Segurament va ser el primer gran escàndol mediàtic de Vox en relació al personal que integra la seva formació. El fitxatge fugaç de Fernando Paz com a cap de llista de Vox al Congrés per Albacete, el pseudohistoriador negacionista de l’Holocaust i tertulià ultradretà vinculat a organitzacions falangistes i neonazis, va posar de manifest que el partit que lidera Santiago Abascal tolera, en reiterats casos, el perfil radical i el bagatge històric en l’extrema dreta de diversos personatges a l’hora de configurar les llistes de les seves candidatures.
Per a Vox, els posicionaments obertament negacionistes i antisemites poden suposar un problema si l’emissor és una persona amb una projecció prou pública. D’aquesta manera, les relacions amb Israel i els Estats Units són estratègiques. Rafael Bardají, un dels ideòlegs del partit i principal connexió amb l’excap de campanya de Donald Trump, Steve Bannon, presideix una fundació d’amics d’Israel. Vox va acabar renunciant, al·legant una suposada cacera ideològica, a presentar Paz com a número u de la llista per Albacete. Però el cas de Paz no és l’únic que ha saltat a la palestra pública.
La ultradretana Plataforma per Catalunya va cessar la seva activitat per adherir-se a Vox a principis de febrer passat. Sorgida el 2002, fins ara havia estat la formació d’ultradreta amb una major representació institucional a Catalunya, arribant a sumar 67 regidors el 2011 i 75.000 vots a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010, sota el lideratge de Josep Anglada. La incorporació de militants seus a Vox ha arrossegat la formació d’Abascal a les disputes soterrades en l’activisme espanyolista i antigroc.
José Ignacio Vega Peinado, actualment membre de Vox a Toledo, va ser condemnat a quatre anys de presó el 1995 per una agressió brutal a un professor de Sociologia de la Universitat de València. En aquella època era membre del grup skinhead neonazi Acción Radical
També destaca el cas del valencià José Ignacio Vega Peinado, conegut anteriorment amb l’àlies d’El Toro, un skinhead del grup neonazi Acción Radical, que operava a València en la dècada dels noranta. Com va publicar La Marea, Vega actualment membre de Vox a Toledo, va ser condemnat a quatre anys de presó el 1995 per una agressió brutal a un professor de Sociologia de la Universitat de València que li va provocar una coixera que encara manté i una discapacitat reconeguda del 20%.
Les candidatures de Vox estan majoritàriament integrades per empresariat poc conegut, periodistes, militars, excàrrecs del PP així com per persones afiliades vinculades a Vox des dels seus inicis i membres de la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (DENAES), l’entitat promoguda per Abascal i germen del partit, que va rebre 33.680 euros del Govern espanyol el 2014. L’any 2013 n’havia rebut 37.422 i 41.580 el 2014.
Aquests són els principals noms que lideren les llistes del partit a diverses demarcacions dels Països Catalans coneguts fins ara.
Garriga per Barcelona
Ignacio Garriga Vaz de Concicao serà el cap de llista de Vox per Barcelona per les eleccions generals al Congrés espanyol d’aquest 28 d’abril. Garriga és el portaveu del Comitè Executiu Nacional del partit i una de les cares visibles de la formació a Catalunya. Garriga, de 31 anys, és odontòleg, va ser candidat a l’alcaldia de Sant Cugat del Vallès per Vox el 2015 i ha celebrat en més d’una ocasió el cop d’Estat de 18 de juliol de 1936. A través d’un missatge a Twitter, el 18 de juliol 2017, Garriga va afirmar: “Vagi per endavant la meva condemna a les morts ocasionades per tots dos bàndols, però celebro que valents ens deslliuressin del jou comunista”. El mateix dia de l’any 2016 havia afirmat: “Avui agraeixo als meus avis que en un dia com avui es llancessin a defensar els nostres principis”.
Ignacio Garriga, de 31 anys, és odontòleg, va ser candidat a l’alcaldia de Sant Cugat del Vallès per Vox el 2015 i ha celebrat en més d’una ocasió el cop d’Estat de 18 de juliol de 1936 a través del seu compte de Twitter
Garriga, s’encarrega del posicionament del partit respecte de la migració, on defensa que només s’aculli als qui arriben de manera “legal”. El candidat qualifica la política del govern de Pedro Sánchez de “caritat mal entesa”. Sosté que moltes persones acudeixen a l’Estat espanyol no a treballar, sinó a aprofitar-se dels serveis socials públics. No sorprèn que un membre de Vox reciti aquest patró xenòfob. Ara bé, qui el recita és fill d’una persona migrada d’Àfrica. Ignacio Garriga Vaz de Concicao, nascut el 1987, és català i té la pell negra. La seva mare, antiga militant del PP, és originària de Guinea Equatorial d’ascendència portuguesa.
