Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Vint anys després seguim defensant els drets socials

Amb motiu del 20è aniversari de l'Observatori DESC, dues membres d'aquesta entitat referencial en la lluita per la defensa i la promoció dels drets socials, econòmics i culturals reflexionen sobre el camí recorregut, fent èmfasi en els retrocessos, les victòries i els reptes de futur

/ Arxiu

Totes podríem coincidir en què l’encariment dels preus de lloguer o les llistes d’espera als hospitals tenen un clar impacte en la vida de cadascú de nosaltres, especialment de les classes populars. Si ho traduïm al llenguatge de drets, estem parlant de vulneracions de drets econòmics i socials. Malgrat tractar de protegir àmbits que afecten el dia a dia de la ciutadania, aquests drets han estat històricament considerats de segona, sempre per darrere dels civils i polítics, com la llibertat d’expressió o el dret a no patir tortures. Diversos arguments s’han emprat per tal de menysprear-los, principalment l’afirmació que són drets “prestacionals” o drets “cars” -fal·làcia fàcilment desmuntable, ja que, per exemple, organitzar unes eleccions per garantir el dret de sufragi no resulta precisament “barat”. Si bé la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 recollia tots els drets, l’existència de dos pactes internacionals de drets humans diferenciats, signats ambdós l’any 1966 -en plena Guerra Freda-, no ajudava a l’equiparació entre drets.

Quan l’Observatori DESC va néixer l’any 1998, feia un lustre des que s’havia consensuat a la Conferència de Viena de Nacions Unides la interdependència i indivisibilitat de tots els drets basats en la dignitat humana, acabant així amb les jerarquies entre tipus de drets

Quan l’Observatori DESC va néixer l’any 1998, feia un lustre des que s’havia consensuat a la Conferència de Viena de Nacions Unides la interdependència i indivisibilitat de tots els drets basats en la dignitat humana, acabant així amb les jerarquies entre tipus de drets. La pràctica totalitat dels estats ja havien ratificat els dos pactes de drets humans. No obstant això, els mecanismes de salvaguarda dels drets econòmics socials i culturals (DESC) resultaven encara dèbils. Per exemple, en el sistema de Nacions Unides, els drets socials s’han de complir de forma “progressiva”, destinant “el màxim de recursos disponibles” per part de l’estat, fet que ha comportat certes ambigüitats. Al Consell d’Europa, el Tribunal Europeu de Drets Humans vetlla només pels drets civils i polítics, mentre que els drets socials tenen el Comitè Europeu de Drets Socials, de naturalesa quasi-jurisdiccional. A l’Estat espanyol, és coneguda la divisió entre drets que conté la Constitució Espanyola: els drets fonamentals són només els civils i polítics i el dret a l’educació, mentre que la resta de DESCA són tan sols “principis rectors de la política social i econòmica”, sense possibilitat de presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional en cas de vulneració.

La crisi econòmico-financera ha estat un fort sotrac pels drets socials, empitjorant els salaris, generalitzant l’atur i disminuint la protecció amb mesures d’austeritat. Per exemple, a l’Estat espanyol es va limitar l’accés de les persones migrades al sistema “universal” de sanitat pública; es van aprovar reformes laborals contràries als drets de les persones treballadores; des de 2008 hi ha hagut més de 644.000 desnonaments; la LOMCE va pujar la ràtio d’alumnes per aula i va suposar noves retallades en professorat i beques; el sistema de pensions públic també es va replantejar.

Malgrat tot, o potser precisament per això, podem afirmar que durant aquestes dues dècades els moviments en defensa dels drets socials s’han multiplicat a tots els nivells. Des de l’acampada pel 0,7% i el moviment antiglobalització, passant pel 15-M, que va suposar un esclat i enfortiment de les lluites socials. Segurament, com a conseqüència d’aquests i altres moviments, es pot concloure que també hi ha hagut avenços importants en matèria de DESCA, on a més l’Estat espanyol ha tingut cert protagonisme. És per això que volem repassar quatre fites clau dels darreres vint anys:

Hem afegit la lletra “a” al final de les sigles DESC per “ambientals” perquè més enllà del dret a gaudir d’un medi ambient sa, els drets del mateix medi ambient s’han començat a desenvolupar

1. Per començar, hem afegit la lletra “a” al final de les sigles DESC per “ambientals”. Més enllà del dret a gaudir d’un medi ambient sa, els drets del mateix medi ambient s’han començat a desenvolupar, especialment en el nou constitucionalisme llatinoamericà de l’Equador i Bolívia. És el medi ambient subjecte de drets? Algunes sentències pioneres així ho consideren. A més, en les darreres constitucions aprovades, tots els drets gaudeixen d’una mateixa categoria i protecció: un pas de gegant si ho comparem amb les cartes magnes europees de postguerra.

2. En segon lloc, en l’àmbit europeu s’ha anat generant certa jurisprudència en matèria de drets socials, a través de la Carta Social Europea i l’esmentat Comitè Europeu de Drets Socials. Per exemple, França va aprovar la llei DALO, del dret subjectiu a l’habitatge, per la decisió del Comitè arran d’una demanda col·lectiva de persones sense llar; Grècia va fer enrere una reforma laboral regressiva com a mesura d’austeritat per un cas davant el Comitè.

3. Continuant en l’esfera europea, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha cultivat la darrera dècada una “interpretació social” dels drets civils i polítics continguts al Conveni Europeu de Drets Humans. Això ha permès, per exemple, aturar desallotjaments com el del bloc de la PAH a Salt basant-se en la garantia del dret a un procediment just i a la vida privada i familiar. Per la seva banda, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, per la via dels drets dels consumidors, ha condemnat el govern espanyol per la legislació hipotecària i processal, obligant-lo a modificar -tímidament- aquestes normes.

El darrer any, desenes de mesures cautelars han aturat desnonaments arreu de l’Estat. El “dictamen DESC” de l’ONU està sent una eina útil davant la nostra legislació poc protectora

4. Si anem a l’àmbit de l’ONU, l’entrada en vigor del Protocol Facultatiu al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals l’any 2013 ha equiparat notablement la justiciabilitat de tots els drets humans. Fins al moment, només es podia denunciar els estats davant Nacions Unides per vulneració dels drets civils i polítics, i el Protocol permetrà interposar demandes per vulneració de DESC. De tot el món, la primera i la segona resolució en virtut del Protocol va ser contra l’Estat espanyol per vulneració del dret a l’habitatge (2015 i 2017). El darrer any, desenes de mesures cautelars han aturat desnonaments arreu de l’Estat. El “dictamen DESC” de l’ONU està sent una eina útil davant la legislació poc protectora de l’Estat espanyol.

Per acabar, volem apuntar tres reptes de futur. En primer lloc, el govern espanyol ha de ratificar sense més demora la Carta Social Europea revisada de 1996 i el protocol que permet presentar queixes. A hores d’ara, no es poden denunciar les vulneracions de drets socials a l’Estat espanyol davant cap instància europea. En segon lloc, hem de desmercantilitzar els drets socials per assegurar-ne la garantia: no pot ser que per gaudir del dret a l’habitatge hàgim de dependre del mercat immobiliari en més d’un 90% de casos, o que les administracions públiques gastin milions d’euros en els concerts educatius i no en l’escola pública. Finalment, hem de revoltar-nos contra els atacs al dret a la protesta, que és el principal mitjà per denunciar violacions de drets socials. La llei mordassa o el recent judici del procés són retrocessos no només en el dret a la llibertat d’expressió i de manifestació sinó en el conjunt de drets humans.