La persecució de la llengua, la cultura i la memòria que va marcar les polítiques valencianes entre 1995 i 2015 ha retornat amb força al País Valencià. En l’últim mes el govern valencià del PP i Vox ha polsat l’accelerador i ha anunciat una bateria de mesures contràries als drets socials i nacionals, com l’anomenada llei de “llibertat educativa” o la llei “de concòrdia”. En resposta a les polítiques reaccionàries desplegades, la diada del 25 d’abril d’enguany estarà marcada, principalment, per la lluita en defensa dels drets lingüístics, la memòria democràtica i l’antifeixisme, així com una educació i uns mitjans públics i en valencià.
“Reivindiquem la nostra cultura i història i denunciem la censura i l’anihilament de tot el que ens representa”, manifesta Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Maria Josep Martínez, advocada de l’organització antirepressiva Alerta Solidària i militant d’Endavant, destaca que enguany l’esquerra independentista també ha volgut posar al centre la reivindicació de la llengua pròpia, coincidint amb el centenari del naixement del poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés. L’“assumiràs la veu d’un poble” d’Estellés és el títol del manifest de les organitzacions independentistes Alerta Solidària, Arran, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Endavant i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). “En matèria de llengua i cultura fan un atac frontal i sense contemplacions, amb una clara intenció d’anihilació. Agiten el vell fantasma de l’anticatalanisme”, rebla Martínez.
“Reivindiquem la nostra cultura i història i denunciem la censura i l’anihilament de tot el que ens representa”, manifesta Anna Oliver, d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)
La tradicional manifestació de la diada tindrà lloc el pròxim dissabte, 27 d’abril, a les sis de la vesprada, des de la plaça Sant Agustí de València. Sota el lema “País Valencià: Llengua, Cultura, Futur”, encapçalarà la marxa la pancarta d’Acció Cultural, i seguidament, en diferents blocs, s’hi sumaran la resta d’organitzacions convocants. A banda de la mobilització, s’han organitzat diverses activitats, com un acte d’homenatge a Vicent Andrés Estellés, el dissabte 27 d’abril a les dotze, al teatre Olympia, en resposta a la negativa de la dreta i l’extrema dreta a commemorar en 2024 l’Any Estellés; o el divendres 26, a partir de les sis, Acció Cultural celebra una trobada de joves, que consta de dues xerrades, sobre les infiltracions policials destapades per aquest mitjà i la història de la desobediència civil al País Valencià; i per a acabar un sopar.
Durant el quasi primer any de poder de la dreta i l’extrema dreta a la Generalitat i alguns ajuntaments, s’han impulsat diverses mesures contra la llengua, com la retirada de revistes en català o l’admissió a tràmit d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que advoca per il·legalitzar l’ús del terme País Valencià. Per a Joan Escrivà, director de la revista Camacuc, censurada per alguns ajuntaments governats per PP i Vox, aquestes iniciatives “no són cap sorpresa”. “Tenen molt clar quines polítiques han de fer per aconseguir un País Valencià que parle en castellà i que no estime la llengua”.
El govern pretén reformar la llei de plurilingüisme amb una nova norma que aposta per un model lingüístic de discriminació del català. L’actual llei estableix que el temps mínim destinat als continguts curriculars en cadascuna de les llengües oficials ha de ser del 25% i en l’anglès un 15%. A partir d’ací, els centres disposen d’absoluta llibertat per escollir incrementar el valencià o el castellà fins al 60% i l’anglès fins al 25%. En canvi, amb la llei de “llibertat educativa” —tal com l’ha anomenada el govern valencià—, seran els pares, mares o representants legals de l’alumnat qui triaran la llengua vehicular de l’ensenyament dels seus fills i filles.
A les zones valencianoparlants, en el millor escenari, l’alumnat d’infantil impartirà un 65% de les classes en català, i a partir de tercer de primària, un 52% com a màxim
A les zones valencianoparlants, en el millor escenari per la normalització lingüística, l’alumnat d’infantil impartirà un 65% de les classes en català, i a partir de tercer de primària, un 52% com a màxim. A les zones castellanoparlants, independentment de la tria de les famílies, l’alumnat d’infantil només estudiarà un 10% del temps lectiu en valencià —un altre 10% en anglès i el 80% en castellà. A primària, secundària i batxillerat, s’instaura el castellà com a llengua vehicular i s’atorga a la llengua estrangera entre un 15% i un 25% del temps lectiu. El català, però, queda reclòs a una única assignatura, de la qual es podrà sol·licitar la no avaluació tant al centre escolar com a la prova d’accés a la universitat.
