La Fiscalia es torna a oposar a què s’investiguin les infiltracions policials en l’activisme, al·legant que els fets denunciats no serien “constitutius d’infracció penal”. Ja ho va fer en el cas de l’infiltrat a La Cinètika, ara recorregut davant del Tribunal Constitucional. Així i tot, per primera vegada, l’acusació pública reconeix que la relació sexoafectiva d’una de les infiltrades, Maria Isern Torres, li va permetre “l’apropament que se li havia encomanat per a poder així complir amb la missió d’obtenció d’informació”. Òscar Campos, qui havia estat parella sentimental de la policia durant més de dos anys, va presentar la querella fa catorze mesos.
Pel que fa a l’accés a informació reservada de diverses entitats, la fiscal considera que “es tracta precisament de la funció que se li havia encomanat”
La fiscal Letícia Fernández Tourné, en un document de vuit pàgines que porta data d’11 de novembre de 2024, però que va ser entregat aquest dilluns al jutjat d’instrucció 3 de Girona, malgrat tot, treu rellevància a la informació privada recollida per la infiltrada. Al·lega que en el redactat de la querella “es fa referència també a diversos contactes del senyor Campos amb la vida privada i personal de la querellada, tractant-se així d’una relació d’igualtat, en termes d’intimitat”. I, precisament, fa servir aquest argument per dir que “la seva participació [en referència a la policia infiltrada] a les reunions amb els advocats, es va produir en aquest context de parella del querellat i amb el consentiment d’aquest”.
Pel que fa a l’accés a informació reservada de diverses entitats, la fiscal considera que “es tracta precisament de la funció que se li havia encomanat, amb l’objectiu d’impedir el desenvolupament d’accions de caràcter radical-violent en el marc de l’estratègia global secessionista”. Cal recordar que les entitats querellants són Òmnium Cultural, Candidatura d’Unitat Popular, Associació Ateneu Popular de Girona, Associació No al Racisme de Girona i Salt i Federació d’Entitats Socio-Culturals de Salt. En el text, a més, en defensa dels policies infiltrats, retreu als querellants que a l’ordenament jurídic es rebutja “el dret penal de l’enemic” i “el dret penal d’autor”. I ho rebla amb la següent literalitat: “Que una persona ostenti la condició d’agent de policia no implica que hagi de ser condemnada amb major facilitat o menys rigor en l’exigència de requisits que una altra persona que no ostenti aquesta condició”.
Per contra, les persones i entitats querellants consideren que Isern Torres i els seus superiors jeràrquics haurien comès delictes de tortures i contra la integritat moral, de lesions i de revelació de secrets
Per contra, les persones i entitats querellants consideren que Isern Torres i els seus superiors jeràrquics haurien comès delictes de tortures i contra la integritat moral, de lesions i de revelació de secrets, i aporten un informe pericial que avalua els impactes psicològics que va suposar per a les afectades descobrir que una funcionària de policia les havia enganyat per introduir-se en la seva intimitat i en organitzacions socials i polítiques. La fiscal Fernández Tourné reconeix que “no existeix una regulació expressa de l’agent infiltrat sense la finalitat d’obtenir proves per a un procediment penal”, però ho justifica remetent-se a un informe de la Comissaria General d’Informació de 10 d’agost de 2022 –en resposta a una denúncia presentada per Òmnium Cultural– que, segons ella, detalla “l’habilitació legal per a l’ús d’aquesta tècnica”.
Ara serà el jutjat de Girona el que haurà de determinar l’admissió o inadmissió a tràmit de la querella, però passi el que passi els recursos semblen garantits per alguna de les parts davant l’Audiència de Girona i del Tribunal Constitucional. En paral·lel caldrà veure com evoluciona el recurs de les afectades contra la negativa a investigar el cas d’infiltració a Sant Andreu de Palomar (Barcelona) i la querella contra l’infiltrat Ramón Martínez al barri de Benimaclet de València. A mitjà termini, en cas que la investigació no prosperi en territori estatal, es podria albirar un procediment per vulneració de drets fonamentals davant del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg.
