El passat mes de novembre, Iñaki Rivera i Elizabeth Hernández visitaven el plató del programa “Tot es Mou” de TV3 per parlar sobre les morts de persones privades de llibertat als Departaments Especials de Règim Tancat (DERT), on les preses passen 21 hores aïllades en les seues cel·les dels centres penitenciaris catalans. Aquesta entrevista es produïa poc després que el SIRECOVI publicara el seu informe sobre la Violència Institucional a Catalunya, que ficava especialment el focus al centre penitenciari de Brians I, on en els últims quatre anys un mínim de tres internes s’havien suïcidat o havien mort amb estranyes circumstàncies mentre estaven recloses en aquest règim. Una de les víctimes va ser Gina Katherine Gómez –de vint anys i germana d’Elizabeth–, que l’agost de 2018 va ser trobada morta a la seua cel·la d’aïllament. La interna estava medicada, tenia antecedents psiquiàtrics i havia amenaçat de suïcidar-se en diverses ocasions. Així i tot, va arribar a passar 75 dies seguits en règim tancat, tot i que la normativa internacional i el Relator de Nacions Unides recomana que la situació d’aïllament mai supere els 15 dies per no afectar a la salut mental de les internes. De fet, segons dades del Consell d’Europa, les morts per suïcidi en aquest règim són dotze vegades superiors a les que es produeixen en règim ordinari. Avui dia, la família de Gina continua lluitant per esclarir les causes de la seua mort, tot i que no han aconseguit una segona autòpsia i la jutge ha decidit arxivar el cas.
En la seua intervenció al programa, Rivera assenyalava que les morts per estranyes circumstàncies, les tortures, els maltractaments i les vexacions als DERT de les presons catalanes –i també als règims d’aïllament de les presons de l’Estat espanyol– “no són casos aïllats”, com denuncien des de fa anys el SIRECOVI i l’OSPDH gràcies a les seues visites setmanals als centres penitenciaris catalans i el contacte amb persones preses i les seues famílies. De fet, segons anunciava el mateix Rivera al programa televisiu, aquestes denúncies constants fins i tot havien provocat una visita extraordinària del Comité de Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa per analitzar el que passava als DERT de les presons catalanes. Segons les dades publicades aquesta mateixa setmana a l’informe anual del Mecanisme de Prevenció de la Tortura del Defensor del Pueblo, en 2018 es van obrir 59 procediments administratius i judicials per maltractaments a les presons catalanes –15 d’ells a Brians I–, la majoria d’ells per denúncies d’agressions i vexacions per part dels funcionaris.
L’Agrupació de Personal Penitenciari de CCOO va presentar immediatament una denúncia contra Rivera per la qual li demanen dos anys de presó. També s’ha sumat la sectorial de presons del sindicat CSIF, que afirma “no tolerarem que cap il·luminat vinga a sembrar sobre nosaltres el dubte de la mala praxi”
Aquestes afirmacions de Rivera al programa no semblen haver agradat a l’Agrupació de Personal Penitenciari del Sindicat Comissions Obreres (CCOO), que va presentar immediatament una denúncia contra ell per calúmnies amb agreujant de publicitat, per la qual li demanen dos anys de presó. Segons han fet públic des del sindicat a la xarxa social Twitter, “lamentem no haver arribat a un acord amb Iñaki Rivera, perquè, matisant les seues declaracions, clarifiqués que la seua denúncia no buscava generalitzar l’acusació a tots els funcionaris. Això ens hauria permés tractar la denúncia d’una altra manera”. A la denúncia de CCOO també s’ha sumat la sectorial de presons de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), que en un comunicat publicat el passat 12 de setembre afirmen “no tolerarem que cap il·luminat vinga a sembrar sobre nosaltres el dubte de la mala praxi o el maltractament cap a qui està sota la nostra custòdia”.
Tot i que Rivera va ser la persona que va fer publiques aquestes afirmacions al programa, les denúncies estan recollides i documentades en informes de diversos organismes nacionals i internacionals. De fet, organismes referents en la matèria com l’Organització Mundial Contra la Tortura, amb seu a Ginebra, juntament amb la Federació Internacional pels Drets Humans, amb seu a París, han divulgat un comunicat de suport a Rivera –reconegut defensor dels drets humans– en el que interpel·len el govern català i estatal perquè impedisquen aquest acte de represàlia. Així mateix, diverses entitats de drets humans de tot l’Estat estan prestant un suport unànime a la tasca que desenvolupa l’OSPDH i el SIRECOVI.
Des d’aquestes dues entitats han fet públic un comunicat davant aquesta situació en el que expressen que “aquesta denúncia, no pot més que interpretar-se com un intent de dissuadir Iñaki Rivera, l’equip de l’OSPDH i SIRECOVI i la resta d’entitats de Drets Humans que treballen a les presons, en la seua acció de denúncia de la violència institucional i de la vulneració de drets i constitueix un atac injustificable al dret a la llibertat d’expressió”.
