Els més de 400 centres concertats del País Valencià reben el doble de fons públics que fa una dècada. Així ho llancen els pressupostos de la Generalitat Valenciana aprovats des de l’any 2015 fins al 2025. Els concerts educatius previstos per als centres concertats d’educació infantil, primària, secundària i les etapes postobligatòries (batxiller i els cicles de grau mitjà i superior) van rebre 844 milions d’euros en els pressupostos de 2025 enfront dels 421 en l’any 2015, amb els últims comptes públics abans de l’arribada del Govern del Botànic (PSPV, Compromís i Podem).
Els primers pressupostos del PP i Vox en la Conselleria d’Educació, en l’any 2024 van incrementar la inversió en concerts educatius en un 4,1%, i en el segon any, un 3,3% —quasi un 7,5% en els dos anys de govern de dreta i extrema dreta. Cal destacar que el pressupost global d’aquesta Conselleria va augmentar un 24% en 2024, malgrat que algunes inversions en l’ensenyament públic es van rebaixar notablement. En són dos exemples el gruix destinat a la millora d’infraestructures educatives, que va sofrir una retallada de 111 milions —l’últim pressupost del Botànic hi destinava 410 milions i els primers comptes del PP i Vox n’hi invertien 299—; o la quantia reservada per a promoure el valencià, que va rebre 19 milions en 2023 i 16 en 2025.
Enmig de la vaga indefinida del professorat, la Conselleria d’Educació va aprovar una inversió de més de sis milions d’euros per a la millora dels equipaments tecnològics dels centres concertats
Amb tot, la fotografia que dibuixen els comptes anuals no és fixa, sinó un punt de partida. Al llarg de l’any, els pressupostos pateixen modificacions de crèdit que, en el cas de l’escola concertada, es tradueixen en increments de la inversió. Mostra d’això són els 6,2 milions d’euros que va aprovar la Conselleria d’Educació “per a centres privats sostinguts amb fons públics” —és a dir, concertats— el 13 de maig, enmig de la vaga indefinida del professorat. La resolució de la Direcció General d’Infraestructures Educatives fixa destinar els diners a l’adquisició d’equipament de robòtica, programació i llenguatge computacional, en el marc del programa “Codi escola 4.0”. Les ajudes, segons explica la mateixa resolució d’Educació, han estat concedides a tots els centres que les han sol·licitades, a excepció d’un; i s’hi inclouen diversos centres d’elit, com el Vedat de Torrent o el Liceo de Benicàssim.
Precisament, la millora de les infraestructures educatives és una de les reivindicacions principals del professorat i les famílies de l’ensenyament públic. Exigeixen recuperar la dotació pressupostària dels 121 euros que en dos anys s’han retallat del Pla Edificant o l’agilització de la rehabilitació i reconstrucció dels centres educatius afectats per la dana, entre altres mesures. Tanmateix, la consellera Maria del Carmen Ortí ha al·legat de manera contínua la manca de fons públics per a atendre cadascuna de les demandes i un suposat “excés de despesa” en el sistema públic. En concret, ha xifrat en 2.400 milions d’euros l’aprovació de totes les reivindicacions de la comunitat educativa.
En ple conflicte amb l’ensenyament públic, una altra notícia que no ha estat exempta de polèmica ha estat la renovació del concert educatiu —per un valor de 72,6 milions d’euros— a set centres que segreguen per sexe i estan vinculats a l’Opus Dei. La Conselleria d’Educació els ha renovat malgrat que la legislació actual —la LOMLOE i el decret valencià 75/2023, de regulació dels concerts— no permet finançar amb diners públics centres que, segons indiquen en el seu ideari, es regeixen per una “educació personalitzada diferenciada”. Es tracta de sis centres del grup Fomento (el Vedat, Vilavella, Aitana, Altozano i Torrenova Miralvent) i el Guadalaviar de València. Segons la denúncia de Compromís, que exigeix la revocació dels concerts, els set centres sumen un total de 4.347 alumnes, dels quals el 91% estan segregrats.
Per a Sandra Cáceres, professora de Geografia i Història a l’IES Juan de Garay del barri de Patraix de València i portaveu de la Coordinadora d’Assemblees Docents del País Valencià, les inversions de la Generalitat Valenciana als centres concertats són “una burla a l’educació pública”, i més encara “quan es destinen a escoles que segreguen per sexe”. “És clar que els diners existeixen, però no tenen cap voluntat d’invertir-los en l’educació pública”, rebla.
