Totes les querelles pels casos d’infiltració policial han topat amb un mur judicial, però ara s’ha obert una esquerda per la via civil. El Jutjat de Primera Instància número 3 de Girona ha admès a tràmit la demanda de l’activista Òscar Campos contra la infiltrada M. I.T. per vulneració del dret fonamental a la intimitat.
L’agent del Cos Nacional de Policia espanyol va ser el quart talp de la promoció del 2019 descobert per la Directa i es va infiltrar en els moviments independentista, antiracista i per l’habitatge a Girona. Durant els tres anys que va durar l’operació, va obtenir informació reservada de diverses entitats, que continuen batallant en el front judicial perquè els fets siguin investigats. També va mantenir una relació sentimental estable amb l’activista Òscar Campos, un dels encausats pel tall de les vies de l’AVE en el primer aniversari de l’1 d’octubre.
Tot i que la via civil no era la prioritària, l’advocat Benet Salellas subratlla que també contribueix a la tasca de fiscalització i rendició de comptes de la funcionària pública
Com en els altres tres casos d’infiltració policial, tant el jutjat d’instrucció com l’Audiència van arxivar la querella criminal contra l’agent i els seus comandaments pels delictes de tortura i contra la integritat moral, descobriment i revelació de secrets i lesions. Les resolucions van concloure que la infiltrada no es va “extralimitar” i que va actuar amb “consentiment”.
Tot i que la via civil no era la prioritària, més enllà de les conseqüències jurídiques que se’n derivin, l’advocat Benet Salellas subratlla que també contribueix a la tasca de fiscalització i rendició de comptes de la funcionària pública. A més, posa en valor que, quan una persona ha estat víctima de l’actuació d’un poder de l’Estat, obtingui alguna mena de tutela judicial, que fins ara no havia existit. “És un pas endavant contra la impunitat”, conclou l’advocat.
Per la seva banda, el president d’Òmnium Cultural, una de les entitats impulsores del procediment judicial, justifica la via civil com a estratègia complementària a la penal. Xavier Antich denuncia que la judicatura espanyola “no té cap mena de voluntat d’aclarir responsabilitats”, i afegeix “resulta molt preocupant que les garanties judicials no s’activin, sinó que, al contrari, redoblin els esforços per tapar-ho tot, en lloc de protegir els drets fonamentals de les persones. És esgarrifós i vergonyós”.
La família, el domicili i les comunicacions
La demanda judicial exposa detalladament com l’agent de policia, mitjançant una identitat falsa, es va aproximar a l’activista Òscar Campos per establir-hi una relació de parella amb “l’objectiu d’extreure informació relativa als moviments socials i independentistes de la ciutat de Girona”. El text sosté que l’operació policial suposa una “ingerència il·legítima a la intimitat” i implica “un atac a la dignitat de la persona afectada”. El fet que l’agent es fes passar per una altra persona, segons la demanda, no va permetre a Campos decidir lliurement sobre la seva pròpia vida. La vulneració del dret, argumenten, es produeix en dos sentits: quan s’obté informació personal sense l’autorització del seu titular i quan aquesta informació es difon als seus superiors jeràrquics del Cos Nacional de Policia.
El text sosté que l’operació policial suposa una “ingerència il·legítima a la intimitat” i implica “un atac a la dignitat de la persona afectada”
Més enllà de la captació d’informació, l’operació d’infiltració va afectar la intimitat familiar de Campos, la inviolabilitat del seu domicili i el secret de les seves comunicacions. En primer lloc, perquè Maria Perelló Amengual –la seva identitat falsa– va construir una relació fictícia íntima amb els seus progenitors i la seva germana, així com amb algunes de les seves amistats. En segon lloc, perquè Campos relata que el va “manipular i convèncer” perquè anessin a viure junts i en el pis compartit va tenir accés a la seva intimitat així com a objectes personals i dispositius digitals. I finalment perquè va accedir a informació íntima.
Sense empara legal
Com va reconèixer el ministeri de l’Interior espanyol, Maria Perelló no era una agent encoberta –sota preceptiva autorització judicial i reservada per a uns supòsits –, sinó una “agent d’intel·ligència”, supeditada a la Comissaria General d’Informació. Per això, la demanda defensa que la intromissió en la intimitat “és del tot il·legítima”. “S’han vulnerat drets fonamentals de manera sistemàtica sense cap autorització judicial ni regulació que l’habilités legalment per fer-ho”, conclou.
La demanda defensa que “s’han vulnerat drets fonamentals de manera sistemàtica sense cap autorització judicial ni regulació que l’habilités legalment per fer-ho”
Alhora, rebutja la tesi de l’Audiència que l’agent va actuar amb consentiment. Per Salellas, “el consentiment i la confiança del Sr. Campos es van fonamentar exclusivament en una identitat fictícia”, és a dir, en una persona que en realitat no existia. L’agent M. I. T. tenia un DNI fals, va canviar els seus cognoms, la seva professió, la seva ideologia i les seves circumstàncies personals. “El meu representat va ser víctima d’un engany orquestrat per la policia infiltrada amb la finalitat d’accedir a informació privilegiada i confidencial al seu abast”.
El greu dany causat
L’operació que va durar tres anys ha causat una “afectació greu” en la salut mental de Campos, que ha necessitat acompanyament psicològic i ha estat de baixa mèdica. Els impactes psicosocials estan degudament acreditats a través d’un informe pericial, elaborat pel psiquiatre Pau Pérez Sales. En l’actualitat, Campos encara té seqüeles psicològiques en forma de trastorn depressiu i símptomes d’estrès posttraumàtic, amb una important repercussió funcional. Amb tot, la part demandant reclama una indemnització pel dany moral causat per un valor de 152.220,54.
Previsiblement, M. I. T. serà citada a declarar. Salellas no descarta que si la jutge conclou vulneració del dret a la intimitat, puguin generar altres responsabilitats en cadena dels seus superiors. Alhora, el Tribunal Constitucional encara ha de respondre al recurs d’empara perquè s’investiguin els fets, que van presentar a principis de 2026, després de l’arxivament de l’Audiència.
