Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Un any exigint la veritat sobre el suïcidi de Lewys Alfaro en règim d’aïllament penitenciari

El 30 de novembre del 2017, el jove de tan sols 29 anys es va penjar a la cel·la número 208 del Departament Especial de Règim Tancat (DERT) de la presó Brians I. Tot i exigir-ho reiteradament, la família no ha aconseguit la documentació completa de l’expedient i aquesta setmana, amb Irídia, ha presentat la reclamació administrativa per esclarir la seva mort


Gemma Garcia
| @gemma_g_fabrega

Han passat 365 dies des que Lewys Alfaro Orraca va aparèixer mort a la cel·la d’aïllament número 208 de la presó de Brians I. Ha passat un any i les preguntes atropellades que des d’aleshores creuen les vides de la seva germana Leisy i la seva mare Juana Bárbara no han trobat respostes. Aquesta setmana, l’associació pels drets humans Irídia ha presentat la reclamació administrativa amb l’objectiu de conèixer la veritat i aconseguir una assumpció de responsabilitat per part de l’administració, en aquest cas de la Generalitat de Catalunya, qui té les competències en matèria de serveis penitenciaris.

En el moment que es va fer públic el cas d’Alfaro, ja van denunciar que no havien tingut accés a l’informe mèdic que hauria d’aclarir la raó per la qual van receptar-li tranquil·litzants, ansiolítics i antipsicòtics

En el moment que es va fer públic el cas d’Alfaro, ja van denunciar que no havien tingut accés a l’informe mèdic que hauria d’aclarir la raó per la qual, mentre el jove estava al DERT, van receptar-li tranquil·litzants, ansiolítics i antipsicòtics. L’únic que s’aporta a l’expedient judicial és el full de la medicació que se li va receptar dos dies abans de la seva mort. Irídia subratlla que un tractament d’aquest tipus implica que un sanitari supervisi la ingesta de la medicació per assegurar la presa. Per tant, durant la seva estada al departament d’aïllament, Lewys Alfaro hauria d’haver rebut una visita mèdica o psiquiàtrica. Tot i l’evident canvi en el seu estat anímic, no es va aplicar cap mesura ni el Protocol per a la prevenció de suïcidis. Qui el va visitar? Què va certificar? Són més preguntes que, tot i la insistència, han obtingut un silenci que ja dura un any sencer.

Lewys Alfaro  fent de punxadiscos, una de les seves aficions

Lewys Alfaro havia nascut a Cuba, des de feia onze anys vivia a La Torrassa, a l’Hospitalet de Llobregat, però els darrers cinc mesos els havia passat a la presó per un furt, a l’espera d’un judici que no va arribar mai. El 30 de novembre, en un moment indeterminat entre les quatre i les sis de la tarda, es va penjar amb un llençol dels barrots de la finestra de la seva cel·la. Quinze dies després de la seva mort, va arribar la seva carta de llibertat immediata.

La mare de Lewys Alfaro assegura que no s’aturaran “fins que no trobem la realitat i els culpables que no van ser capaços d’atendre’l o donar-li l’assistència requerida”. I insisteix en la necessitat de “claredat”: “saber per entendre, assimilar i acceptar”

Tot i que el Consell d’Europa estableix que l’aïllament només es pot imposar en casos excepcionals i en un període definit i tan curt de temps com sigui possible, diverses organitzacions en defensa dels drets humans reclamen acabar amb l’aplicació d’aquest règim, que comporta fins a 21 hores al dia dins la cel·la. Sirecovi, en un informe recent, denuncia que ha rebut moltes queixes per maltractaments al DERT, especialment a Brians I, on, a més de Lewys, com a mínim els últims quatre anys s’han suïcidat dues persones més: Raquel E.F. i Gina Katherine Gómez. Iñaki Rivera alerta que des del mes de març fins ara, segons una investigació en curs, s’haurien produït vuit o nou morts en aquestes circumstàncies a Catalunya. El Departament de Justícia va assegurar a la Directa que durant el 2017 dels vuit suïcidis de població reclusa, dos eren de persones en aïllament i que enguany i fins a mitjans d’octubre, quatre persones s’havien llevat la vida, dos en departaments especials.

Seguint el procediment convencional per mort violenta, en un primer moment, el jutjat d’instrucció, en aquest cas de Martorell, va obrir diligències prèvies, però va concloure que no hi havia un il·lícit penal i per tant, no en va identificar cap autor. Per aquesta raó, des d’Irídia han obert la via administrativa. “Volem veritat. Per la via administrativa obrim la possibilitat d’obtenir la documentació completa i poder reconstruir els dies previs a la mort de Lewis”, explica Mireia Salazar Gabarró d’Irídia. L’advocada de l’àrea de presons denuncia una manca de transparència per part de l’administració que comporta una “revictimització de la família”. La mare de Lewys Alfaro assegura que no s’aturaran “fins que no trobem la realitat i els culpables que no van ser capaços d’atendre’l o donar-li l’assistència requerida”. I insisteix en la necessitat de “claredat”: “saber per entendre, assimilar i acceptar”.

MÉS INFORMACIÓ:

Cinc dies en aïllament a Brians I, un suïcidi i massa preguntes