Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Un any de victòries de l'autoorganització veïnal contra la bombolla immobiliària

Sota el lema "Punxem la bombolla", aquest dissabte 6 d'abril tenen lloc mobilitzacions a diverses ciutats europees (entre les quals Barcelona, València i Palma) per denunciar "l'abús dels preus del lloguer", "el negoci que les indústries immobiliària i turística fan amb les nostres llars" i "la mirada passiva dels governs i els poders públics" amb les expulsions de veïnes a causa de l'especulació immobiliària generada en gran part, per fons inversors d'origen opac. Malgrat que el degoteig de desnonaments no s'atura, a Barcelona i la seva rodalia es poden resseguir durant els darrers mesos diversos episodis que demostren que, a través de l'autoorganització i la negociació col·lectiva, és possible aturar processos que semblaven irreversibles

Portal de l’edifici on es troba l’empresa BMB Investment Management / Victor Serri

“Alerta, desnonament”, “Volen desnonar una família”, “Necessitem suport a la porta!”. Cada dia, els múltiples grups d’habitatge, sindicats i Plataformes d’Afectades per la Hipoteca fan crides a resistir expulsions de veïnes dels seus barris i viles. No hi ha hagut cap treva: durant el 2018, 8.877 famílies han estat desnonades per impagament de lloguer a Catalunya, 3.106 més que per execucions hipotecàries, amb l’afegit que al recompte del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no hi figuren les expulsions “silencioses”, aquelles que es produeixen per no renovació de contracte o per increments inassumibles per les inquilines, xifrades en el 28,7% a Barcelona entre el 2013 i el 2017. Per aquesta raó, demà dissabte el moviment per l’habitatge ha convocat manifestacions a diferents ciutats europees. Als Països Catalans, hi ha convocatòries a Barcelona, València i Palma, sota el lema “Punxem la bombolla”.

 

+L’objectiu de la mobilització és denunciar “l’abús dels preus del lloguer”, “el negoci que les indústries immobiliària i turística fan amb les nostres llars” i “la mirada passiva dels governs i els poders públics”. El mes de març, després d’una primera versió fallida, el Consell de Ministres espanyol va aprovar un decret llei però, tot i que amplia la durada dels contractes de tres a cinc anys, no posa límit a l’apujada de preus, una demanda exigida insistentment per diversos col·lectius i entitats. Tot i això, “si no fos per la mobilització dels darrers dos anys, el Govern no hagués impulsat cap decret, ni hauríem aconseguit que el segon incorporés una part de les nostres demandes”, puntualitza Jaime Palomera, del Sindicat de Llogaters de Barcelona.

Malgrat el degoteig de desnonaments comptabilitzats –un cada cinc minuts al conjunt de l’Estat– i tots aquells que es produeixen en silenci, s’han aconseguit algunes victòries d’inquilines a través de l’autoorganització i la negociació col·lectiva. Veïns i veïnes han decidit lluitar per no haver de marxar de casa seva i ho han fet, en la majoria dels casos, contra empreses –grans propietàries– que, segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, concentren el 34% dels habitatges en règim de lloguer a la ciutat. De fet és una xifra en disputa, perquè darrere dels particulars que concentrarien el 60%, a vegades hi ha empreses amb més propietats. El Sindicat de Llogaters ha comptabilitzat que més de mil persones han plantat cara a la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i s’han organitzat per no haver de marxar de casa seva.

Una de les victòries que ha repercutit sobre més inquilines durant el 2018 és la del bloc de Sant Joan Despí on viuen 150 famílies. El veïnat, amb el suport del Sindicat de Llogaters, va mantenir un pols ni més ni menys que amb Goldman Sachs, el banc d’inversió que amb la venda d’hipoteques subprime va contribuir a la crisi financera del 2007 als Estats Units. En un primer moment, Pyrenees Acquisitions LTD, controlada per una filial del banc, no volia renovar els contractes o volia apujar el lloguer entre el 40 i el 100% i la majoria no podien assumir-ho. Finalment, després d’intenses mobilitzacions i negociacions, van aconseguir pactar un augment del 20%. La fita, encara que representa un augment elevat, és rellevant més enllà de Sant Joan Despí. El gegant de Wall Street té altres blocs a Catalunya amb negociacions en curs, com ara els habitatges de 28 famílies a Santa Perpètua de la Mogoda i les llogateres de Sant Jordi Parc a Rubí.

El Sindicat de Llogaters de Barcelona ha comptabilitzat que més de mil persones a la ciutat han plantat cara a la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i s’han organitzat per no haver de marxar de casa seva

Un altre cas que també s’ha guanyat parcialment és d’Alpha i Fran, que des de juliol de 2018 viuen al seu pis sense contracte de lloguer, perquè la propietat s’ha negat a renovar-lo. De fet, del bloc ja han marxat tres famílies. En aquest cas, darrere hi ha la família Mas – Beya Fradera, una branca d’una de les famílies més riques de Catalunya, alhora propietària de l’Instituto de Belleza Francis. A més de resistir a ser expulsades, es tracta del primer cas d’assetjament immobiliari que ha acabat amb una sanció per part de l’Ajuntament de Barcelona, de 90.000 euros. Com tants altres edificis que viuen processos d’expulsió, el veïnat havia denunciat reiteradament la deixadesa de la propietat: baixants d’aigües residuals espatllats i canonades amb vuit vegades més plom del permès i termites, entre altres.

Acció sorpresa del sindicat de llogaters, entrada de l’Instituto de Belleza Francis |Freddy Davies

 

En resistència des de fa un any i mig estan les inquilines del bloc del carrer de Roger de Flor 209 . L’empresa inversora, Topal Trade, va adquirir el bloc i rebutja renovar els contractes. El darrer intent de desnonament de Nancy i les seves dues filles, va tenir lloc el passat 27 de març, però la mobilització veïnal va aconseguir aturar-lo.

Durant l’any, també hi ha hagut altres victòries individuals a Barcelona, com la de Mari Carmen a l’Eixample, que va aconseguir, amb el suport del moviment pel dret a l’habitatge, que l’empresa Inversiones Caboet SA retirés la denúncia per desnonar-la i mantingués el contracte de lloguer fins que es va poder reallotjar en un pis de règim social. O la d’una veïna del barri de Sant Antoni amb una filla menor d’edat que va aconseguir frenar l’increment de 400 euros del lloguer que volia aplicar-li l’empresa Idilia Foods, propietària de les marques alimentàries ColaCao i la Nocilla.

El moviment per l’habitatge s’ha reactivat amb força i una de les principals demandes, sintetitza Jaime Palomera, és regular els preus, que no s’ha dut a terme perquè “tenim un sistema d’habitatge determinat pels interessos de la banca i dels fons d’inversió”. La mobilització, explica, reclama que l’habitatge estigui fora del mercat per garantir el dret. El repte no és menor. Perquè els preus de lloguer estiguin equilibrats amb el nivell d’ingressos de la ciutadania, i arribar així a allò que estableixen les Nacions Unides, haurien de baixar un 60%. Mentrestant, els moviments socials intenten trobar solucions per a famílies que no en troben a través de l’administració. Precisament, aquesta setmana, l’Obra Social de la PAH ha presentat una campanya contra la criminalització de l’ocupació, que consideren una eina vital per seguir garantint el dret a l’habitatge.

Articles relacionats