L’explosió a l’empresa IQOXE, del complex petroquímic de Tarragona, en què van morir dos operaris de la planta i un veí del barri tarragoní de Torreforta, situat a dos quilòmetres de la planta, ha fet que totes les mirades s’hagen girat cap a polígons amb plantes similars. En el polígon del Serrallo, ubicat al Grau de Castelló, hi ha una altra de les petroquímiques més importants dels Països Catalans, a escassos 100 metres d’algunes urbanitzacions d’Almassora (Plana Alta) i a menys d’un quilòmetre del nucli urbà del Grau. La contaminació de l’aire i l’aigua, les males olors, les flamarades i l’impacte lumínic i paisatgístic van alçar en peu de guerra el veïnat del Grau i Almassora per reclamar millores de seguretat i pal·liar els efectes de la contaminació. Gràcies a més d’una llarga dècada de mobilitzacions i pressió institucional, s’han aconseguit xicotetes victòries, però les habitants encara no disposen d’una investigació que estudie la qualitat de l’aire i els efectes de la petroquímica i reivindiquen més mesures de seguretat i control de les activitats que s’hi desenvolupen.
Passejant pels carrers dels afores del barri mariner del Grau de Castelló encara se sent la petjada de les alqueries familiars, els bancals d’horta i tarongers, les barraques de pescadors, o les séquies que envoltaven la platja del Serrallo. Aquesta idiosincràsia social i paisatgística es va veure alterada el 5 de juny de 1967, amb la instal·lació de la primera indústria petroquímica a la costa castellonenca: la refineria de petrolis de la multinacional anglesa British Petroleum (BP). Anys més tard, amb la incorporació de l’única indústria de caprolactama de l’Estat, en mans de la multinacional japonesa dedicada a la producció de productes químics, plàstics i fertilitzants, UBE Corporate Europe SA; d’una planta d’embotellament, emmagatzematge, transport i comercialització de gasos liquats del petroli, propietat de Repsol Butano; i d’una planta de distribució d’hidrocarburs, de la Compañía Logística de Hidrocarburos CLH SA, el Grau i el port de Castelló, fins a eixe moment exportador de taronges i taulells, es van convertir en una zona de gran importància industrial, visitada per petroliers i bucs de granels.
El desenvolupament d’un complex petroquímic de primera magnitud va suposar, en l’any 2008, l’aprovació del Pla d’Emergència Exterior de les empreses del Serrallo, el qual recull els riscos derivats de les quatre indústries que es van instal·lar en un primer moment. Dotze anys després de l’elaboració del pla d’emergència i evacuació, al polígon, que equival a un terç de la superfície de la capital de la Plana, s’han establert fins a tres empreses més. En concret, una central tèrmica de cicle combinat d’Iberdrola, una planta dedicada a la producció i el subministrament de gasos industrials, propietat de Praxair España SL; i l’empresa Suez IWS Chemical Spain, abans anomenada Site Spe Iberica SL, que s’encarrega del tractament i l’eliminació de residus.
Al llarg dels últims anys, les mateixes empreses han encetat diversos projectes d’ampliació de les seues plantes, com una nova unitat de destil·lació al buit en la refineria de BP
A banda de la instal·lació de noves multinacionals, al llarg dels últims anys, les mateixes empreses han encetat diversos projectes d’ampliació de les seues plantes, com una nova unitat de destil·lació al buit en la refineria de BP, o l’ampliació de la capacitat de producció de niló en 40.000 tones i la construcció d’una nova planta de producció de poliamida per part d’UBE. Davant de totes aquestes ampliacions, el veïnat del Grau i Almassora ha estat exigint una actualització “correcta” i “exhaustiva” de l’actual pla d’emergències del Serrallo. Tal com assevera Inés Turpin, veïna del Grau i membre de la plataforma Frenem la Contaminació, “la ciutadania només té accés a un fullet explicatiu, que data de l’any 2008, en què únicament es contemplen els accidents que poden ocórrer en quatre empreses”. “Sabem que el polígon ha sofert modificacions -continua- i que les empreses manipulen substàncies molt perilloses, per això és important una correcta actualització del pla d’emergències”.
Possibles accidents no contemplats i zones d’alerta reduïdes
A les ampliacions dutes a terme al polígon del Serrallo, tal com explica Toni Albert, membre del col·lectiu No a la Contaminació – Comarques de Castelló i expert en les activitats industrials que es desenvolupen al nord del País Valencià, se suma que el Pla d’Emergència de l’any 2008 va reduir les zones d’intervenció -àrea immediatament confrontant al polígon- i d’alerta -àrea immediatament confrontant a la d’intervenció- al nucli urbà del Grau de Castelló i a la zona sud d’Almassora. El posterior esborrany de l’anomenat Pla Territorial Municipal enfront de les Emergències de Castelló, de l’any 2017, on continuen contemplant-se només els possibles accidents ocasionats per l’activitat de les quatre primeres empreses instal·lades, però, inclou també el nucli urbà d’Almassora i el de Castelló de la Plana com a zones d’alerta. Així doncs, per exemple, a l’esborrany s’especifica que una fuga tòxica en una de les calderes d’UBE o de la refineria de BP s’estendria fins a 5,4 i quasi quatre quilòmetres, respectivament, arribant així al nucli urbà de la capital de la Plana.
