El 13 de novembre, el mateix dia en què s’anunciava que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) declarava per primer cop nul de ple dret el Pla Director Urbanístic Gran Via-Llobregat, la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona suspenia l’aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana (PMU) de Can Sellarès, que impulsa l’Ajuntament de Viladecans. En conseqüència, l’Ajuntament de Viladecans haurà de presentar un text refós per garantir l’ús esportiu majoritari de la peça d’equipaments, així com l’assolellament i la intimitat dels habitatges.
El pla, aprovat provisionalment durant el ple municipal del mes de juny pel govern del PSC i Viladecans en Comú amb els vots en contra de tots els grups a l’oposició, preveu la privatització de sòl públic, ja que els terrenys són propietat dels ajuntaments de Gavà i Viladecans en un 99,5% de la superfície total, i estableix la construcció de 238 habitatges en set blocs de pisos: un de nou plantes, tres de sis plantes, dos de cinc plantes i un de tres disposats al llarg de l’avinguda Riera de Sant Llorenç, que delimita els dos termes municipals.
Les veïnes de Salvem Can Sellarès creuen que la construcció d’aquests pisos és “injustificable pel lent ritme de creixement de la població segons estadístiques objectives” i manifesten la “necessitat d’espais públics a Viladecans i Gavà, poblacions saturades demogràficament”
Malgrat la suspensió, la Comissió Territorial d’Urbanisme valida en el fons la reforma perquè segons els seus serveis tècnics compleix amb la modificació puntual del PGM aprovada el 2015, assegura Myriam Moysset, regidora d’ERC a Viladecans, qui alerta de què la construcció de pisos es manté i, per tant, la pèrdua d’espai públic i de superfície d’equipaments. “La masia històrica de Can Sellarès continua amenaçada”, conclou Moysset. El grup municipal republicà ha decidit col·laborar en el procés judicial impulsat per la plataforma veïnal Salvem Can Sellarès per intentar aturar el Pla als tribunals i contribueix a finançar la causa per presentar una futura denúncia al contenciós administratiu.
Per la seva banda, les veïnes de l’associació Salvem Can Sellarès, organitzada el passat mes de gener com a plataforma per tractar d’aturar el pla, comenten en una nota de premsa que la primera consideració a fer és que “el projecte de Can Sellarès no és tan bo com des de l’Ajuntament de Viladecans ens volen fer creure. Un lloc tan emblemàtic i estimat no pot desaparèixer sota un mar de formigó i ciment”. Recorden que l’Agenda Urbana de Catalunya, aprovada per la Generalitat de Catalunya el 4 de maig de 2017, demana als poders públics que bolquin els seus esforços en “garantir unes ciutats més saludables i sostenibles, mentre que el PMU de Can Sellarès consisteix a exterminar les àrees més utilitzades per la ciutadania per a substituir-les per 238 habitatges”. Argumenten, finalment, que la construcció d’aquests pisos és “injustificable pel lent ritme de creixement de la població segons estadístiques objectives”, i manifesten la “necessitat d’espais públics a Viladecans i Gavà, poblacions saturades demogràficament”.
Per al veïnat més crític es tracta d’un altre cas de gentrificació en què l’Ajuntament ha abandonat l’espai amb la intenció de deixar-lo degradar per després regenerar-lo amb un projecte urbanístic especulatiu, com passa també a la zona agrícola i forestal del Montbaig. En aquest indret, a mitjans d’octubre, l’Ajuntament va començar a trasplantar 270 garrofers, oliveres i roures “per protegir el patrimoni natural” –segons el departament de comunicació municipal– i preparar el terreny on hi ha previst executar el Pla de Llevant, que preveu la construcció de 2.714 habitatges en 63 blocs de fins a onze plantes d’alçada, amb capacitat per més de 7.500 noves habitants. “Un dels impactes negatius del pla és la pèrdua i fragmentació de l’hàbitat del tòtil, una espècie autòctona d’amfibi”, protestaven a les xarxes socials les activistes de Salvem Oliveretes, que engrescaven a la ciutadania a seguir la lluita “fins a salvar l’últim pam de terra amenaçat per la dèria especulativa”.
