Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Què hi trobem, a la 'Directa' 516?

Reflexionem amb veus expertes sobre l'actual model de seguretat, les seves arestes i fins on és factible la seva transformació dins del marc de l’ordre socioeconòmic global. L'entrevistat en profunditat és a la cineasta Helena Taberna, autora de les pel·lícules 'Nagore', 'Yoyes' o 'Varados'

Els abusos i l’extrema violència en les intervencions fa créixer el debat sobre l’abolicionisme policial en una part de les societats europees i dels Estats Units. En parlem amb juristes, organitzacions de drets humans i veus especialitzades en seguretat i cossos policials. En la segona part del reportatge viatgem als models alternatius del Cauca, Chiapas i Rojava. Un reportatge d’Anna Celma amb infografia de Gerard Casadevall.

La cineasta Helena Taberna, lluny d’un cinema de carícies, cerca remoure consciències. Ho demostra la seua filmografia amb títols com Nagore, sobre el feminicidi de Nagore Laffage, o Yoyes, sobre la primera dona dirigent d’ETA assassinada i titllada de traïdora. L’honestedat i la vigència de la seua mirada travessa tota la seua feina. Text i fotos de Xavi Bosch.

En aquesta edició ens preguntem: l’equiparació de permisos per naixement és una mesura igualitària? Debaten sobre aquesta qüestió Beatriu Cardona i Prats, de l’Àrea de les Dones de la Intersindical Valenciana, i Míriam Nicodemus Escribano i María José Burgos González, de la Plataforma PETRA Maternidades Feministas. Ho il·lustra EMEA. A continuació, un article de Joan Sala Coromina titulat ‘La vacuna de la normalitat. Amb il·lustració de Sara Jansen.

‘La memòria de la fruita’ és el títol del reportatge d’Ester Fayos. Projectes associatius recuperen varietats de fruiters tradicionals en risc de desaparéixer com a resposta a la pèrdua de la diversitat biològica cultivada i el model agrícola intensiu. Amb fotografies d’Andreu Esteban.

Empelt d’una branca a un patró |Andreu Esteban

 

Obrim la secció internacional amb la guerra enquistada al Iemen. Una anàlisi de la investigadora iemenita Sarah Al-Areqi sobre les múltiples faccions involucrades en els set anys de conflicte armat a la península aràbiga. Meritxell Freixas ens detalla, amb fotografia d’Elena Bulet, el procés de redacció a Xile de la primera Constitució paritària del planeta. L’anàlisi internacional d’Andreu Jerez posa el focus en el llegat que l’entorn ideològic de Donald Trump ha deixat a Alemanya.

L’editorial i distribuïdora Virus compleix tres dècades de vida difonent el pensament crític i la memòria llibertària i reivindicant els llibres com a “eines dins d’una comunitat en lluita”. Repassa l’efemèride Guille Larios, amb foto d’obertura d’Enric Escofet. A continuació, Un febrer del XXI, un relat poètic de Xavier Pijoan il·lustrat per Isabel Couchoud. I finalment, les ressenyes culturals. Sara Borrella es fa ressò de la sèrie Veneno, basada en la vida de Cristina Ortiz Rodríguez, una de les icones trans televisives més destacades de l’Estat espanyol. Ferran Riera ens descobreix el disc auteditat de Jaume Arnella i Rafel Sala, Com t’ho diria? Cançons de confinament, “tota una mostra de l’amplitud de mires d’un artista que no es cansa d’aportar idees que mantenen i alhora modernitzen la tradició”. I Xavier Diez ens apropa al llibre La pira al port, de Boris Pahor, una de les darreres troballes literàries.

Durant els anys trenta, bona part de la societat alemanya agitava la bandera nazi, convençuda que Hitler portaria la prosperitat al país. En accedir al poder, però, el líder nacionalsocialista va iniciar un extermini planificat contra el poble jueu i la dissidència política com mai s’ha conegut en la història contemporània. L’il·lustrador suec Kalle Johansson ha volgut recopilar a Què és en realitat el feixisme? (Takatuka) l’etapa del Tercer Reich i el terror feixista que Mussolini va instaurar a Itàlia en la mateixa dècada. Una entrevista d’Àlex Romaguera i foto de Kristan Borg.

 

Suplement del projecte Lliures

I en aquesta edició en paper hi trobareu setze pàgines especials sobre el projecte solidari que impulsen Òmnium Cultural, les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i Coop57. Amb textos de David Fernàndez, Teresa Crespo, Ferran Busquets, Iolanda Fresnillo, Anna López i Albert Alexandre; entrevistem al president d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart des de la presó de Lledoners i detallem l’essència dels nou projectes socials que han rebut el suport econòmic de Lliures en les dues convocatòries de l’any 2020. La portada és obra de l’il·lustrador Pepe Serra, la compaginació de Diego Muñoz i les fotografies de Victor Serri, Sira Esclasans, Montse Giralt, Joel Fulgencio, Joel Kashila i Paula Santos Jiménez. 17.000 exemplars gratuïts que rebran les 3.200 persones subscriptores i arribaran a una quarantena de punts de distribució d’arreu de Catalunya.