En aquest número investiguem el rescat de l’escola concertada. Diversos ordes religiosos han traspassat a la Generalitat de Catalunya la titularitat d’escoles deficitàries, a canvi que l’administració catalana assumeixi el lloguer dels edificis escolars, que són propietat de l’Església. Sindicats i associacions de familiars critiquen l’acord i alerten del que pugui passar quan finalitzin els contractes de lloguer. Ho complementem amb una comparativa de l’escola concertada als Països Catalans i la resta d’Europa i un repàs de les polítiques públiques que han portat a l’actual situació. Un reportatge de Mariana Cantero i Guillem Martí. Fotos de Ricard Novella. Il·lustracions de Borja Lozano. Infografies de Mercedes Sánchez.
A la secció ‘Miralls’ entrevistem en profunditat l’editor i assagista Corsino Vela. Assenyala en el seu últim llibre Capitalismo patológico (Kaxilda, 2021) que l’actual sistema econòmic ha accelerat el seu procés d’implosió. Hi conversen Pere López i Marc Dalmau. Amb fotografies d’Àngel Monlleó.
Un “Contrast” entre l’historiador Ferran Archilés i l’escriptora Núria Cadenes, que responen a la pregunta: “La construcció nacional del País Valencià ha de basar-se en el projecte de Joan Fuster?”, amb il·lustració de David Van Derh. A més, Pep Tarradas, músic i membre del Sindicat de Músics Activistes de Catalunya, complementa la secció d’opinió reflexionant sobre cultura i pandèmia, amb il·lustració de Nahia Iglesias.
Alaaddine Azzouzi i Joan León ens expliquen –a la secció en positiu “Cruïlla”– com s’organitzen les persones que han perdut l’habitatge o que no tenen llar. Visitem les naus ocupades de Badalona i la Casa Cádiz i el Gimnàs Social Sant Pau de Barcelona. Fotos d’Alejandro Flores.
Obrim la secció d’internacional amb un reportatge de Meritxell Freixas sobre l’experiència esgarrifosa de milers d’esterilitzacions forçades al Perú, 25 anys després arriben a judici. A continuació viatgem a l’Iraq per constatar com els esports i la cultura ajuden a refer la societat després del pas devastador d’Estat Islàmic. Ens ho expliquen des del terreny amb el relat de Sara Manisera i les fotografies d’Arianna Pagani. L’anàlisi internacional sobre militarisme i crisi ambiental surt de la ploma de la investigadora del Centre Delàs Anna Montull.
Un reportatge d’Emma Zafón sobre la resistència de la llengua aragonesa, amb entrevistes a mestres, periodistes, divulgadors i parlants que batallen per salvaguardar un tresor lingüístic que en els últims anys ha quedat arraconat a l’extrem septentrional d’Osca. Amb il·lustracions de Ferran Coves. Les ressenyes culturals venen de la mà d’Aïda Camprubí (Les inseparables, de Simone de Beauvoir), Josep Pimentel (No diguis res, de Patrick Radden Keefe) i Clara Asín (Mestissa, de Maria Campbell), i el relat ens l’ofereix Maria Llerena Bastida, amb il·lustració de Mimi Isasmendi.
Mariana Cantero conversa a la contraportada amb Maribel Cera, presidenta de l’Associació Catalana de Dones de la Mar. Cera porta tota una vida lluitant des de Sant Carles de la Ràpita (el Montsià) per fer visible la tasca de les dones al món de la pesca. Amb fotografia de Marc Puig Pérez.
Suplement Iridium
Per últim i no menys important, amb aquest número trobareu el suplement Iridium, vuit pàgines especials amb el balanç anual del centre Irídia per la defensa dels drets humans. Jesús Rodríguez analitza la proposta de creació de mecanismes externs de control de les actuacions policials, recollim les dades de l’últim informe del Servei d’Atenció i Denúncia davant de situacions de Violència Institucional (Saidavi), des de l’àrea psicosocial Elisenda Pradell, Natàlia Abrego i Irene Santiago ens parlen de la “revictimització” i entrevistem als seus codirectors Anaïs Franquesa Griso i Andrés García Berrio. Amb fotografies de Brais G. Rouco, Pau de la Calle, Sira Esclasans i Valentina Lazo. Les il·lustracions de portada i contraportada són obra de Maria Farré i les gràfiques de Maria Conill.
