El jutjat d’instrucció número 2 de Montcada (l’Horta Nord) ha donat per finalitzada la fase d’investigació i ha publicat la interlocutòria d’obertura del judici oral per a quatre activistes que van protestar contra l’enderrocament del Forn de Barraca, una alqueria centenària que, el 27 de setembre de 2019, les excavadores reduïren a runes a causa de les obres d’ampliació de l’autovia V-21. La construcció d’un tercer carril ha suposat la destrucció de 62.000 metres quadrats d’horta productiva entre Alboraia i València i de dues alqueries: la Bayarri i el mateix forn. La Fiscalia demana penes que ascendeixen fins a 29 mesos de presó per a les encausades, així com el pagament del cost que va suposar “el desplaçament i actuació dels serveis especialitzats que van haver d’intervenir en la parcel·la per al seu desallotjament en condicions de seguretat”, segons es llegeix en l’informe del ministeri fiscal espanyol presentat al jutjat i al qual ha tingut accés aquest mitjà.
Desenes de persones, organitzades de manera del tot espontània i sota el principi de l’acció directa no violenta, acamparen en l’alqueria per retardar el màxim possible l’entrada de les màquines de la constructora Obrascón Huarte Laín SA (OHL), solidaritzar-se amb les llauradores afectades per les expropiacions i denunciar les polítiques de destrucció del territori. Després de deu dies de resistència, la matinada del 27 de setembre —coincidint amb la primera vaga mundial pel clima— un desproporcionat dispositiu policial, format per més d’un centenar d’agents, una dotzena de furgonetes, gossos de detecció d’explosius, un helicòpter i un camió de bombers, despertava una vintena d’activistes i procedia a desallotjar-les. Segons ha denunciat el col·lectiu Forn de Barraca a través d’un comunicat, la brutalitat amb què actuaren els agents va provocar “lesions musculars, trencaments articulars i problemes psicològics que, hui dia, encara persisteixen en la majoria de companyes que resistiren en l’interior”. L’operació policial es va saldar amb desenes de persones ferides i identificades i quatre detencions.
La Fiscalia ha demanat al jutjat que instara el Ministeri de Foment espanyol, fins el juliol passat en mans del valencià José Luis Ábalos (PSOE), a quantificar el cost del desplaçament i intervenció que va suposar l’actuació dels Grups de Rescat Especial d’Intervenció en Muntanya (GREIM) dependents de la Guàrdia Civil i el cos de bombers, una petició a la qual l’administració ha fet cas omís
Just dos anys després que el Forn de Barraca i la seua carxofa dibuixada —una de les hortalisses més cultivades en l’horta de València— esdevingueren un símbol de les lluites pel territori, les encausades hauran de declarar davant del jutjat. La Fiscalia va demanar el sobreseïment provisional del delicte d’ocupació, en considerar que no tenien intenció “d’ocupar o habitar” l’alqueria, però manté les acusacions d’un presumpte delicte de desobediència greu, pel qual demana a les tres activistes que es van encadenar huit mesos de presó per a cadascuna, la “inhabilitació per a l’exercici del dret de sufragi passiu durant el temps que dure la condemna” i el pagament del cost de l’operació policial. Per a la quarta, acusada d’un presumpte delicte de resistència a l’autoritat per “llançar-se al sòl i propinar puntades a l’agent”, demana cinc mesos de presó i la privació del dret a votar.
L’administració no quantifica el cost de l’operació
Des del començament del procediment judicial, la Fiscalia ha demanat al jutjat que instara el Ministeri de Foment espanyol, fins al juliol passat en mans de José Luis Ábalos (PSOE), a quantificar el cost del desplaçament i intervenció que va suposar l’actuació dels Grups de Rescat Especial d’Intervenció en Muntanya (GREIM) dependents de la Guàrdia Civil i el cos de bombers, una petició a la qual l’administració ha fet cas omís. Segons consta en l’escrit d’acusació, del 15 d’abril de 2021, la Demarcació de Carreteres del Ministeri de Transports va respondre que l’empresa OHL, “com que no va sofrir danys de consideració, no desitjava presentar cap reclamació”. No obstant això, en l’escrit la Fiscalia tornava a insistir en el fet que Foment presentara les despeses per imputar-les-hi a les encausades: “No se sol·licitava la quantificació dels danys soferts per l’empresa, sinó la determinació aproximada del cost que va suposar l’actuació de les unitats especialitzades”, etzibava.
Segons assegura l’advocada de la defensa, Adelina Cabrera, membre de la cooperativa El Rogle, fins al moment, l’administració “no ha dit res”. “Va respondre al requeriment sense quantificar l’actuació, per tant, la demanda de responsabilitat civil només la sosté el Ministeri Fiscal”, explica. Malgrat això, el jutjat d’instrucció sí que ha considerat la sol·licitud de la Fiscalia i ha imposat una fiança de 450 euros per a les acusades d’un presumpte delicte de desobediència greu, amb l’objectiu d’assegurar-se “les responsabilitats pecuniàries que pogueren declarar-se procedents”, segons es llegeix en la interlocutòria d’obertura del judici oral.
Per a l’advocada, tot i que matisa que no es tracta d’una situació insòlita, la demanda del pagament del cost de l’actuació policial està “totalment injustificada”. “És molt estrany, perquè no es pot carregar el cost dels serveis públics, que estan per complir amb la seua funció”, defensa Cabrera, qui afegeix que “es perverteix la seua finalitat”. Des del col·lectiu Forn de Barraca, exigeixen que l’administració “es faça càrrec de les absolucions de les companyes encausades”, i entenen que l’acusació de la Fiscalia és un “intent d’intimidació i desmobilització d’aquells que com nosaltres lluitem per fer front a la violència mediambiental exercida per l’Estat i les seues polítiques ecocides”.
Les activistes i persones que se solidaritzaren van construir un teixit de resistència per protegir l’horta de València enfront del projecte d’ampliació a tres carrils de l’autovia V-21, impulsat pel Ministeri de Foment espanyol en l’any 2014, amb l’excusa d’adequar el tram al volum de tràfic que suporta, argument desmuntat per un informe de 2017 de l’enginyera civil Nel·la Saborit, qui assegurava que el tram en qüestió “no té un nivell alt de congestió alt o no acceptable”. El projecte també respon als interessos de l’Autoritat Portuària de València, ja que un dels objectius és adequar el tram a la redistribució del tràfic quan s’execute la connexió amb el nou accés nord al port de València. A més a més, també contempla la línia d’alta velocitat (AVE) València-Barcelona, planejada al costat de la infraestructura ferroviària existent.