Ni un pam de terra al Prat de Llobregat
A la població veïna del Prat de Llobregat també hi ha més d’un pla urbanístic aprovat o en marxa i una plataforma veïnal que s’hi oposa anomenada Ni un pam de terra. En conjunt, es tracta de tres plans urbanístics i més de 10.000 nous habitatges previstos al voltant del nucli urbà pratenc: Àrea Residencial Estratègica (ARE) Eixample Sud, ARE Ronda Sud-Aeroport i Eixample Nord, als que cal afegir el projecte d’ampliació de la tercera pista de l’aeroport del Prat, que amenaça la supervivència de l’estany de la Ricarda i agreuja la degradació del conjunt de l’espai natural del Delta del Llobregat.
Segons els criteris i objectius de la proposta d’ordenació del Consorci Prat Nord, ens públic format per l’Institut Català del Sòl i l’Ajuntament del Prat encarregat del desenvolupament dels plans projectats, es pretén dur a terme un “desenvolupament urbanístic sostenible per tal d’aconseguir un espai d’alta qualitat urbana, amb una correcta integració dels valors geogràfics, mediambientals i de paisatge de les zones afectades”. Per tractar d’impedir-ho, el 14 de desembre de 2019 es va posar en marxa Ni un pam de terra, formada per activistes i ecologistes locals. La iniciativa pratenca, que també lluita amb Zeroport contra l’ampliació de l’aeroport, compta amb el suport de la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, presentada el 12 de març de 2020 i que aplega mig centenar de col·lectius i entitats oposats al mateix nombre de plans urbanístics en l’esmentat territori, com Aturem el Pla de Ponent-Salvem el Calamot (Gavà) o Salvem l’Olla del Rei (Castelldefels).
El projecte de l’Eixample Sud al Prat de Llobregat pretén urbanitzar una superfície de 37,72 hectàrees on hi ha projectats 2.666 habitatges, que afectarien els terrenys agrícoles més propers a la població i limítrofs amb el Parc Agrari
L’entitat ecologista Depana – Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, per la seva banda, ha presentat al·legacions a dos dels projectes urbanístics, en què argumenten la seva oposició. En el cas del projecte de l’Eixample Sud, una superfície de 37,72 hectàrees on hi ha projectats 2.666 habitatges, que afectarien els terrenys agrícoles més propers a la població i limítrofs amb el Parc Agrari, Depana creu que “les superfícies agrícoles en ús de conreu de caràcter tradicional representen un interès natural extraordinari, pel que la seva conservació és un objectiu ineludible”. A més, el conjunt de la zona afectada està inclosa dins dels límits de l’IBA (Important Bird Area) del Delta del Llobregat, que acull diverses espècies d’ocells, fet que, segons les al·legacions de l’entitat ecologista, “obliga a una avaluació ambiental completa i prèvia”. En concret, Depana sol·licita que s’elabori “un nou document ambiental que superi les mancances advertides i protegeixi adequadament la zona agrícola afectada del Prat i s’avaluï de forma correcta l’impacte ambiental sobre la IBA del Delta del Llobregat per desestimar la seva transformació en sòl urbà”.
Respecte al PGM (Pla General Metropolità) del Prat Nord en l’àmbit Estació-Seda-Paperera, la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural considera que cal tenir present que dins l’àmbit territorial de l’àrea afectada pel projecte urbanístic s’hi troba una zona amb un valor ambiental considerable, la Bassa del Prat i el seu entorn, que acull poblacions d’ocells nidificants (cabusset, ànec coll-verd, rascló, teixidor) i és lloc de repòs per a diversos ocells hivernants.