Aizcorbe, l’advocat dels Franco de número dos de Garriga
El número dos d’Ignacio Garriga per Barcelona a les llistes de Vox al Congrés, Juan José Aizcorbe Torra, va acudir –com va informar Eldiario.es– el 2016 a l’església de Santiago de Madrid, a una missa en honor a Franco, José Antonio Primo de Rivera i “tots els caiguts per Déu i per Espanya”, impulsada per la Fundació del dictador i celebrada el 19 de novembre.
Aizcorbe va ser advocat dels hereus de Francisco Franco en un plet contra l’Ajuntament de Santiago de Compostel·la, que van guanyar el passat febrer. El lletrat i membre de Vox, que representava María del Carmen, Jaime Felipe, María Aránzazu, José Cristóbal, María del Mar y María de la O Martínez-Bordiu Franco, va aconseguir que el jutjat de primera instància número 41 de Madrid li donés la raó en el litigi per la propietat dues estàtues de l’apòstol Mateu procedents del Pòrtic de la Glòria de la catedral compostel·lana, que estan en poder de la família del dictador i que el consistori reclamava.
El número dos per Barcelona, Juan José Aizcorbe Torra, és l’advocat que ha defensat la família del dictador Franco en un litigi amb l’Ajuntament de Santiago de Compostel·la per la propietat d’unes peces escultòriques procedents de la Catedral de Sant Jaume
Aizcorbe, que té despatx propi a Barcelona i està associat al de Milans del Bosch a Madrid, va formar part de Juntas Españolas, un col·lectiu que tractava de reagrupar Fuerza Nueva després del fracàs i autodissolució del partit del Blas Piñar el 1982. El número dos de Vox a la demarcació barcelonina és conseller delegat del grup de comunicació Intereconomía i va estar vinculat al PP català durant l’època de lideratge d’aquest per part d’Alejo Vidal-Quadras, que també va formar part del nucli impulsor del partit, encara que avui n’està desvinculat. Els anys 80, Aizcorbe va recórrer als tribunals les lleis d’immersió lingüística a les escoles propugnades pels governs Jordi Pujol.
Segura Just al Senat per Barcelona
El número u de Vox al Senat per Barcelona, Juan Carlos Segura Just, va ser condemnat l’any 1984 a un any de presó per desordres públics, quan formava part del Frente Nacional de la Juventud (FNJ), un grup neofeixista, escissió de Fuerza Nueva, que –com va explicar La Marea– va atemptar contra la seu de la Unió de Centre Democràtic (UCD) després d’una manifestació no autoritzada en protesta contra la retenció de vaixells espanyols en aigües marroquines.
Els fets es remunten a juny de 1980, quan es va produir una acció violenta coordinada per Ernesto Milá (Front Nacional de la Joventut i la neonazi CEDADE) contra la seu de la UCD a la Diagonal de Barcelona. El grupuscle neofeixista del qual formava part l’actual candidat de Vox al Senat participava en una manifestació amb el lema “Dia de la Pàtria Espanyola”. Després de la marxa, els escuadristas del grup es van dirigir a la seu del partit del president espanyol, Adolfo Suárez, i hi van llançar pedres, ampolles, còctels molotov i una llauna de gasolina a l’interior de l’edifici, provocant, finalment, un incendi.
El 9 de maig de 1982, Joan Carlos Segura Just, va ser detingut juntament amb la resta dels membres del seu comando ultra del Front Nacional de Joventut per la crema de la figura del rei Joan Carles al Museu de Cera de Barcelona. L’actual membre de Vox no va ser finalment encausat per aquests fets, però sí altres membres del seu grup com Miguel Martí Arosa, que va ser condemnat a un any de presó per un delicte d’incendi i absolt d’injúries a la corona.
El número u de Vox al Senat per Barcelona va ser condemnat l’any 1984 a un any de presó per desordres públics, quan formava part del Frente Nacional de la Juventud (FNJ), un grup neofeixista va atemptar contra la seu de la UCD a Barcelona
El grup al qual va pertànyer Segura Just va ser a Madrid un dels més perillosos i violents del terrorisme tardofranquista. Va sorgir com a escissió de Fuerza Joven Madrid (les joventuts de Fuerza Nueva) amb la majoria dels membres de la Secció C, una de les més violentes de les que integraven el partit de Blas Piñar, responsable l’any 1979 d’un tiroteig a la Facultat de Dret de la Universitat Complutense, de l’assassinat a Madrid del militant comunista Andrés García, de l’atemptat mortal al bar El Parnasillo de Malasaña, i de l’enviament d’una carta bomba al diari El País que va matar un conserge.
