El govern català va anunciar el 7 d’abril de 2026 que restava constituït el grup de treball per a la creació d’una reserva de fauna en una finca d’un miler d’hectàrees al municipi de Sant Sadurní d’Osormort (Osona), a cavall de les serralades del Montseny i les Guilleries. De seguida, van alçar-se veus crítiques, encarnades especialment en la plataforma Salvem les Guilleries, que lamenta la manca d’informació sobre l’estat de tramitació del projecte i en compara el concepte amb un parc temàtic.
L’abril la Generalitat de Catalunya va anunciar que restava constituït el grup de treball per a la creació d’una reserva de fauna en una finca d’un miler d’hectàrees
A finals d’estiu, la titular del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va haver de respondre a una pregunta parlamentària sobre la qüestió i, en la resposta, donava compte de la situació. Ara, el Departament ha facilitat a la Directa la documentació que permet reconstruir la cronologia dels preliminars que el Govern ha fet fins avui per falcar el desenvolupament de la reserva.
El patrocinador principal de la idea és la Cambra de Comerç d’Osona i el seu president, Josep Pujadas. Ja el 25 d’abril de 2025, durant una visita oficial de la consellera Paneque a la comarca, Pujadas li lliura el dossier d’un afer que li interessa particularment: una reserva de fauna a Osona. Pujadas el descriu com a projecte de país i assabenta la consellera que el 17 de març anterior ja havia compartit el seu parer amb el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal.
En un primer moment, el parc volia emmirallar-se en el Parque de la Naturaleza de Cabárceno, a Cantàbria, un recinte amb quasi 700.000 visitants per any
L’autor del dossier imagina la reserva com un reflex del Parque de la Naturaleza de Cabárceno, a Cantàbria, un recinte de 750 hectàrees amb espècies autòctones i exòtiques que frega els 700.000 visitants per any. Segons el text, la reserva tindria tres avantatges: la generació de llocs de treball, la promoció de la marca d’Osona i el foment de l’educació ambiental. En matèria de prevenció d’incendis la reserva disposaria de tallafocs al voltant de la tanca perimetral i les basses per a l’abeurament servirien de dipòsit per als bombers. També s’apunta que caldria proveir el paratge d’un heliport. Encara al capítol dels beneficis ambientals, es diu que la reserva seria útil per al control de malalties i plagues i per al desplegament de les energies renovables.
El projecte vol ser una col·laboració publicoprivada, revertir la percepció d’Osona com a feu de la indústria porcina i esmenar la pèrdua de llocs de treball per a l’eclosió de la IA
En aquell moment la ubicació de la reserva no estava definida, però l’autor del dossier apuntava que l’emplaçament ideal seria al voltant del Montseny. Més endavant, el juliol de 2025, circula pel Departament una presentació de diapositives d’una factura molt semblant a la del dossier i que en resumeix les línies mestres: col·laboració publicoprivada, revertir la percepció d’Osona com a feu de la indústria porcina, pla d’acció contra “animalistes, cupaires i els del no a tot” i esmenar la pèrdua de llocs de treball per a l’eclosió de la intel·ligència artificial (IA). En aquesta presentació, ja s’esmenta la finca Masferrer de Sant Sadurní d’Osormort com a candidata a allotjar la reserva. La presentació calcula que les instal·lacions donarien feina a 300 persones (el gener de 2026 al municipi hi havia 86 persones empadronades), però en una versió ampliada de la mateixa presentació la xifra es rebaixa a 120 llocs de treball directes.

El model Cabárceno decau en una visita de Sargatal a la finca Masferrer amb Pujadas, l’alcalde de Sant Sadurní d’Osormort, Enric Riera (Junts), i el president de País Rural i exalcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal. El secretari de Transició Ecològica convenç l’equip que la reserva només ha d’admetre espècies autòctones lato sensu, com “bisons europeus, vaques i cavalls salvatges, cérvols, daines, cabres, ossos, llops o linxs”.
Paneque trepitja finalment la finca, convidada per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Osormort. En la invitació, l’alcalde descriu la reserva com un “escut protector contra els incendis” per la gestió forestal que exigiria mantenir-la. El 10 de gener de 2026 concerten una visita de la consellera amb la propietat. La comitiva la formen Pujadas, el doctor en Medicina Josep Arimany, el director del Zoo de Barcelona, Antoni “Sito” Alarcón, i l’alcalde Riera.