“L’augment de les inversions en la concertada no és replica de manera paral·lela en la pública. Els diners existeixen, però es destinen a centres en mans de l’església”, critica Beatriu Cardona, d’Intersindical Valenciana
Cáceres fa referència al pressupost destinat a la concertada, però també als fons europeus previstos per a l’ensenyament públic que encara no s’han executat o al rebuig del govern valencià al model de finançament presentat pel govern espanyol. La proposta implica un augment de 3.669 milions d’euros anuals d’aportacions de l’Estat al País Valencià. “Hi ha un 70% dels fons europeus que no s’han invertit i des del govern central s’ha dotat les autonomies d’una quantitat de diners que, com ací governa el PP, s’han rebutjat”, insisteix. En la mateixa línia s’expressa Natxo Escandell, professor d’Història de l’IES Escultor Badía de Foios i un dels portaveus de l’assemblea de docents Movem Horta Nord: “Els diners existeixen, però la conselleria no té voluntat ni d’invertir en el sistema educatiu públic ni de reunir-se amb els sindicats per a arribar a acords dignes”.
Comparteix la mateixa crítica Beatriu Cardona, mestra i portaveu d’Intersindical Valenciana: “L’augment de les inversions en la concertada no és replica de manera paral·lela en la pública. Els diners existeixen, però es destinen a uns centres que el 80% estan en mans de l’església, amb uns idearis que una societat no hauria de reproduir”. Així mateix, Cardona recorda que tot i que es tracta de centres privats sostinguts amb diners públics, en molts casos cobren quotes “voluntàries” a les famílies o els obliguen a contractar serveis, com ara el menjador o l’uniforme, per a esquivar l’obligatorietat de gratuïtat que els imposa la llei en cas d’accedir als concerts públics.
A ambdues dotacions aprovades en les últimes setmanes, se suma l’acord al qual va arribar la Conselleria d’Educació amb la patronal Feceval, la Federació de Centres d’Ensenyament de València, que agrupa els titulars de centres educatius de totes les etapes. En formen part tant persones físiques, com entitats religioses, societats, cooperatives o fundacions. Anunciat a principis d’any, l’acord contempla un increment salarial del 2,5%, que permet equiparar els sous als dels funcionaris públics; l’actualització de les taules retributives, un creixement en 2026 del 3% dels fons destinats a sufragar despeses de funcionament o la millora de les plantilles en Formació Professional.
Paradoxalment, l’FP és una de les etapes més afectades per les retallades en el sistema públic. Segons dades de la Plataforma Docents en Lluita, als cicles formatius, 2.336 alumnes s’han quedat sense plaça, s’han eliminat 24 cicles i compten amb 300 docents menys. A més a més, als cicles semipresencials s’han retallat 30 hores lectives. La retallada afecta un total de 100 cicles, principalment, de les famílies Serveis Socioculturals i a la Comunitat, Agricultura, Informàtica i Comunicacions i Hostaleria i Turisme.
La concertada, amb el suport de la magistratura afí
Tot i l’augment progressiu del pressupost públic destinat a la concertada, durant el govern del Botànic, el llavors conseller d’Educació, Vicent Marzà (Compromís), va intentar limitar l’aprovació de nous concerts educatius per mitjà del decret 6/2017. La norma establia que els concerts generals, que corresponen a les etapes d’educació obligatòria, s’havien de regir per la llei estatal, mentre que els concerts singulars, per als nivells d’ensenyament no obligatoris, havien de complir els criteris de la legislació autonòmica. Fins al moment, si un centre amb nivells no obligatoris tenia un concert i finalitzava, la renovació era automàtica. Per contra, amb el nou decret, quan expirava, s’havia d’iniciar un nou procés de sol·licitud i negociació.
Diversos centres concertats, com el centre Hermanos de las Escuelas Cristianas (La Salle) o el Colegio de Nuestra Señora del Pilar de València, van recórrer contra el decret i es van trobar amb la complicitat d’una magistratura afí. La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), encarregada dels litigis educatius relacionats amb concerts, currículum escolar o política lingüística, va estimar parcialment tretze recursos interposats contra el decret i va anul·lar parcialment la norma.
L’especialització permanent trenca la pluralitat i perpetua que les causes educatives siguen tractades per un mateix grup de magistrats que, tal com assenyala el professor Andrés Boix, “tenen un perfil conservador”
Andrés Boix, professor de dret administratiu a la Universitat de València (UV), explica que la clau de la línia jurídica de la secció quarta es troba en l’estructura interna del mateix tribunal. L’organització per seccions temàtiques provoca que qualsevol litigi educatiu recaiga de manera sistemàtica en les mateixes mans. “Això genera una anomalia respecte al funcionament del sistema”, adverteix Boix, ja que està pensat “perquè els jutges sàpiguen una mica de tot i hi haja una mirada més diversa”. L’especialització permanent trenca la pluralitat i perpetua que les causes educatives siguen tractades per un mateix grup de magistrats que, tal com assenyala el professor, “tenen un perfil conservador i d’una certa hostilitat amb les idees del nacionalisme”. I assevera: “quan hi ha un govern d’esquerres filen molt prim, rectifiquen molt les polítiques o les anul·len, mentre que quan governa el PP és tot el contrari”.