En paraules d’Albert, en el seu moment, l’administració va justificar el fet de no contemplar aquests escenaris “per la improbabilitat que succeïren aquests accidents” i, encara que després es van reconèixer, “ja no es van incloure al Pla d’Emergència, perquè això haguera suposat la revisió de tots els projectes d’ampliació que ja hi havia prevists”. Així mateix, el Pla d’Emergència de l’any 2008 tampoc va contemplar una possible fuga d’amoníac en la canonada que va des del port de Castelló fins al polígon. “Aquest escenari posava en risc l’existència del Serrallo, ja que la zona d’intervenció s’hauria d’haver incrementat fins a un radi de cinc quilòmetres. Això requeria mesures de seguretat molt més exhaustives o, fins i tot, posar fi al polígon”, rebla amb rotunditat el membre de No a la Contaminació.
El Pla d’Emergència del Serrallo, actualitzat després de més d’una dècada
L’accident de la petroquímica de Tarragona va fer saltar les alarmes del govern del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem). Un dia després de l’explosió, José María Ángel, director general de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (Avsre), assegurava a Cadena Ser que ja existia “un protocol actualitzat en què s’estableixen els distints nivells d’actuació i els serveis que han de participar davant d’una emergència química o un altre tipus d’accident dins o fora del polígon”. La realitat, però, és que Ángel s’havia avançat als esdeveniments. Segons ha confirmat l’Avsre a aquest mitjà, la Conselleria de Justícia va donar el vistiplau al nou Pla d’Emergència el passat 24 de gener, per la qual cosa només faltaria la publicació de l’aprovació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).
Des de l’Associació de Veïns Platja d’Almassora i la plataforma Frenem la Contaminació, però, neguen la realització d’aquests simulacres i qualsevol tipus d’acció divulgativa: “Al contrari del que passa a Tarragona, ací no es fan simulacres amb la ciutadania
Durant els darrers anys, l’Avsre, en col·laboració amb els ajuntaments de Castelló i Almassora, ha informat també de les diferents accions formatives i simulacres que s’han organitzat al Grau de Castelló i a Almassora. De fet, el passat 16 de gener, el regidor de Seguretat Pública, Omar Braina, destacava “la celebració d’un recent simulacre, en què també va participar la població, i es van comprovar els sistemes de seguretat pertinents”. Des de l’Associació de Veïns Platja d’Almassora i la plataforma Frenem la Contaminació, però, neguen la realització d’aquests simulacres i qualsevol tipus d’acció divulgativa: “Al contrari del que passa a Tarragona, ací no es fan simulacres amb la ciutadania. Només el fan la policia, els bombers, el personal de seguretat de les empreses…, però en cap moment s’ha involucrat el veïnat”, denuncia Turpin, qui subratlla el malestar que existeix entre les veïnes del Grau i Almassora, a causa “de la desinformació que patim”.
L’Associació de Veïns Platja d’Almassora, que aglutina vora unes 1.800 veïnes, els habitatges de les quals vessen amb el polígon, ja que van ser construïts sense cap mirament al caliu del boom urbanístic, destaca el poc coneixement que té la població sobre el funcionament de les empreses del Serrallo i els seus sistemes de seguretat. Segons puntualitza Iago Alvariño, president de l’associació, la població “no sap el so que emeten les sirenes”. “En funció del tipus d’accident i de les mesures que s’han de prendre, el so de les sirenes serà diferent, però aquest es desconeix”, afegeix. “Que nosaltres sapiguem, es va fer només un simulacre de confinament fa un parell d’anys, però es va realitzar en horari laboral i no sabem si la gent es va adonar”, conclou.
La batalla contra la contaminació
L’augment de les emissions i les males olors -que alguna vegada han arribat fins a Castelló- per part de la indústria del Serrallo i de les activitats de càrrega i descàrrega al port de Castelló genera cada vegada més sensibilització quant al problema de la contaminació i els seus efectes sobre les persones i el medi ambient. “Hem aconseguit recollir més de mil signatures en suport a les nostres demandes i col·lectivitzar un problema de salut que ens afecta a tots i que ningú s’atrevia a denunciar”, exposa Turpin, qui, a més a més, el passat 20 de gener va participar, junt amb altres membres de la plataforma, en una reunió amb la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, el qual es va comprometre a demanar al Ministeri per a la Transició Ecològica i a l’Ajuntament de Castelló la informació necessària sobre la qualitat de l’aire en la zona del Grau.
