La publicació d’un àudio en el qual se senten les agressions, amenaces i vexacions racistes d’un grup de sis agents de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d’Esquadra contra un jove de vint anys ha provocat un veritable terrabastall polític al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. El seu conseller, Miquel Buch, ha afirmat repetidament des que es va fer públic el cas que els Mossos d’Esquadra col·laborarien en l’esclariment dels fets, però SOS Racisme –entitat que s’encarrega de l’acusació contra els agents implicats– desmenteix taxativament el màxim responsable polític del cos.
“El corporativisme està obstaculitzant la investigació policial i suposa una estratègia d’encobriment”, afirma Alícia Rodríguez, coordinadora del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme. “Hem portat molts casos d’aquest tipus i quan estem acusant un policia sempre hi ha aquesta situació d’encobriment i corporativisme; ens ho hem trobat en moltes ocasions”, assegura.
Segons ha pogut saber la ‘Directa’ de fonts properes a la investigació, el jutjat d’instrucció 5 de Manresa va lliurar un ofici als Mossos d’Esquadra perquè procedissin a fer una prova pericial d’àudio en el qual s’identifiqués la veu de cadascun dels sis agents
Segons ha pogut saber la Directa de fonts properes a la investigació, el jutjat d’instrucció 5 de Manresa va lliurar un ofici als Mossos d’Esquadra perquè procedissin a fer una prova pericial d’àudio en el qual s’enregistrés la veu de cadascun dels sis agents que van participar de l’actuació irregular contra Wubi –el jove denunciant– per comparar-la amb l’àudio enregistrat el mateix dia dels fets i identificar els diferents interlocutors. L’encàrrec va recaure sobre la Divisió d’Afers Interns dels Mossos, que van respondre a la seva obligació lliurant un informe d’una vuitantena de pàgines al jutjat.
En aquest escrit, en primer lloc, els sis agents investigats s’acullen al seu dret a no declarar per evitar l’enregistrament de la seva veu. En segon terme, el dossier recull els testimonis de tres comandaments de l’ARRO de la Regió Policial Central –dos sergents i un sotsinspector– que lideren les unitats a les quals pertanyen els sis agents. Després d’escoltar l’àudio de la detenció, els tres caporals van assegurar que no podien reconèixer la veu dels seus subordinats justificant-ho amb l’argument que no tenen un tracte diari amb ells sinó que el contacte amb els seus homes –malgrat compartir operatius policials diaris– és tan sols “ocasional”.
En la darrera part d’aquest informe pericial, els agents de l’àrea d’investigació interna dels Mossos que el duen a terme fan la transcripció completa de l’àudio gravat per Wubi. Tanmateix, no discerneixen entre les diferents veus i identitats que protagonitzen l’enregistrament ni entre les parts que corresponen a cadascuna d’aquestes persones, com s’exigeix en qualsevol informe pericial d’àudio que compleixi unes mínimes garanties. En aquest cas, els Mossos només fan constar un “interlocutor”, sense diferenciar entre les intervencions del jove agredit i les dels agents intervinents.
El fet de negar-se a col·laborar en la pràctica d’una prova com aquesta, que podria resultar del tot exculpatòria, pot ser interpretat jurídicament com un indici de criminalitat, segons la jurisprudència del Tribunal Suprem
En cap cas l’informe contenia un nou àudio amb les veus dels sis agents investigats, ja que els seus companys de cos encarregats de fer-lo ni tan sols els ho haurien demanat. El motiu hauria estat, segons SOS Racisme, evitar que s’haguessin de negar explícitament a col·laborar en la pràctica d’una prova com aquesta, que pot resultar del tot exculpatòria, perquè aquest rebuig pot ser interpretat jurídicament com un indici de criminalitat, segons la jurisprudència del Tribunal Suprem.
Totes aquestes deficiències de l’informe dels Mossos van provocar que SOS Racisme, que exerceix l’acusació en representació legal de Wubi, presentés un recurs contra el peritatge, que el jutge va acceptar. Tot seguit, instat per l’acusació i la fiscalia, el jutjat va ordenar a la Guàrdia Civil que elaborés un nou informe per evitar que fossin, de nou, agents del mateix cos que els investigats el que l’haguessin de dur a terme. Va ser en aquest punt, el passat mes de febrer, quan els sis agents dels Mossos es van negar explícitament a autoritzar l’enregistrament de la seva veu i no van prestar el seu consentiment a participar de la prova pericial.
Interior obvia el règim disciplinari dels Mossos
Miquel Buch, conseller d’Interior del govern de la Generalitat per Junts per Catalunya, va donar explicacions del cas dimecres al matí, durant la sessió de control al govern celebrada al Parlament de Catalunya. A preguntes de la diputada de la CUP – Crida Constituent Maria Sirvent, Buch va assegurar que “quan tingui els noms i els cognoms dels autors i dels encobridors exigiré l’expulsió immediata del cos d’aquestes persones. Això ara mateix només ens ho pot dir un jutjat de Manresa”.
Tot i conèixer qui són els agents implicats en l’episodi, ja que els números de la seva targeta d’identificació policial (TIP) consten en la denúncia presentada per SOS Racisme al jutjat d’instrucció 5 de Manresa, Buch considera que “són sis persones que estan sent investigades i desconec si les sis estan implicades o si hi havia persones que allà no hi eren”. En referència a les mesures disciplinàries aplicables als sis agents de l’ARRO, Buch ha afirmat que “no tindrà “ni un bri de complicitat amb el racisme, la xenofòbia ni el feixisme”.
Si Interior insistís a contravenir el règim intern dels Mossos i continués qualificant el succés de “falta greu”, encara tindria marge per aplicar la mesura sancionadora de “suspensió de funcions amb pèrdua de les retribucions”
Tanmateix, el mateix dia que els fets van transcendir a l’opinió pública, el Departament d’Interior va fer públic un comunicat que anunciava l’aplicació immediata d’una única mesura cautelar de canvi de destinació dels agents implicats. En aquest mateix sentit, Buch va confirmar ahir en seu parlamentària que es tracta d’una “mesura preventiva tipificada com a greu, de retirada del servei que estaven prestant, i no estaran al carrer, estaran a oficines momentàniament fins que no tinguem qui són els autors”.
No obstant això, l’article 5 del règim disciplinari dels Mossos qualifica de “faltes molt greus” tota actuació policial que “signifiqui discriminació per raó de raça, sexe, religió, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”, definició que s’ajustaria perfectament al cas de Wubi, que de moment només ha estat considerat com a “falta greu”. Els tipus de sancions per les faltes “molt greus” que recull aquest mateix document en el seu article 10 són “la separació del servei” i “la suspensió de funcions per més d’un any i menys de sis, amb pèrdua de les retribucions corresponents”, cap de les quals ha estat aplicada als sis agents que van intervenir el 10 de gener de 2019 a Sant Feliu Sasserra.
Així i tot, si Interior insistís a contravenir el mateix règim intern del cos de Mossos d’Esquadra i continués qualificant el succés de”falta greu”, encara tindria marge per aplicar dues mesures sancionadores que estan previstes per a aquesta categoria però que fins al moment han passat per alt: “La suspensió de funcions, per més de quinze dies i menys d’un any, amb pèrdua de les retribucions corresponents” i “la immobilització en l’escalafó per un període no superior a cinc anys”.
