Amb l’arribada de l’hivern i, per tant, del fred, és l’hora de collir les carxofes, que haurem sembrat a mitjan agost i de les quals ens menjarem els capítols florals abans que florisquen. La planta, la carxofera, es cultiva durant els tres anys que és productiva i necessita grans aportacions d’adob i compost, així com un clima fred, però sense excés.
La carxofa ja era consumida a l’antiga Grècia i Roma, i des d’aleshores s’ha considerat un bé medicinal. I és que aquest vegetal, a banda de posseir una gran quantitat de vitamines i minerals i ser baix en greixos, afavoreix la síntesi i secreció de bilis, és diürètic i digestiu i ajuda a baixar els nivells de colesterol i triglicèrids.
Però on és més versàtil i conegut és a la cuina. El podem fer a la brasa, farcit, cuit, al forn, fregit, arrebossat, en truita o amb arròs, i pot ser un bon acompanyament de plats amb peix o carn. Amb aquesta varietat, podem gaudir, per exemple, d’una paella d’hivern de carxofes, faves i pilota o d’un guisat de sèpia i carxofa.
El cultiu i la recol·lecció d’aquesta flor meravellosa és motiu de goig i festeig arreu dels Països Catalans, com per exemple, al Prat de Llobregat (el Baix Llobregat) o a Benicarló (el Baix Maestrat), on s’organitzen jornades gastronòmiques i graellades de carxofes torrades per a potenciar aquest producte autòcton. On també es cultiva, i potser més que en altres territoris, és al Baix Segura, on es coneix popularment com alcasil.
