Poc queda ja del paratge que envoltava la platja del Serrallo al Grau de Castelló. El veïnat d’aquest barri mariner recorda la seua infantesa passejant per aquella zona on predominaven alqueries familiars, bancals d’horta i taronger, séquies, fonts, barraques de pescadors –o palangrers– i algun aiguamoll habitat per samarucs o llúdries. La cirereta era una preuada platja de pedres que connectava per un camí costaner amb el poble veí d’Almassora i que, segons conten, tenia l’aigua molt calenta. Un paradís local que a mitjans dels anys seixanta va començar a modificar-se amb la construcció d’un polígon industrial, fet que va comptar amb la primera oposició per part d’Almassora. El 5 de juny de 1967 s’instal·laria la primera indústria petroquímica a la costa castellonenca: la refineria de petrolis de la multinacional anglesa British Petroleum.
Anys després, diverses indústries s’anirien sumant a aquest polígon per formar el que ara és un complex petroquímic de gran magnitud que, progressivament, ha anat expandint els seus dominis. En l’actualitat s’hi troba la central tèrmica de cicle combinat, propietat d’Iberdrola. L’única indústria de caprolactama de l’Estat, propietat de la multinacional japonesa UBE Corporate Europe SA –abans Proquimed– que ha establert en el polígon la seu europea i que es dedica a la producció de productes químics, plàstics i fertilitzants, i és el productor mundial de policarbonatodiol. BP Oil España SAU, Refineria de Castellón, que, a banda de l’obtenció de productes derivats del petroli, també compta amb una planta de coquització retardada i oleoductes connectats amb la central tèrmica d’Iberdrola, amb la planta d’embotellament de Repsol Butano i amb la Compañía Logística de Hidrocarburos CLH SA, dedicada a l’emmagatzematge d’hidrocarburs per a la seua distribució; totes tres situades també al polígon. A més de Praxair España SL, dedicada a la producció i el subministrament de gasos industrials, i Sita Spe Iberica SL, recentment anomenada Suez IWS Chemical Spain, encarregada del tractament i l’eliminació de molts tipus de residus per a incineració i altres tractaments especials.
El veïnat recorda la seua infantesa passejant per un barri mariner on predominaven alqueries familiars
Aquestes set empreses fan del polígon industrial del Serrallo un dels complexos petroquímics més contaminants de tot el País Valencià, per darrere del que es troba al Port de Sagunt (Camp de Morvedre). La seua ubicació el fa especialment perillós per a la població que habita als nuclis d’Almassora, el Grau de Castelló i Castelló de la Plana, fet que en algunes ocasions ha provocat l’organització de la població afectada en diverses plataformes. I és que es troba a uns tres quilòmetres de la ciutat de Castelló de la Plana, a vessar amb masets i alqueries del Grau de Castelló i de la platja d’Almassora i a menys d’un quilòmetre del nucli urbà del Grau de Castelló.
El veïnat s’organitza
“La gent del Grau està sensibilitzada amb la qüestió de la contaminació, però també està acostumada a conviure-hi; llavors, el major perill que tenim és l’apatia enfront d’aquest problema”, exposa Montse Vinyals. “A l’octubre vam fer una primera reunió al Grau, vam veure que hi havia unes necessitats i vam començar a donar-li forma”, comenta Ines Turpin: “Hem redactat un manifest que hem enviat a grups polítics, entitats, associacions, col·lectius, AMPA i sindicats; hem recaptat suport de molts llocs i en menys d’un mes hem aconseguit recollir més de mil signatures de suport a les nostres demandes”. “Ara, amb la plataforma, la gent ve a queixar-se. El problema que ens afectava la salut era un secret a veus, però no hi havia espai ni ningú que et conduïra per a poder-ho expressar i per a buscar solucions col·lectives”, afegeix Eva Forés: “Cada vegada veus més gent del poble sumar-se a les assemblees i això és una alegria i una motivació”.
Totes tres, naturals del Grau de Castelló, on encara viuen, i membres de la plataforma Frenem la Contaminació, demanen una sèrie de mesures per informar, protegir i pal·liar els efectes de la contaminació sobre les persones i el medi ambient. Efectes que pateixen per part de les indústries del Serrallo i de les descàrregues de materials sòlids a la intempèrie al Port de Castelló des de fa uns 50 anys. Així mateix, una de les denúncies més persistents de la plataforma és la falta d’informació de què disposen. “Passe el que passe, hi haja els fums que hi haja, cridem al 112 i ens diuen: ‘Ara enviem als bombers’ o ‘hem cridat a l’empresa i no passa res, està tot correcte’”, comenta indignada Vinyals. “Fins i tot l’Ajuntament ha agafat el costum de dir que no sap d’on venen els fums i les males olors, quan hauria de saber-ho i de facilitar tota eixa informació a la població”, apunta Forés. “La premsa també diu que no sap d’on venen les olors. I es conformen amb això. Al final no entens qui està al servei de qui”, sentencia Turpin. Des de la plataforma han creat un grup d’alertes per, quan fa molt mala olor, cridar de manera coordinada deixar-ne constància a l’Ajuntament. “Al Grau encara no hem fet un assaig-prova d’un cas d’emergència. Si algun dia passa res greu, no sabem com hem d’actuar”, afegeix Forés.