15 anys de persecució per denunciar maltractaments a les presons
No és el primer cop que Rivera s’enfronta a denúncies i vexacions per part d’un sector del funcionariat de presons. De fet, aquesta persecució mediàtica es remunta a uns fets ocorreguts en 2004, arran del motí que es va produir al centre penitenciari de Quatre Camins –ubicat a la Roca del Vallès– i les represalies físiques i psicològiques del funcionariat cap als presos que van participar-hi. Les converses que les investigadores de l’Observatori van mantenir amb els presos les setmanes posteriors al motí es van fer públiques als mitjans de comunicació, i van servir per a elaborar un dossier que va ajudar a denunciar els maltractaments i les tortures en diversos processos judicials i davant els organismes internacionals. La sentència –ratificada pel Tribunal Suprem– condemnava a sis funcionaris a penes d’entre sis mesos i tres anys i mig de presó per maltractament. “Va ser el primer cop que s’aconseguia que una sentència condemnés als funcionaris per maltractaments, i un d’ells era el subdirector mèdic del centre”, explica Rivera, “això no els va agradar gens, a partir d’ahí un grup de funcionaris va començar una campanya de desqualificacions i amenaces contra la meua persona a través d’internet, que encara continua avui dia”.
La Direcció General de Serveis Penitenciaris –amb Pere Soler al capdavant– tampoc va facilitar la tasca de l’OSPDH, ja que arran de la sentència contra sis funcionaris per maltractaments als presos amotinats a Quatre Camins els va prohibir l’entrada a les presons catalanes
La Direcció General de Serveis Penitenciaris tampoc van facilitar la tasca de l’OSPDH, que arran d’aquesta sentència i durant la direcció de Pere Soler els van prohibir l’entrada a les presons catalanes, en una restricció que es va prolongar fins al canvi de direcció l’any 2016. “Quan vam poder tornar a entrar, vam decidir crear el SIRECOVI com una ferramenta per poder atendre tots els casos de tortures, maltractaments, vexacions i suïcidis que rebíem per part de les persones preses i les famílies, sobretot de Brians I”, recorda Rivera. Arran d’aquestes denúncies es va aconseguir portar a judici a l’aleshores director del centre, Joan Carles Navarro, per respondre sobre el suïcidi de la interna Raquel E.F. mentre es trobava en règim d’aïllament l’abril de 2015. A banda d’aquest sistema de registre de violències dins dels centres penitenciaris, des de l’OSPDH també es va pressionar perquè s’obrís un grup de treball sobre els DERT al Parlament de Catalunya, i s’han impulsat diferents campanyes de visibilització i denuncia sobre les morts en estranyes circumstàncies i els suïcidis que es produeixen en aquest règim tancat.
La denúncia constant de les vulneracions de drets fonamentals dins dels centres penitenciaris ha provocat la irritació d’un sector del funcionariat de presons, que ha decidit denunciar a Rivera per la via penal i ha aconseguit que s’assega a declarar davant el jutge. “La veritat que en l’àmbit personal em sento una mica cansat i estic prou afectat per aquest tema, que ja s’allarga des de fa molt de temps. Però per altra banda situacions com aquesta son les que em fan estar encara estar més determinat a continuar denunciant aquestes vulneracions en un lloc tan invisible per la societat com són les presons, i molt content de veure tota la xarxa de solidaritat i suport que tinc al meu voltant”, conclou.
CCOO no es persona a la causa
Rivera s’ha personat aquest matí de dimecres, 18 de setembre, a la Ciutat de la Justícia, acompanyat d’una cinquantena de persones que li han fet costat, on havia estat citat pel Jutjat d’Instrucció número 3, que ha assumit el cas. En sortir, ha explicat que s’ha ratificat davant del jutjat en tot el que va dir a TV3 i ha apuntat que la denúncia respon a un intent “d’intimidar” la tasca que fa el Sirecovi i l’OSPDH. Amb tot, ha precissat que “no he tingut mai cap ànim de menysprear el treball dels funcionaris penitenciaris i em consta que moltes vegades treballen en condicions d’extrema dificultat i perillositat”. El sindicat CCOO no ha enviat cap representant legal a la declaració ja que, segons fonts judicials, finalment no està personat a la causa com a acusació, tot i haver estat qui va presentar la denúncia contra el professor universitari. Aquest fet insòlit no implica, però, que la causa s’hagi d’arxivar de forma automàtica, tot i que des de l’equip de lletrats que assisteix el director de l’obervatori –format per les advocades Laia Serra i Àlex Solà– s’apunta que tenen previst demanar l’arxivament de la causa en els pròxims dies, atenent a la circumstància que la part acusatòria no s’hi ha personat.