Si es posa el focus en els togats que signen una bona part de les sentències en matèria educativa, no és gens complicat esbrinar el biaix ideològic del qual parla Boix. Edilberto José Narbón Lainez i Manuel José Domingo Zaballos són dos dels magistrats que integren la secció quarta de la sala del contenciós administratiu del tribunal. El primer, en una entrevista concedida al diari ABC en l’any 2005, ja va deixar molt clara la seua postura respecte a la unitat de la llengua. A una pregunta sobre una sentència del TSJCV que permet a la Universitat de València emprar en el seu estatut el terme català, Narbón va contestar el següent: “La Universitat, des del punt de vista científic, pot pensar que el valencià i el català són la mateixa llengua, però jurídicament, els estatus de la universitat haurien d’ajustar-se a l’Estatut valencià i parlar de llengua valenciana per evitar conflictes”.
Cal recordar que, tal com va publicar la Directa, formacions de dreta i extrema dreta i organitzacions ultraconservadores han configurat una xarxa per recórrer judicialment qualsevol avanç en el procés de normalització lingüística al País Valencià, on han comptat amb el suport de la magistratura de la secció quarta afí als seus postulats. Va ser el cas de l’anul·lació parcial del decret 9/2017, pel qual s’establia el model lingüístic educatiu i es fixava un únic programa d’educació plurilingüe amb què la Conselleria d’Educació buscava incentivar l’ensenyament en llengua pròpia, tot i que sense apostar per la immersió lingüística.
“Tenen una idea àmplia de legitimitat quan governa l’esquerra, a qui van aturar el projecte de plurilingüisme. En canvi, la tenen molt limitada quan hi està la dreta, a qui van permetre tirar endavant la consulta”, reflexiona Boix
Per a Boix, si es compara el litigi sobre plurilingüisme amb el de la consulta lingüística educativa impulsada pel PP i Vox, resulta “molt cridaner el canvi de criteri quant a la legitimitat de la secció quarta”. “Tenen una idea àmplia de legitimitat quan governa l’esquerra, a qui van aturar el projecte de plurilingüisme. En canvi, la tenen molt limitada quan hi està la dreta, a qui van permetre tirar endavant la consulta. Per tant, veiem que alteren normes de caràcter tècnic segons a qui beneficien o perjudiquen”, rebla amb rotunditat l’expert, i postil·la que, precisament, la crítica “més gran” que se’ls pot fer “està en la diferència de criteri segons qui governa”.
Edilberto José Narbón Lainez i Manuel José Domingo Zaballos també són dos dels noms que apareixen entre els jutges que han avalat el model urbanístic depredador i especulatiu al País Valencià. En 2007, Ecologistes en Acció d’Alacant celebrava la suspensió cautelar de la construcció d’un projecte urbanístic impulsat per l’empresa Colinas Golf en la serra d’Escalona d’Oriola (Baix Segura). Tanmateix, tan sols deu dies després de la decisió del TSJCV, el tribunal valencià rectificava la interlocutòria i anul·lava la suspensió, sota l’argument “d’una sèrie infortunada de circumstàncies informàtiques”. Ambdues decisions, la suspensió i la rectificació posterior, estaven dictades per Narbón, com a president, en aquell moment, de la secció número 1 del TSJ; i altres dos magistrats.
Narbón també es va mostrar a favor de continuar amb un altre dels megaprojectes urbanístics més polèmics del País Valencià, el Pla Rabassa, que consistia en la construcció de 13.500 habitatges en les llacunes de Rabassa d’Alacant. El 30 de maig de 2013, el TSJ tombava aquest pla, tot i els vots en contra de dos magistrats, un d’ells, Narbón. De la mateixa manera, en l’any 2004, Narbón i Domingo, qui entre el 1948 i el 1999 va ocupar el càrrec de secretari adjunt de l’Ajuntament de València i de vicesecretari general de la Diputació de València, van avalar la prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez fins al mar, el que suposava la destrucció de 1.651 habitatges i la desfiguració total del barri mariner del Cabanyal. El pla, finalment, va ser aturat pel Ministeri de Cultura espanyol, que va qualificar el barri de conjunt històric protegit.
