen tres vegades més probabilitats de morir en mans de la policia que un jove blanc

L’actuació policial és una de les principals causes de mort entre els joves negres del país, que tenen tres vegades més probabilitats de morir en mans de la policia que un jove blanc. De fet, el crit d’auxili de Floyd mentre Chauvin li clavava el genoll al coll, “I can’t breathe” (‘No puc respirar’), és el mateix que Eric Garner va pronunciar quan l’oficial Daniel Palanteo l’escanyava. No es van presentar càrrecs contra Palanteo, que va perdre la plaça de policia l’any passat, cinc anys després de l’assassinat. La impunitat en els casos de violència policial és del 99%, segons dades de l’organització Mapping Police Violence; per tant, la llista és llarga: l’agent que va matar Michael Brown Darren Wilson o el vigilant que va matar Trayvon, Martin George Zimmerman, també van quedar lliures de càrrecs. En el cas de Floyd, i gràcies a les protestes, l’agent de policia Chauvin està sota custodia acusat d’assassinat en segon grau i als altres tres policies se’ls acusa d’ajudar i incitar a l’assassinat.


Una resposta militaritzada

Els Estats Units són ara mateix un país militaritzat amb un gran desplegament dels cossos policials, la guàrdia nacional -a almenys 21 estats-, i amb toc de queda a almenys una dotzena de ciutats. La capital, Washington DC, està especialment militaritzada amb el desplegament de tropes de l’exèrcit i agents de deu agències federals per blindar el Capitol, la Casa Blanca, les oficines federals i els monuments, com el dedicat a Abraham Lincon -el president que va abolir l’esclavitud- i que el dimarts a la nit estava flanquejat per un exèrcit. Entre aquestes agències, hi ha la policia fronterera (CBP), l’FBI, Serveis secrets, l’Administració pel Control de les Drogues i la policia migratòria, el que es coneix com a ICE o La Migra.

Durant les protestes del passat diumenge a la nit a Washington, algunes manifestants van fer pintades a monuments, van cremar una bandera americana i van encendre fogueres pels carrers dels voltants de la Casa Blanca. Un helicòpter va sobrevolar els manifestants amb un vol molt baix, el que es coneix com una tàctica de guerra per espantar i dispersar l’enemic. L’endemà, el dilluns, la guàrdia nacional va disparar gas lacrimogen a tota la gent que protestava pacíficament davant dels jardins de la Casa Blanca a plena llum del dia. I al cap de poca estona, el president Trump feia un discurs invocant “la llei i l’odre”, pressionant als governadors a ser més contundents per controlar les protestes sota l’amenaça d’enviar l’exèrcit per contenir-les.

Homenatge a George Floyd, on va ser assassinat |Unicorn Riot

 

Per fer-ho, el president hauria d’invocar la Llei d’Insurrecció de 1807, que permet l’ús de l’exèrcit en territori nord-americà. Aquesta llei s’ha utilitzat poques vegades als Estats Units, i una d’elles era, precisament, per fer que els blancs complissin amb les lleis dels drets civils durant els anys 60, i als 90 per controlar els disturbis a Los Angeles després de l’absolució dels policies que van apallissar el jove Rodney King. Després d’amenaçar amb enviar l’exèrcit, Trump va caminar pels jardins on la guàrdia nacional acabava de gasejar les manifestants i va fer-se una foto amb una bíblia a la mà davant de l’església de St. John, que la nit anterior havia sigut parcialment cremada. El secretari de defensa dels Estats Units, Mark Esper, s’ha distanciat de la intenció de Trump d’utilitzar l’exèrcit per controlar les protestes.

El diumenge passat, el Departament de Justícia va donar permís temporal a l’Administració pel Control de Drogues per realitzar espionatge encobert i recollir informació de les persones que participen a les protestes

El divendres 29 de maig a la nit, quan les protestes van començar a escampar-se per una setantena de ciutats del país després de tres dies de protestes a Minneapolis, el president es va amagar al búnquer de la Casa Blanca i fins al dilluns a la tarda no es va dirigir públicament a la nació. Mentre el país mostrava el seu rebuig al racisme, Trump va tuitejar una amenaça: “quan comencen els saquejos, comencen els trets”. El dia següent, va acusar les manifestants de ser part del grup Antifa (abreviació d’antifeixista) i en un tuit va dir que es plantejava considerar-los una organització terrorista.