Segons que recull el digital La Marea, Segura Just hauria acabat a Vox per la seva proximitat amb Jorge Buxadé, antic falangista i vocal del consell nacional del partit, que va formar part de la candidatura perdedora del primer per presidir l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona l’any 2013. A les eleccions catalanes de 1995, Buxadé va ser el número 7 de la llista de Falange Española de las JONS per Tarragona, i a les eleccions generals de 1996, va figurar al número 8 de Falange Española Auténtica per Barcelona. També ha estat secretari de la Fundació Joan Boscà, constituïda per la cúpula de Societat Civil Catalana, i membre d’Empresaris de Catalunya, entitat fundada vocació de ser la patronal unionista. L’any 2015, Segura Just va escriure un llibre, Libro Negro de la Independencia, que va ser presentat, entre altres, pel president de SCC, Josep Ramon Bosch. En l’actualitat Buxadé actua com a portaveu de Vox a Barcelona i l’advocat Juan Cremades, del bufet Gilabert & Bofarull Abogados, coordina l’equip jurídic que exerceix l’acusació popular en les causes obertes contra independentistes als jutjats catalans.
Contestí per Mallorca
Un dels principals rostres de Vox a les Illes és Malena Contestí Rosselló (Palma, 1985), la filla de Miquel Contestí Cardell, president del club de futbol Reial Mallorca entre 1978 i 1992, conegut per salvar l’equip de la desaparició i portar-lo en només quatre anys de Tercera a Primera Divisió. Malena Contestí, la candidata de Vox, va iniciar la seva campanya electoral de cara a les eleccions generals a Sa Feixina amb el lema “Per Espanya”. “Derogar la paraula català de l’Estatut és un dels nostres objectius”, va afirmar. Al parc de Sa Feixina s’hi troba el monòlit que va inaugurar el dictador Franco el 1947, en record dels caídos del Crucero Baleares, una nau de l’armada insurrecta enfonsada per l’aviació republicana durant la Guerra Civil.
La candidata del partit a les Illes, Malena Contestí, va fer el seu primer acte de campanya a tocar del monòlit de Sa Feixina, inaugurat per Franco i erigit en honor la nau Crucero Baleares, enfonsada per l’aviació republicana
L’any 2015, el Círculo Balear, juntament amb Hazte Oir i la mateixa Denaes (sota la marca Salvem Sa Feixina) van organitzar una manifestació per preservar el monument davant dels plans de l’Ajuntament de Palma de retirar-lo, coincidint amb l’aplec que Falange i altres organitzacions d’extrema dreta hi celebraven cada any. Finalment, quan l’any 2017 el consistori de la capital va aprovar la demolició del monument en aplicació de la llei estatal de memòria històrica, l’associació Actua Balears va presentar una denúncia al jutjat del contenciós administratiu, demanant que es paralitzés, ja que considerava que prèviament s’havia de pronunciar la comissió de patrimoni del Consell de Mallorca sobre el grau de catalogació del conjunt. I de fet, la retirada del monòlit continua avui en stand by. Contestí era també la vicepresidenta d’Actúa Balears, una agrupació política que prové de l’associació d’extrema dreta Fundació Cercle Balear (FNCB), que formalment manté una coalició electoral amb Vox però la marca de la qual ha desaparegut durant la present campanya. L’home fort d’Actúa Baleares és Jorge Campos, responsable de la denúncia que li va costar una condemna de tres anys i mig de presó al raper Valtònyc, avui exiliat a Bèlgica.
Llanos per València
A la demarcació de València, el cap de llista a les eleccions a les Corts valencianes (que també se celebren el 28-A), José María Llanos, ha inclòs a la seva dona, també professora de Dret Romà, i a la filla de la seva parella en la candidatura. Llanos, líder de Vox a València i professor de Dret Romà, es presentarà a les eleccions autonòmiques del 28 d’abril amb un equip molt similar al que ja va acompanyar-lo en els comicis del 26 de juny de 2016 per al Congrés, en el qual s’hi troben Miriam Turiel i María Asunción Mollá. Turiel, dissenyadora de moda i filla de la dona de Llanos, ocupa el cinquè lloc en la llista per al Parlament valencià i es tracta d’una de les influencers més importants del partit en xarxes socials.
Segons el digital El Confidencial, Llanos va cobrar durant vuit anys d’una fundació participada per l’Administració autonòmica (Fundar), en col·laboració amb Bancaja, que va ser investigada per pràctiques irregulars en l’anomenat Cas Cooperación. El cas va portar a la presó l’exconseller del Partit Popular Rafael Blasco, per ús fraudulent de fons d’ajuda al desenvolupament. El candidat de Vox a la Generalitat va facturar a Fundar per dues vies de forma paral·lela, a través la seva consultoria jurídica i com a professor universitari.
