A les escoles de primària i secundària dels Països Catalans es produeix una forta segregació de l’alumnat per raons d’origen, culturals i de classe social. La desinversió a l’escola pública, les polítiques d’elecció de centre i les quotes d’accés a les escoles concertades són factors que dificulten una distribució equitativa de l’alumnat de primària i secundària. Un reportatge de Mariana Cantero i Guillem Martí, amb fotografies de Victor Serri i Carlos Moreno, infografia de Mercedes Sánchez i il·lustració de portada de José Tellez.
A l’entrevista en profunditat, Andreu Jerez conversa amb Sebastian Friedrich. És difícil trobar una mirada més lúcida sobre els motius de l’ascens de la ultradreta a Alemanya –i de la incapacitat de l’esquerra europea per capitalitzar el desencís de la classe treballadora– que la d’aquest periodista i politòleg. Amb fotografies de Lidija Delovska.
‘Galeristes, millennials i els descendents bastards de la cultura capitalista’ és el títol de l’article d’opinió de l’etnomusicòleg Ibán Martínez Cárceles, qui considera que, mentre la cultura sigui vista com una indústria, seguirem reproduint-hi l’esquema capitalista. Amb il·lustració d’Anna Gran. A continuació, el text de Clara Alsina Muro, qui anuncia que “la bombolla de la crisi de les cures ha petat”. Il·lustra l’escrit Esther Aguilà.
En una societat que viu d’esquena a la mort, la decisió de llevar-se la vida genera tanta por com incomprensió. Esther Bermejo recull la veu d’entitats han decidit posar llum sobre el fenomen. Amb il·lustracions d’Emma Casadevall.
Viatgem cap a Etiòpia, on la nova presa del Nil està a punt d’omplir-se d’aigua en disputa. Després d’una dècada de fracassos, Egipte, Etiòpia i el Sudan s’afanyen per arribar a un acord, amb les obres de l’embassament avançades i quan s’apropa la data per tancar les comportes. Un reportatge de Marc Español. A continuació, la fam amenaça Síria a causa de la sobtada devaluació de la moneda nacional, que ha provocat un empobriment de la ciutadania, per a qui productes bàsics han esdevingut béns de luxe. Ens en parla Oriol Andrés Gallart des de Beirut. Finalment, l’anàlisi internacional d’Àlex Guillamón, coordinador d’Entrepobles i membre de Catalunya No als TCI, sobre “les multinacionals que ens demandaran”. Els tractats de comerç i inversió permeten a les grans corporacions reclamar compensacions pels beneficis no obtinguts a causa de la COVID-19.
El reportatge de la secció cultural tracta sobre les dones al frontline. Neus Molina es planteja qui punxa, qui balla, qui ocupa l’espai i on són les dones del sound, en un moment en què l’interès pel sound system no para de créixer. Tot seguit, el relat de Núria Curcoll, que es titula ‘La pols’. L’acompanya una il·lustració de bALENA. Finalment, les ressenyes literàries. En primer lloc, Èlia Riudavets ens apropa Trencar el silenci, el llibre de Mireia Boya Busquet en el qual “fa visible la necessitat de fer escac i mat a un model i unes formes polítiques, profundament masculinitzades, on justament regnen la fredor i la distància”. En segon lloc, Marta Grau ens aproxima a L’últim amor de Baba Dúnia, la darrera novel·la d’Alina Bronsky. Finalment, Rafa Arques sintetitza el llibre Rosa Luxemburg, en la tormenta, d’Ana Muiña. “Es va fer, per mèrit propi, un lloc en un món d’homes: el del socialisme de finals del segle XIX i principis del XX. En més d’una ocasió va ser l’única dona a intervenir en congressos, escriure en revistes o pronunciar discursos per a multituds”, assenyala.
A la contraportada, una entrevista a Paula Santos. “Soc dona lenca, activista, feminista comunitària, antiracista i antipatriarcal”, així és com es defineix la cofundadora de Mujeres Migrantes Diversas. A l’organització desaprenen estereotips patriarcals i treballen per l’enfortiment i l’apoderament de les dones diverses, i reivindiquen el respecte als drets humans tant als seus territoris d’origen com als llocs on s’han desplaçat. Preguntes de Mariana Cantero i fotografia de Victor Serri.
Suplement ‘Ecosistemes’
Aquesta edició es complementa amb el suplement especial ‘Ecosistemes’, sobre l’economia social i solidària al Prat de Llobregat. La fundació Esperanzah! i l’associació Grups Associats pel Treball Sociocultural (GATS) ens detallen com la xarxa comunitària al municipi i a la comarca del Baix Llobregat ha facilitat l’aparició d’iniciatives solidàries i de suport mutu durant el període d’emergència per la COVID-19. Amb reportatges d’Elena G. Ruiz, Albert Alexandre i Vicent Almela i il·lustració de portada d’Esther Aguilà.