La darrera batalla de Frenem la Contaminació passa perquè la Regidoria de Sostenibilitat i Lluita contra el canvi climàtic, a càrrec de Fernando Navarro (Unides Podem), contracte l’elaboració d’un estudi d’anàlisi de la qualitat de l’aire a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que va realitzar aquest mateix estudi per a la plataforma per la qualitat de l’aire Cel Net a Tarragona. “L’ajuntament va aprovar, de manera unànime, l’elaboració d’aquest estudi durant el 2018, però estem a gener de 2020 i encara estem en la fase preliminar”, critica Turpin. A través d’aquesta fase preliminar, que va finalitzar el passat 18 de gener, es pretén concretar l’impacte que té l’activitat del Serrallo sobre l’entorn, per tal de conéixer l’abast de les zones afectades i les concentracions de contaminants provinents de la indústria petroquímica, en base a un model de dispersió atmosfèrica de contaminants. A l’estudi preliminar, entre altres aspectes, es detallen els episodis de màximes afeccions, alguns dels quals es troben en zones allunyades del polígon del Serrallo i que “depenent de la composició dels contaminants, poden suposar un problema per a la població”. L’anàlisi també conclou que és en els mesos d’estiu quan es produeix una major concentració de compostos contaminants. En concret, durant els mesos de juny s’arriben a concentracions mitjanes de 480 micrograms de substàncies per metre cúbic i, en alguns moments puntuals, fins als 4,8 mil·ligrams per metre cúbic en la zona del polígon.
La plataforma Frenem la Contaminació desconfia i alerta de la possibilitat que siga l’Institut de Tecnologia i Ceràmica (ITC), una organització creada per l’Associació d’Investigació de les Indústries Ceràmiques (AICE) i la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló, amb l’objectiu de millorar la competitivitat del clúster ceràmic
Segons les previsions del consistori, ara s’ha d’iniciar la segona part del treball, però encara es desconeix si la UPC serà l’entitat encarregada. “No ho sabem. Ens hem de reunir encara amb la Generalitat, en qui confiem perquè accepte fer-se càrrec econòmic d’eixe conveni amb la UPC per fer eixa tasca, perquè volem que siga una universitat qui faça l’informe”, ha exposat Navarro a la Directa. Tanmateix, des de la Conselleria de Medi Ambient, matisen que els únics estudis que es realitzen “tenen caràcter ordinari”. Així doncs, per la seua part, la plataforma Frenem la Contaminació desconfia i alerta de la possibilitat que siga l’Institut de Tecnologia i Ceràmica (ITC), una organització creada per l’Associació d’Investigació de les Indústries Ceràmiques (AICE) i la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló, amb l’objectiu de millorar la competitivitat del clúster ceràmic, l’altre focus més potent de la contaminació atmosfèrica a Castelló; qui s’encarregue d’aquesta segona fase, ja que, per ara, l’ICE ja està treballant en l’elaboració d’un estudi de la qualitat de l’aire al nucli urbà de la ciutat. D’aquesta manera, les empreses més contaminants continuen tenint cobertes les espatlles de cara a l’opinió pública, ja que, a més a més, dins de l’òrgan de govern de la Fundació Universitat Jaume I-Empresa (FUE-UJI), hi són com a vocals dos representants de BP i d’UBE, així com molts altres de la indústria ceràmica.
El procés de redacció de l’informe sobre la qualitat de l’aire al nucli urbà de la capital de la Plana visibilitza els forts lligams entre l’administració i les empreses petroquímiques i ceràmiques. Segons dades de l’Associació d’Indústries del Serrallo (INDES), l’any 2017, entre les set empreses del polígon es van generar uns 3.000 llocs de treball directes i indirectes, mentre que el port de Castelló genera 18.000. Així mateix, el polígon petroquímic, juntament amb l’activitat ceràmica que es desenvolupa al Port de Castelló, produeix més del 20% del PIB de la capital de la Plana.