La intervenció de Paneque precipita que el Govern publiqui una nota de premsa en què fa pública per primer cop l’existència del projecte. En les seves declaracions, la consellera subratlla que es tracta d’una iniciativa privada, però que el Departament “en farà un acompanyament”. També destaca que la reserva de fauna podria ser un “laboratori per a la preservació de la biodiversitat”. Paneque assumeix la resta de premisses de la Cambra de Comerç d’Osona. S’hi refereix com a projecte de país, pondera l’impacte econòmic que la reserva tindria a la comarca i la seva eficàcia en la prevenció d’incendis forestals.
La Generalitat impulsa el projecte amb el Zoo de Barcelona, la Cambra de Comerç d’Osona, l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Osormort, la propietat de la finca Masferrer, la UVic i la Diputació de Barcelona
La fórmula amb la qual la Generalitat tutelarà el projecte és un grup de treball. El grup es constitueix el 7 d’abril de 2026. L’integren deu membres de diferents organitzacions: el Zoo de Barcelona, la Cambra de Comerç d’Osona, l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Osormort, la propietat de la finca Masferrer, la Universitat de Vic (UVic), la Diputació de Barcelona i la Generalitat. Fins a tres departaments de la Generalitat hi participen: Territori, Empresa i Agricultura. La reunió constitutiva se celebra a la Llotja de Mar de Barcelona. Presideix la sessió el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper. Segons la nota de premsa que el Govern publica el dia 7, Sargatal coordinarà les accions del grup.
Gràcies a l’acta de la reunió sabem que ha començat la recerca de persones inversores. Al document hi ha adjunt un informe de Jesús Fernández Moran, veterinari associat al Zoo de Barcelona, que va efectuar un reconeixement a la finca el 28 de gener de 2026, tres setmanes després de Paneque. A l’informe Fernández explica que ha contactat amb Libéma, Puy du Fou i Vantara. Totes tres es dediquen al sector. Libéma, un gegant neerlandès controlat per la nissaga de Dirk Lips, gestiona diversos parcs d’atraccions, zoològics i safaris; Puy du Fou España té un parc a Toledo –el seu vicepresident és Íñigo Méndez de Vigo, exministre i exportaveu del govern espanyol de Mariano Rajoy–, i darrere del santuari per a animals Vantara de l’Índia hi ha la fundació de la petroliera Reliance Industries. En la mateixa acta del grup de treball es fixa la data per a la següent reunió el dia 6 de juny a la finca Masferrer.

Entre les dues reunions la reserva de fauna arriba al debat públic. D’una banda, Pujadas defensa el projecte al Parlament, a la sessió del 12 de maig de la Comissió de Seguiment del Desplegament de les Actuacions de l’Agenda Rural de Catalunya (COSDARC). En la seva intervenció, Pujadas introdueix un nou argument a favor de la reserva: el seu funcionament faria fora les plantacions il·legals de marihuana vinculades a grups armats que hi ha al terme de Sant Sadurní d’Osormort, setze en total, segons ell, onze de les quals dins dels límits de la finca Masferrer. D’altra banda, el 20 de maig la CUP registra una pregunta parlamentària per saber quins acords o compromisos ha contret el grup de treball des del 7 d’abril i quines previsions hi ha respecte de l’abastament i el consum d’aigua.
“Considerem que els animals no han de servir com a recurs per al gaudi de les persones”, diu Anna Girbau, de Salvem les Guilleries
L’anunci de la constitució del grup de treball a la Llotja de Mar va tenir ressò també fora de l’òrbita dels partits. Va néixer la plataforma Salvem les Guilleries. Al Ple municipal celebrat a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Osormort l’1 de juny de 2026, la plataforma pregunta a l’alcalde Riera per la vinculació del consistori amb el projecte. Riera respon que fins que el projecte no es presenti a l’Ajuntament no se’n pot avaluar la compatibilitat amb la normativa urbanística del municipi. “Creuen que projectes com la reserva de fauna, les gigafactories o l’ampliació de l’aeroport són progressos per al país”, reflexiona Anna Girbau, de Salvem les Guilleries. “En el cas de la reserva, nosaltres considerem que els animals no han de servir com a recurs per al gaudi de les persones. El projecte és sorprenent a la llum de la Llei de protecció dels drets i del benestar animal, que és bastant avançada”, conclou. Girbau també alerta del perill que les instal·lacions perjudiquin els aqüífers de la riera Major i els corredors naturals.
