La mar, els cabells llargs i el fum. L’esquena. La barana blau mariner. Barcelona petita, petita. La pintura que ha presidit sempre el menjador de casa els pares. Blau, marró i blau. I gris. El fum fa cabrioles cap al Tibidabo. No hi viuria mai. M’estimo Barcelona perquè no l’habito. Perquè l’evito. Canviarà. La primera. Canviarà. La segona. Canviarà. I una tercera. L’accent obert ja indica la ruta: cap enrere. Cap...
Aquest contingut és només per a subscriptores. Si vols llegir-lo, dona suport al projecte i fes-te subscriptora