L’altra de les batalles veïnals és la instal·lació de mesuradors de l’aire, alguns dels quals ja es van instal·lar, gràcies a les mobilitzacions contra UBE, BP i Iberdrola en l’any 2005. “Volem que s’instal·len estacions per mesurar l’aire als nuclis urbans, al costat del col·legi…, no a l’altra banda dels habitatges. Això no té cap sentit i entenem que és una manera d’evitar tenir xifres realistes que expliquen les males olors que patim”, denuncia Alvariño, qui subratlla que entre el veïnat són habituals “els episodis de marejos” i “les dificultats per a dormir, sobretot, a l’estiu, quan s’adorm amb les finestres obertes i l’aire contaminat hi entra”. En aquest sentit, les habitants també demanen una major transparència en les dades que recullen les estacions de la Conselleria de Medi Ambient. Tal com afirma la plataforma No a la Contaminació, la qual va fixar un mesurador a Almassora amb l’objectiu de comparar i comprovar que les dades de l’estació de la Conselleria foren correctes, en diverses ocasions, s’ha constatat que els nivells d’emissions de partícules PM10 (partícules menors de 10 micres) i de PM2,5 (menors de 2,5 micres) registrats per l’estació de la plataforma “eren, respectivament, fins a onze i cinc vegades més alts que els de la Conselleria”.
Segons les dades oficials que recullen els mesuradors fixos que hi ha al Grau i a Almassora i que es publiquen diàriament a la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica, durant el mes de juliol, per exemple, l’estació de qualitat de l’aire de la Marina, al Grau de Castelló, va superar en diverses ocasions el valor límit octohorari de l’ozó troposfèric
La qualitat de l’aire és l’eix de la lluita de les entitats ecologistes. “La Generalitat ens afirma que la qualitat de l’aire és bona i les emissions s’ajusten als nivells admissibles fixats per la Unió Europea, però això no és cert”, explica Albert. En efecte, segons les dades oficials que recullen els mesuradors fixos que hi ha al Grau i a Almassora, i que es publiquen diàriament a la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica, durant el mes de juliol, per exemple, l’estació de qualitat de l’aire de la Marina, al Grau de Castelló, va superar en diverses ocasions el valor límit octohorari de l’ozó troposfèric -situat en 120 ug/m3-, oscil·lant entre 120ug/m3 i 143ug/m3. A més a més, Albert també denuncia que quan la informació que recullen els mesuradors “resulta conflictiva, perquè se superen els límits d’emissió de contaminants, desapareix en quatre o cinc dies, sense cap explicació”.
En l’actualitat, les cabines de mesurament de l’aire controlen sis tipus de compostos dels que generen les petroquímiques: òxids de sofre, ozó, òxids de nitrogen, àcid sulfhídric, benzé i compostos orgànics volàtics (COV) i metalls. Tanmateix, segons denuncia la plataforma No a la Contaminació – Comarques de Castelló, “només les estacions del camí Fondo i del Patronat d’Esports mesuren els compostos benzé, tolué i xilé, substàncies que en aquestes estacions, algunes vegades, han aconseguit valors molts alts”. Per això, les activistes ecologistes demanen més estacions de mesurament i que aquestes recullen de manera completa les emissions de totes les substàncies contaminants que emeten les indústries del Serrallo i del port de Castelló.
Un port cada vegada més gran i contaminant
El procés de destrucció del territori torna a manifestar-se a propòsit del projecte d’ampliació de la terminal de granels sòlids -argila, feldespat, biomassa, gra o coc de petroli- del port de Castelló, que esdevé el quart port espanyol amb major tràfec de granels sòlids. La plataforma Frenem la Contaminació alerta del perill per al medi ambient i la salut de persones que suposa la càrrega, descàrrega i emmagatzematge d’aquests materials a la intempèrie, ja que “provoca l’emissió de partícules contaminants i considerem que incompleix la legislació estatal i europea en matèria de prevenció de la contaminació i qualitat de l’aire”. “La legislació deixa molt clar que s’han d’utilitzar les millors tècniques disponibles, tant per a l’estiba i desestiba, com per a l’emmagatzematge d’aquests productes i, en aquest cas, les millors tècniques són aquelles en què els productes estan confinats”, reivindiquen. En aquest sentit, les membres de la plataforma veïnal també destaquen que l’ampliació que es projecta al port de Castelló “s’utilitze perquè els granels sòlids es manipulen en naus tancades”.
Aquest no es tracta de l’únic projecte d’ampliació que amenaça les platges de Castelló i els municipis i barris que envolten el port. El passat 29 d’octubre de 2020, l’Autoritat Portuària de Castelló va anunciar que de cara al 2020 es contempla una inversió de 26,3 milions d’euros per ampliar les infraestructures del port, a través d’una connexió ferroviària interna, la construcció d’un nou moll de granels líquids o l’ampliació de la dàrsena sud, mitjançant la pavimentació de 12.638 metres quadrats. “Estem parlant d’activitats molt contaminants que es porten a terme a pocs metres dels nostres habitatges, poliesportius, centres de salut, escoles… Per això reclamem més transparència, més controls i més sancions, per obligar les empreses a utilitzar tots els mitjans per reduir les emissions”, conclou Turpin.