Per la seva banda, Ni un pam de terra denuncia, en una al·legació presentada el 17 de novembre, una operació que consideren “especulativa i contrària a la preservació i recuperació dels espais naturals del Delta del Llobregat” i recorden que el “model de desenvolupament econòmic i ocupació basats en el totxo i en la compravenda d’habitatges és insostenible”. Com a alternativa, proposen que s’hauria de prioritzar “la rehabilitació d’habitatges, lluitar contra l’especulació urbanística i els preus desorbitats dels lloguers, així com la protecció i recuperació d’espais naturals”. Per tots aquests motius, han convocat una manifestació el pròxim dissabte 12 de desembre que arrencarà a les 12 h del migdia de la plaça Pau Casals del Prat rere el lema “Aturem l’ARE sud, salvem el delta”.
Defensa del patrimoni comú i natural a Sant Boi
Riu amunt, a la llera esquerra del delta, es troba el municipi de Sant Boi de Llobregat, on també hi ha projectats quatre plans urbanístics, entre els quals destaca pel seu impacte el projecte Cosint Barris, una “proposta de modificació del Pla General Metropolità per a la millora de la xarxa d’espais públics dels barris de muntanya”, segons es pot llegir a la pàgina web de l’Ajuntament. El consistori, quan veu qüestionats els motius pels quals promouen aquest pla, respon que els barris de muntanya van créixer “de manera desordenada i al marge de la legalitat, i ara es planteja legalitzar-los i edificar a les parcel·les que tenien algun tipus de construcció, deixant sense edificar la resta de parcel·les, que quedaran com a zona verda o equipaments”. Ni es perden zones verdes ni l’Ajuntament obté cap benefici econòmic amb el projecte, asseguren els responsables municipals al document penjat al seu web.
El pla consisteix en la construcció de 323 nous habitatges dels 817 previstos en total a Sant Boi i 40.000 metres quadrats d’espais naturals a urbanitzar dels més de 140.000 previstos en el conjunt del terme municipal
En concret, el pla consisteix en la construcció de 323 nous habitatges dels 817 previstos en total a Sant Boi i 40.000 metres quadrats d’espais naturals a urbanitzar dels més de 140.000 previstos en el conjunt del terme municipal. “L’edificació d’habitatges privats suposa una amenaça per a un gran nombre d’espais naturals i forestals, al mateix temps que posa en risc la cohesió amb el nostre verd i evidencien la política zero per mitigar o adaptar la ciutat al canvi climàtic”, critica Javier Ladero, portaveu de la Plataforma Defensa Béns Comuns de Sant Boi, col·lectiu veïnal de participació comunitària format el gener de 2020 a partir de les plataformes Stop Especulació i Afectats per Cosint Barris de Muntanya, que té com a objectiu la cura i protecció dels espais naturals i reforçar els equipaments públics.
Ladero afegeix que, en realitat, “l’oposició veïnal a aquest i d’altres plans va començar el juliol de 2017”, i les reivindicacions es van concretar en la sol·licitud formal d’una moratòria urbanística, el 5 de desembre de 2018, presentada per la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns santboianes juntament amb Depana, Les Agulles-Ecologistes en Acció, la Unió de Pagesos i altres entitats ecologistes i ciutadanes locals i comarcals amb l’objectiu de “promoure un procés participatiu ampli i obert al conjunt de la ciutadania, per tal de reflexionar de manera consensuada i constructiva sobre el model present i futur de ciutat”.
A banda de la lluita als despatxos, la plataforma ha organitzat diverses accions, com ara una plantada d’arbres autòctons el passat 15 de novembre a la riera de la Bòbila, un dels espais naturals amenaçats pel projecte Cosint Barris, en resposta a la construcció de 49 nous habitatges en un sector que, segons la plataforma, no formava part del projecte original. “En definitiva, ens oposem a la construcció d’un total de 323 nous habitatges i proposem que, a canvi, s’ocupin els 864 pisos buits del barri de Marianao”, conclou Ladero.
