Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

"Façana de l'Horta", una alternativa veïnal al parc aquàtic que amenaça l'horta de Campanar

Entitats veïnals i de defensa del territori presenten un projecte urbanístic per a l'horta de Campanar alternatiu al parc aquàtic que planteja l'empresa Rain Forest, concessionària del Bioparc. El projecte veïnal consisteix en un gran corredor verd que recorreria l'ala nord-oest de la ciutat, amb l'objectiu de "minimitzar l'impacte ambiental de les urbanitzacions"

| Arxiu

El passat dimarts, 18 de gener, diverses entitats veïnals van presentar la iniciativa “Façana de l’Horta”, un nou espai urbà sostenible que s’erigeix en la principal alternativa al projecte urbanístic que l’empresa Rain Forest pretén desenvolupar als voltants del Bioparc de València, en l’horta del Campanar. L’acte va comptar amb les intervencions de la Taula Per la Partida, Per L’Horta i SUC Arquitectes. Pep Benlloch, veí i membre de Taula Per la Partida, explica que, tot i que l’alternativa “ja és una realitat”, encara “no es pot parlar de temps, el primer és que l’Ajuntament i Rain Forest s’assenten a parlar”. Ambdues entitats veïnals i ecologistes exigeixen al consistori renegociar el conveni actual entre l’Ajuntament i l’empresa i aturar definitivament el projecte de parc aquàtic, edificis de luxe i la nova carretera projectada que travessaria l’horta.

La proposta alternativa, dissenyada per l’equip de SUC Arquitectes, consisteix en un gran corredor verd que recorreria l’ala nord-oest de la ciutat, amb l’objectiu de “minimitzar l’impacte ambiental de les urbanitzacions”. En concret, el projecte en desenvolupa en dues seccions principals. La primera és la referent a l’avinguda Pio Baroja, pròxima al parc de Capçalera i el Bioparc. En l’espai intermedi entre aquesta via i la séquia de Tormos es pretén ubicar un paratge natural de pins. En l’ala esquerra de l’avinguda, es planteja la construcció d’un parc, respectant els elements de regadiu ja existents, com la séquia de Rascanya. Segons expliquen les entitats impulsores, els pins plantats en aquesta frontera entre ciutat i horta permetran mantenir un correcte nivell mediambiental i serviran de reguladors de la temperatura. En la part de Mestre Rodrigo, es busca utilitzar el bulevard per dur a terme un projecte similar al de l’avinguda Pio Baroja.

Sobre els equipaments que inclou el projecte, destaquen carrils bici, zones de meditació, berenadors, horts urbans, zones amb barbacoa, jocs infantils d’aigua i espais esportius

L’altra pota rellevant del projecte alternatiu és la defensa de les alqueries. Campanar ja va sofrir l’enderrocament de l’Alqueria del Rei el passat mes de novembre i, tot i que Rain Forest es va comprometre a rehabilitar les alqueries de l’horta del Campanar, no ha estat així. En aquest sentit, proposen restaurar les alqueries i convertir-les en espais culturals, com per exemple, un museu de la memòria de l’horta, aules polivalents o espai per a agricultors. Sobre els equipaments que inclou el projecte, destaquen carrils bici, zones de meditació, berenadors, horts urbans, zones amb barbacoa, jocs infantils d’aigua i espais esportius. A més s’han previst àrees per a la biodiversitat, per tal de fomentar la creació d’ecosistemes, i una zona d’equipaments rurals i agraris amb un dipòsit d’aigua per a la càrrega de tractors.

"Façana de l'Horta", una alternativa veïnal al parc aquàtic que amenaça l'horta de Campanar
Campanar ja va sofrir l’enderrocament de l’Alqueria del Rei (en la imatge) el passat mes de novembre i, tot i que Rain Forest es va comprometre a rehabilitar les alqueries de l’horta del Campanar, no ha estat així |Andreu Esteban

El projecte, que afecta no sols els terrenys que gestiona Rain Forest sinó també tot el capdavant oest de la ciutat, “està pensat per a desenvolupar-se en diferents fases”, comenta Marcel Cumplido, de SUC Arquitectes, que han col·laborat en la redacció del projecte des d’una perspectiva més tècnica, i afegeix que “el que s’ha presentat és una estratègia”. No obstant això, matisen que si l’acord del consistori amb Rain Forest finalitzara i es donara el vistiplau al projecte, es podria començar a desplegar de manera imminent. “Però, és complicat parlar de terminis perquè és una operació complexa”, insisteix Cumplido.

“Els principals beneficis són bàsicament una millora de la qualitat de vida i mediambiental, amb el foment de la biodiversitat i la millora dels serveis ecosistèmics que aporten ara mateix a aquest lloc”, afirmen des de SUC Arquitectes

El projecte s’erigeix des d’una perspectiva mediambiental, però també social. “Els principals beneficis són bàsicament una millora de la qualitat de vida i mediambiental, amb el foment de la biodiversitat i la millora dels serveis ecosistèmics que aporten ara mateix a aquest lloc”, afirmen des de SUC Arquitectes. Respecte al benefici social, la zona guanyaria un espai de gaudi, d’esbarjo, de qualitat i de contacte amb la naturalesa. A més, suposaria una minimització dels impactes derivats del canvi climàtic i un benefici de cara a l’impacte paisatgístic que suposa la ciutat respecte a l’horta de València.

La iniciativa ja s’ha presentat a Joan Ribó, alcalde de València; a la regidora de Desenvolupament Urbà i vicealcaldessa, Sandra Gómez; i al regidor d’Ecologia Urbana i vicealcalde, Sergi Campillo. De fet, Campillo, s’ha expressat públicament a través dels mitjans de comunicació i xarxes socials, com Twitter, on s’ha mostrat favorable al projecte. L’empresa Rain Forest, en 2019, va presentar la seua proposta de parc fluvial, però no s’ha tornat a saber res més del seu projecte.

Entre 1997 i el 2000, l’horta de Campanar i, en concret, l’horta del Pouet, va desaparèixer quasi íntegrament, a causa dels plans urbanístics que es desenvoluparen a Campanar Est i Campanar Oest, donant lloc al complex urbanístic de luxe Nou Campanar i a un zoològic d’espècies exòtiques: el Bioparc. L’Ajuntament va aprovar els dos plans, va avalar la compra de terres i va procedir a les expropiacions i a l’expulsió del veïnat, sense cap alternativa de reallotjament. Per a dur a terme els diferents projectes van haver d’enderrocar vint alqueries i soterrar 60.000 metres quadrats de terra productiva. Algunes veïnes, malgrat tot, van resistir. En l’actualitat, nous projectes urbanístics amenacen l’horta, però el veïnat està disposat a continuar resistint i a crear alternatives sostenibles amb el territori.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!