Tanmateix, Antifa no és cap organització i no existeix una llei de terrorisme intern als Estats Units. Però l’any 2015, la divisió de contraespionatge de l’FBI va crear la categoria “extremisme d’identitat negre” per justificar l’espionatge i persecució d’activistes afroamericans que es van manifestar a Ferguson el 2014, després de l’assassinat de Michael Brown. De moment, el diumenge, el Departament de Justícia va donar permís temporal a l’Administració pel Control de Drogues (DEA) per realitzar espionatge encobert i recollir informació de les persones que participen en les protestes per poder aplicar-los la llei federal.


9.000 detencions i 11 morts

Són desenes de milers de manifestants indignades les que han desafiat la distància social i han inundat els carrers d’almenys 140 ciutats. Les protestes s’han anat escampant al llarg de set dies per tot el país, algunes més multitudinàries i d’altres menys nombroses i disseminades pels barris de les ciutats. Tot i que majoritàriament han estat pacífiques, en moltes ciutats han acabat amb enfrontaments entre la policia i les manifestants, saquejos i destrosses que han acaparat els informatius.

A Louisville, Kentucky, agents de la policia i de la guàrdia nacional van disparar contra manifestants i van matar David McAtee, el propietari d’un restaurant que era conegut pels seus veïns per repartir menjar gratis. A Tennessee, un jove va prendre foc a l’Ajuntament de Nashville, un dels edificis històrics de la ciutat. La policia va actuar amb contundència i es van produir enfrontaments amb els manifestants a Atlanta, Chicago, Los Angeles, Seattle, Oakland, Filadèlfia i Nova York, entre altres ciutats. I a Brooklyn, un cotxe de la policia va intentar atropellar un grup de manifestants quan li barraven el pas.

A Louisville, Kentucky, agents de la policia i de la guàrdia nacional van disparar contra manifestants i van matar David McAtee, el propietari d’un restaurant que era conegut pels seus veïns per repartir menjar gratis

Amb la imposició gradual del toc de queda a diferents ciutats, moltes manifestants han estat detingudes per romandre als carrers protestant pacíficament més tard de l’hora permesa. El dimarts passat a la nit, a Nova York, els carrers estaven plens malgrat que l’alcalde havia imposat un toc de queda a les vuit de la tarda. Les dues nits anteriors, les botigues de luxe del Soho i i del centre de Manhattan, així com alguns petits comerços d’algunes zones del Bronx, van ser saquejades per grups dels quals les manifestants s’han desmarcat.

“Protesta pacífica” va ser una de les consignes principals de les manifestacions a partir del dimarts, després dels dos dies de saquejos a Nova York. El germà de Floyd també va es va manifestar en aquest sentit: “és la millor opció que tenim per obtenir justícia”. Tot i que durant les protestes del dimarts a la nit, els saquejos van disminuir, la policia va intensificar l’ús de la forca.

Les mobilitzacions s’han estès per tot el territori dels EUA. A la imatge, una protesta a Denver |Unicorn Riot

 

A més d’agressions contra manifestants, també s’han produït atacs a periodistes, que anaven degudament identificats. El Committee to Protect Journalists ha denunciat 125 agressions contra la llibertat de premsa durant el divendres i el cap de setmana. En una de les manifestacions a Minneapolis, la fotògrafa independent Linda Tirado va perdre un ull en un impacte d’un projectil, aparentment disparat per la policia. S’han produït almenys unes 9.000 detencions des què van començar les protestes a nivell nacional i es comptabilitzen 11 morts relacionades amb les protestes (no totes perpetrades per la policia).


“Hem après la violència de vosaltres”

Un dels discursos més impactants i amb més ressò que s’han escoltat aquests dies de protestes, és el de l’activista i cofundadora de la Marxa de les Dones Tamika D.Mallory. La novaiorquesa es va desplaçar a Minneapolis el 29 de maig i en el seu discurs va canalitzar la ràbia i el sentiment de la comunitat afroamericana. “La raó per la qual els edificis estan en flames no és només pel nostre germà, George Floyd. Cremen perquè la gent a Minnesota li està dient a la gent de Nova York, a la gent de Califòrnia, a la gent de Memphis, a la gent de tota la nació … ¡Ja n’hi ha prou!”, explicava Mallory amb els ulls encesos. En referència als saquejos, l’activista va replicar: “No ens parleu a nosaltres de saquejos. Vosaltres sou els saquejadors. Amèrica ha saquejat als negres. Amèrica ha saquejat els nadius americans quan vau arribar aquí per primer cop. Saquejar és el que vosaltres feu, així que ho hem après de vosaltres. Hem aprés la violència de vosaltres”.

