L’associació Perifèries del Món presenta al Menador de Castelló l’exposició “Una història de terra, aigua i vida”, on es poden trobar les vinyetes del còmic del mateix títol elaborat per la dissenyadora gràfica Emma Gascó i el guionista Martín Cuneo. El còmic ens apropa a la realitat que viuen moltes comunitats indígenes i pageses a les zones de Mesoamèrica afectades per les grans construccions i l’extracció de recursos per part de multinacionals, amb les conseqüències devastadores que això genera en el territori i en el model de vida d’aquestes comunitats.
El relat explica alguns d’aquests casos, com ara la construcció dels complexos hidroelèctrics Agua Zarca, en el riu Gualcarque, a Hondures; i RENACE, en el riu Cahabon, a Guatemala, vinculat a l’empresa ACS de Florentino Pérez. Segons explica Natacha Jiménez, membre de l’associació, “aquests projectes han suposat que moltes comunitats troben impediments per a accedir al riu, el qual necessiten per a coses bàsiques, com ara rentar la roba, alimentar als animals, regar els camps…”. I afegeix: “Aquestes persones ja saben que quan senten parlar de desenvolupament i progrés, en realitat és espoli”.
L’obra narra una història sobre la defensa del territori i els béns naturals enfront dels models d’explotació i saqueig, així com la consegüent repressió contra les persones implicades
L’obra narra una història sobre la defensa del territori i els béns naturals enfront dels models d’explotació i saqueig, així com la consegüent repressió contra les persones implicades, que es tradueix en una violació sistemàtica dels seus drets fonamentals, amb conseqüències més greus en el cas de les dones. “En general, a les consultes que realitzen les comunitats, aquests projectes són rebutjats, i aleshores comencen els processos de criminalització de les persones més visibles, la militarització dels territoris, assassinats…”, explica Jiménez. El cas més destacat, el qual dona inici al relat, és l’assassinat de Berta Cáceres en l’any 2016, fundadora del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH) i líder del moviment indígena lenca contra la construcció d’Agua Zarca.
El còmic també busca contrarestar els discursos que identifiquen els pobles indígenes i les cultures pageses com a antítesis del concepte de progrés. “No és que no vulguen el desenvolupament, el que no volen és morir. L’aigua dels rius és vital perquè aquestes persones puguen continuar la seua vida a aquests territoris”, subratlla Jiménez. Així mateix, el relat mostra les alternatives d’autodesenvolupament sostenible que estan construint els pobles indígenes i les comunitats pageses a l’Amèrica del Sud, en el marc de les quals, “les dones revesteixen un paper protagonista que és necessari visibilitzar”, conclou.