El 1967 va instal·lar la primera indústria petroquímica: la refineria de British Petroleum
Degut a l’augment d’emissions i males olors per part de la indústria del Serrallo, que alguna vegada han arribat fins a Castelló, el rebombori social ha anat en augment. Per aquesta raó, l’executiu municipal va veure la necessitat de buscar solucions, tot i que el maig de l’any 2017, en un plenari, ja s’havia aprovat la instal·lació de mesuradors de l’aire i panells informatius al Grau que encara no hi són. “L’excusa que posa el govern és que això no és competència seua, que és competència de Conselleria”, comenta Xavi del Senyor, veí del Grau i regidor de Castelló en Moviment: “Pot ser que no tinguen l’obligació legal de fer-ho, però tenen la competència i l’obligació de protegir la seua gent i no ho estan fent”. Així, el passat mes de maig, l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, va decidir crear una Taula de la Qualitat de l’Aire amb la presència de l’Associació d’Indústries del Serrallo (Indes); el president de l’Autoritat Portuària de Castelló, Francisco Toledo, i el tinent d’alcalde del Grau, Rafa Simó, fet que va ser celebrat per la plataforma però criticat alhora per la falta de presència de la societat afectada.
Toni Albert, veí de la comarca i membre del grup ecologista Gecen, explica que la contaminació atmosfèrica que afecta sobretot la comarca de la Plana és produïda per dos focus molt potents: la indústria de la ceràmica, el taulell, l’esmalt i les frites, i la indústria petroquímica que es concentra al polígon del Serrallo. L’ecologista defensa que el més important és la instal·lació de mesuradors de l’aire, alguns dels quals ja es van instal·lar gràcies a les mobilitzacions contra UBE, BP i Iberdrola que van protagonitzar les habitants del Grau de Castelló i Almassora l’any 2005. No obstant això, Albert comenta que el que hi ha no és suficient perquè les indústries han crescut i ampliat la seua producció. Quant a algunes de les màquines mesuradores, tot i ser gestionades per la Generalitat, Albert comenta que són propietat d’una empresa privada, fet que condiciona els possibles resultats. Tot i això, l’ecologista explica com “en les pàgines de la Conselleria, on apareix la informació que recullen els mesuradors, quan aquesta resulta conflictiva, és a dir, quan supera els límits d’emissió de contaminants, desapareix en quatre o cinc dies, o fins i tot al moment”. “Tinc captures de pantalla de com han desaparegut columnes amb dades, però és difícil captar-ho i després poder justificar eixa informació. Poden dir que ho has alterat o que simplement la màquina estava avariada”, matisa Albert, “amb tot, s’evita que es puga actuar legalment contra les irregularitats contaminants d’aquesta indústria”.
Silenci i subvencions
Amb tot, les empreses més contaminants tenen cobertes les espatlles de cara a la societat i l’opinió pública a través de patrocinis, projectes de millora ambiental i publicitat en mitjans locals. Fa molts anys que tant BP com UBE es dediquen a patrocinar esdeveniments esportius i culturals. Sobretot l’acte de més incidència a la ciutat: les Festes de la Magdalena, on cada any ambdues empreses patrocinen desfilades de carrosses, batucades i altres actes. D’altra banda, tant BP com la Universitat Jaume I de Castelló tenen un conveni de col·laboració des de l’any 1993 pel qual BP ofereix unes beques de mobilitat internacional a l’alumnat universitari, així com la possibilitat de fer pràctiques en la seua indústria. A més, dins de l’òrgan de govern de la Fundació Universitat Empresa (FUE-UJI) hi són com a vocals dos representants de BP i d’UBE. Entre altres exemples, l’any 2016 BP va guanyar el Premi Faro, organitzat per Port Castelló, en la categoria de protecció mediambiental. “BP està patrocinant de manera permanent coses a l’Ajuntament, sobretot al Grau, per tractar de compensar o crear una imatge de bondat. A l’Alcora les indústries contaminants fan el mateix. Normalment els ix molt més barat patrocinar uns focs artificials que instal·lar unes mesures correctores per aturar els gasos més tòxics”, conclou Albert.