A petició expressa de la Cambra de Comerç d’Osona, la Xarxa per la Conservació de la Natura (XCN) va emetre un informe tècnic que detallava els valors ambientals de la finca. “Era un informe molt temptatiu”, adverteix Sandra Carrera, directora de la XCN, “l’espai té molts valors conservats i una alta diversitat d’hàbitats naturals, sobretot forestals, i connecta les Guilleries amb el Montseny i la Serra Transversal”. La Xarxa va elaborar l’informe abans que transcendissin alguns detalls sobre la reserva. “Quan vam veure que es donava tant de pes al factor turístic i a la introducció d’espècies vam trucar a la plataforma Salvem les Guilleries i vam signar el seu manifest”, diu Carrera. “Aquesta mena de projectes han de ser transparents, preservar els valors conservats i dialogar amb les entitats del territori”, afegeix.
Josep Pujadas de la Cambra de Comerç assegura que ha parlat amb la Fundació Catalunya La Pedrera, Rain Forest i el Ministeri espanyol d’Indústria i Turisme per aconseguir el finançament per al parc
El grup de treball es troba de nou el 6 de juny a la finca Masferrer. Acudeixen a la cita un diputat provincial d’ERC, un de Junts i un diputat al Parlament pel PSC. Pel que fa al finançament, Pujadas assegura que ha parlat amb la Fundació Catalunya La Pedrera i Rain Forest SL –empresa que explota el Bioparc València i ha adquirit el Safari Zoo de Sa Coma a Mallorca, amb un volum de negoci de 28 milions d’euros l’any 2024–; també s’ha adreçat al Ministeri espanyol d’Indústria i Turisme. Per l’acta de la reunió s’entén que Pujadas ensenya el pressupost de la consultora Irbis, amb seu a Sabadell, per elaborar un pla director, però l’acta no en recull les xifres. Irbis ha confirmat a la Directa que la Cambra de Comerç d’Osona li va demanar pressupost per a un estudi de viabilitat, però aclareix que de moment no manté cap relació contractual amb la Cambra.

El 30 de juny, Sargatal rep diferents materials tramesos per Pujadas que l’ajudin a redactar la resposta a la pregunta parlamentària de la CUP. Pujadas ha reproduït la presentació de diapositives, ara amb la versió ampliada, en la qual s’ha suprimit la menció als “cupaires”. Les diapositives addicionals versen sobre el paper que podria exercir la reserva en el combat contra les plantacions il·legals i sobre les activitats pedagògiques, científiques i recreatives que oferiria el complex: tallers escolars, instal·lacions fotovoltaiques, col·laboracions amb els estudis veterinaris, aparcament i serveis per a autocaravanes.
La consellera Paneque signa la resposta a la pregunta parlamentària el 30 d’agost de 2026. En l’escrit, la consellera esmenta només breument les dues reunions del grup de treball, recalca que el projecte és molt incipient i que l’ha motivat la Cambra de Comerç d’Osona. També informa que el grup de treball està explorant fonts de finançament i que pretén elaborar un document amb els objectius i els límits del projecte. Ratifica el seu compromís amb la preservació dels aqüífers de la zona i descarta classificar la reserva com a projecte empresarial estratègic perquè la llei no ho permet.
“No entenem que l’administració s’hagi mostrat predisposada a injectar diners públics a un projecte privat”, critiquen des de Salvem les Guilleries
La implicació de la Generalitat en el desenvolupament de la reserva preocupa Salvem les Guilleries: “No entenem que l’administració, més enllà de tramitar els permisos, s’hagi mostrat predisposada a injectar diners públics a un projecte privat”, qüestiona Girbau.
Malgrat que hagi quedat desestimat el model Cabárceno, des de la XCN recorden que “no qualsevol espècie és adequada per a la introducció, encara que sigui autòctona. La seva presència ha de ser ecològicament positiva. La reserva de caça de Boumort (el Pallars Jussà) seria l’exemple a imitar”. Sobre l’equilibri entre aprofitament econòmic i conservació de la natura, Carrera assenyala que és possible “si les prioritats i la gestió són bones”. Justament, la XCN acaba de publicar l’Inventari de custòdia del territori de Catalunya, l’índex de les entitats que apliquen criteris de conservació de la natura a les seves finques, moltes de les quals aprofiten els recursos de forma rendible i a la vegada respectuosa amb l’entorn.