“La lliure elecció va en detriment de les famílies que defensen el valencià i suposa un incompliment de la LOMLOE, que estableix que en territoris amb dues llengües oficials l’alumnat ha de ser capaç de parlar castellà i valencià en les mateixes condicions”, denuncia Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana. Les entitats que treballen en defensa de la llengua consideren que el nou sistema de percentatges “no es basa en criteris pedagògics, sinó en criteris polítics contra la llengua pròpia”. “Què passarà amb els centres que no arriben al percentatge mínim per obrir una línia en valencià? Hauran de canviar o acceptar estudiar en castellà”, adverteix Usó.
Des d’Escola Valenciana també es mostren preocupats per l’aprovació del nou decret d’admissió de l’alumnat en els centres públics i privats. La principal novetat és la incorporació del districte únic, que atorga llibertat als pares i mares a l’hora de triar el centre on matricular els seus fills. “Es crearan escoles gueto. Tornarem a tenir centres exclusius de xiquets més desfavorits i on el professorat té més càrrega i vol fugir. El districte únic està declarat com una forma de segregació escolar”, assevera Alexandra Usó. Alhora, organitzacions i sindicats com la Plataforma per un Ensenyament Públic o el Sindicat de Treballadores de l’Ensenyament al País Valencià (STEPV), han denunciat retallades en la inversió destinada a la construcció de centres públics i a les Escoles Oficials d’Idiomes.
En l’àmbit dels mitjans de comunicació, s’ha impulsat una nova llei de regulació d’À Punt, que tal com han denunciat des de la Unió de Periodistes, canvia l’estructura del mitjà per “afavorir el control polític”. La norma estableix la fusió de les dues societats que formen la radiotelevisió: la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació (SAMC) —que inclou el gruix de la plantilla— i la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) —encarregada de la gestió del servei públic. Desapareix també l’actual Consell Rector i, en el seu lloc, es crea un Consell d’Administració, format per huit membres, set dels quals seran triats pels grups parlamentaris i un per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
Per la memòria
L’altra proposta de llei que no ha estat exempta de polèmica és l’anomenada llei “de concòrdia”. Pretén desbancar la vigent llei valenciana de memòria democràtica, amb canvis notables, com ara diluir la reparació de les víctimes de la dictadura franquista equiparant la seua condició amb la de “totes les víctimes de violència política des de 1931 fins a l’actualitat”. En la línia d’intentar esborrar el passat, PP i Vox també han renunciat a l’atorgament del Premi Guillem Agulló, el jove antifeixista assassinat ara fa 31 anys per un grup de neonazis a Montanejos (Alt Millars).
“Ens fa recordar èpoques molt fosques”, lamenta Betlem Agulló, germana de Guillem. “A l’època —continua— dels governs del PP, quan no hi havia llibertats, quan políticament es mirava cap a altre costat davant les agressions de l’extrema dreta”. Agulló també destaca com el discurs d’odi generat per la ultradreta té una correlació directa amb atacs a persones i organitzacions, com en el cas de l’atac múltiple al Centre Social Antifeixista La Cosa Nostra de Castelló per, suposadament, membres de la grada d’extrema dreta del Castelló CD, el Frente Orellut. En la mateixa línia s’expressa la portaveu de l’esquerra independentista: “és un mostra més de com intenten inocular la por a la gent. Evidencia el sentiment d’impunitat que tenen els feixistes”.
“Els huit anys de govern del Botànic han tingut un efecte desmobilitzador. Hem de començar a treballar en la construcció d’una proposta alternativa”, conclou Maria Josep Martínez, de l’esquerra independentista
L’esquerra independentista també ha denunciat “l’ofensiva antifeminista que qüestiona drets bàsics de les dones” —amb mesures com l’oficina antiavortament creada per l’Ajuntament d’Alacant o la proposta no de llei per suprimir llibres sobre diversitat sexual i de gènere—; així com la revisió del Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) i la futura nova llei de costes, que compromet la protecció del territori i podria donar llum verda a projectes com el PAI Doña Blanca Golf de Torreblanca, el PAI Sant Gregori Golf de Borriana o el PAI Vega-Port de Cullera.
En paraules d’Anna Oliver són “lleis sectàries, que només responen a la ideologia de qui està governant”. “Arrasen amb les tímides reformes del Botànic. Són espanyolistes, antivalencianes i hereus sense complexos del franquisme”, afegeix Maria Josep Martínez. Ambdues fan una crida a organitzar-se i eixir als carrers per capgirar el context actual de regressió de drets i llibertats. “Els huit anys de govern del Botànic han tingut un efecte desmobilitzador […]. Hem de començar a treballar en la construcció d’una proposta alternativa que recupere la sobirania i assegure els recursos al servei de la gent”, conclou Martínez.