La brutalitat policial i els assassinats d’afroamericans en mans de policies blancs o de membres de la comunitat armats son l’herència de l’esclavitud que la població afroamericana va patir. En una entrevista a la cadena Abc, la cofundadora de Black Lives Matter, Patricia Cullors, explicava el significat que aquests assassinats tenen per la comunitat afroamericana: “Molta gent no entén que el fonament de la policia es troba en el patrullatge d’esclaus. Les primeres agències policials van sortir a atrapar els negres que s’escapaven, fugint de l’esclavitud”.


Les segregacions

És un fet que la pandèmia del coronavirus ha fet més visibles i evidents els problemes de desigualtat de la societat nord-americana. Les persones afroamericanes han estat les més castigades, amb un índex de mortalitat per COVID-19 2,4 vegades més alt que el de les blanques. Si els negres haguessin mort igual que els blancs, 13.000 afroamericans encara estarien vius avui. “Quan els blancs agafen un refredat, la Amèrica negra agafa una pneumònia”, és una frase feta de la comunitat afroamericana que simbolitza les disparitats econòmiques entre les dues comunitats.

La pandèmia ha fet més evidents els problemes de desigualtat en la societat nord-americana. Les persones afroamericanes han estat les més castigades, amb un índex de mortalitat 2,4 vegades més alt que el de les blanques

Els afroamericans tenen un pitjor accés al sistema de salut i pateixen malalties com la diabetis, malalties del cor i dels pulmons. També són gran part dels treballadors essencials que van seguir anant a la feina durant la pandèmia. Durant els mesos de la crisi del coronavirus i del confinament, quan la majoria d’activitat va quedar aturada, els enregistraments i casos de brutalitat policial contra els afroamericans van seguir fent-se virals.

És el cas del jove Ahmaud Arbrey, assassinat per tres veïns blancs armats a finals de febrer mentre feia footing en un barri del sud de Geòrgia; i el de la jove tècnica d’emergències mèdiques Breonna Taylor, assassinada en mans de la policia en una batuda antidroga a casa seva, a Louisville, Kentucky, sense tenir cap relació amb les persones que la policia estava buscant. A Taylor li van disparar tretze trets quan la policia va entrar a casa seva sense previ avis.


Retallar el pressupost de la policia

Una de les demandes importants de les manifestants durant les protestes és la retallada del pressupost dels departaments de policia. Com a conseqüència de la crisi del coronavirus, les ciutats i els estats han patit una disminució dels ingressos fiscals, tot i així els departaments de policia són els menys afectats. Els Estats Units gasta 100 mil milions de dòlars anuals en policia, dels quals la majoria venen dels pressupostos locals, i 80 milions de dòlars addicionals per encarcerament, segons dades del Centre for Popular Democracy.

A Nova York, mentre que el finançament del departament d’educació caurà un 3%, l’alcalde només preveu retallar un 0,39% el pressupost de la policia

La NYPD, el departament de policia de Nova York, té un pressupost de 6 mil milions de dòlars i continuarà pràcticament intacte. Pels pressupostos del 2021, que estan pendents de ser aprovats durant el mes de juny, l’alcalde Bill de Blasio va anunciar retallades que afecten els serveis socials, l’educació i la sanitat. Mentre que el finançament del departament d’educació caurà un 3%, l’alcalde només preveu retallar un 0,39% el pressupost de la policia.

La cofundadora de Black Lives Matter, Patricia Cullors, explicava a la cadena abc la importància de retallar el pressupost als departaments de policia: “Hem de redirigir aquests recursos cap a les nostres comunitats per tenir accés a menjar saludable, a una assistència sanitària adequada i un sistema sanitari públic adequat”.

De moment, les solucions que Black Lives Matter planteja queden difuminades per les imatges dels saquejos i els disturbis, i per l’actitud divisòria del president. Tanmateix, la gent que està als carrers és molt jove i té molt clar, com diu Cornel West, que no volen aguantar-ho més.

En solidaritat amb la comunitat afroamericana i contra el racisme, les protestes han creuat fronteres, i als Països Catalans hi ha hagut i hi haurà diverses convocatòries: a Barcelona, Salt, Vic o València, entre altres poblacions.