“Ens esforçarem per desmilitaritzar i desnazificar Ucraïna”, va manifestar Vladímir Putin el 25 de febrer de 2022. “Això no és un mem, sinó la nostra i la teva realitat ara mateix”, va tuitar el compte oficial de Twitter d’Ucraïna amb una imatge d’un dibuix de Hitler acaronant Putin. “Parla de desnazificar Ucraïna, però es comporta com un nazi”, va afirmar l’eslovac Peter Stano, portaveu de Josep Borrell, alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. En plena guerra, les mútues acusacions de nazisme es poden considerar banalització. Òbviament, cap de les parts està abanderant una causa antifeixista. Fins i tot, com ha informat el periodista Miquel Ramos, diversos grups antifeixistes russos, en la tradició del què Lenin va denunciar com a “xovinisme de la Gran Rússia”, han emès un comunicat denunciant que “l’ús de la retòrica antifeixista per justificar l’agressió imperial nacionalista a Ucraïna és un ultratge contra les víctimes de la Gran Guerra Patriòtica”. El “no a la guerra” ressona.
La presència de grups d’ultradreta ha estat durant molt de temps un argument utilitzat en la narrativa del Kremlin per justificar la seva animositat cap a Ucraïna, acusant-la de ser un Estat controlat per neonazis
La presència de grups d’ultradreta ha estat durant molt de temps un argument utilitzat en la narrativa del Kremlin per justificar la seva animositat cap a Ucraïna, acusant-la de ser un Estat controlat per neonazis. A l’origen de la discussió hi ha Euromaidan i la guerra civil posterior, en la qual Kíev ha intentat reconquerir les zones revoltades i orientades políticament i cultural a Rússia utilitzant l’exèrcit però sobretot els batallons paramilitars. D’aquests batallons, el més conegut de tots és el Batalló Azov, una unitat neonazi actualment integrada a la Guàrdia Nacional d’Ucraïna, depenent del Ministeri de l’Interior. L’actual regiment, que no batalló, va fer-se cèlebre durant l’autodefensa de l’Euromaidan, però sobretot per haver recuperat la ciutat de Mariupol de les forces separatistes prorusses el 2014, fet que els ha permès operar fins avui en dia amb un alt grau d’impunitat tolerat per les autoritats i l’exèrcit –i un significatiu suport social– que molts altres grups d’ultradreta arreu del món no tenen. Si bé els neonazis ucraïnesos copen elevades quotes de poder, com enlloc a Europa, no estan al capdavant de l’Estat.
Independentment d’això, el moviment Azov, que manté simbologia utilitzada a l’Alemanya nazi, com ara les ensenyes de les SS, és, segons el periodista Michael Colborne –expert en la formació–, un dels moviments ultradretans més ambiciosos del món. Azov, que està enxarxat amb molts grups neonazis internacionals, no només té la vocació de transformar fonamentalment la política i la societat ucraïnesa, sinó la de tota Europa. En aquesta línia, el periodista Oleksiy Kuzmenko ha publicat per exemple, que la principal institució d’educació militar d’Ucraïna i un important centre d’assistència militar occidental al país, ha estat la seu de Centuria, una ordre vinculada a Azov que s’autoanomena com a tradicionalista europea i que té com a objectiu remodelar l’exèrcit del país seguint línies ideològiques d’ultradreta. A més, aquestes faccions donen suport al Corps Nacional, el partit ultradretà liderat pel primer comandant d’Azov, Andriï Biletsky. Si tradicionalment el neofeixisme ucraïnès ha estat dominat per partits i figures de Galítsia i l’oest del país legatàries de l’ultranacionalista i col·laborador nazi Stepan Bandera com Svoboda, Pravi Sèktor o C14, Azov i el seu moviment ha redefinit l’ultranacionalisme ucraïnès i l’extrema dreta europea, des del Bàltic a l’Adriàtic.
La principal institució d’educació militar d’Ucraïna ha estat la seu de Centuria, una ordre vinculada a Azov que té com a objectiu remodelar l’exèrcit del país seguint línies ideològiques d’ultradreta
Tanmateix, al Donbàs també s’ha confirmat la presència de voluntaris ultradretans per a la causa de les Repúbliques Populars de Donetsk i de Lugansk, en concret activistes eurasianistes, nacionalbolxevics i la presència de militants del partit neonazi amb connexions amb l’ultracatolicisme ortodox Unitat Nacional Russa d’Aleksandr Barkaixov. De fet, Pàvel Gubarev, el governador de Donetsk durant el 2014 va ser integrant de la formació de Barkaixov. També van destacar les milícies Sputnik i Progrom d’Igor ‘Strelkov’ Girkin, el Moviment Imperial Rus, la milícia neonazi Rusich –amb connexions amb l’empresa militar privada Grup Wagner– o la participació de dotacions de txètniks serbis i altres grupuscles eslaus d’Europa. No obstant això, a mesura que les estructures quasi estatals es consolidaven a la zona, amb l’ajut de Moscou, la presència de grups ultradretans russos va esdevenir menys destacada al Donbass.
Però la cosa és encara més complexa: coneguts neonazis russos també donen suport a la ultradreta ucraïnesa post Euromaidan, com Aleksei Levkin, que va combatre amb el Batalló Azov i està vinculat a l’escena de la música black metal nacionalsocialista (NSBM) i a Centuria, o Denis Nikitin, un dels neonazis més coneguts d’Europa, fundador de la marca White Rex, organitzador de vetllades d’arts marcials mixtes a Ucraïna i arreu d’Europa i ben connectat amb Olena Semeniaka, dirigent d’Azov.
Esborrar el passat pro Putin
No va ser fins que Putin va ordenar l’operació militar en nom d’una “desnazificació” d’Ucraïna, que l’extrema dreta europea es va afanyar a desfer i minimitzar el seu posicionament pro Putin anterior. De manera proforma, els líders de la dreta radical han condemnat la intervenció militar russa a Ucraïna i han demanat que cessi l’atac. És el cas, sense sorpreses, d’atlantistes com Santiago Abascal de Vox, Mateusz Morawiecki de Llei i Justícia (PiS), Martin Helme del Partit Popular Conservador d’Estònia (EKRE), Geert Wilders del Partit per la Llibertat (PVV). Menys el cabdill neerlandès Thierry Baudet de Fòrum per a la Democràcia (FvD) i l’expresident dels Estats Units Donald Trump –que ha qualificat de meravellosa l’estratègia de Putin– reconeguts russòfils de l’extrema dreta com Viktor Orbán del Fidesz, Tino Chrupalla d’Alternativa per Alemanya (AfD), Herbert Kickl del Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ), Derk Jan Eppink de JA21 i fins i tot Marine Le Pen i Éric Zemmour s’han desmarcat de l’atac a Ucraïna. Matteo Salvini, en canvi, s’ha afanyat a esborrar –de forma inútil– la petjada digital d’ell exhibint a Moscou una samarreta amb el rostre de Putin, antic padrí del seu partit.
La invasió de la Federació Russa a Ucraïna ha provocat un terrabastall dins la ultradreta, que històricament, ha mantingut una visió romàntica de Rússia, que es remunta al segle XIX, alimentada pel conservadorisme patriòtic i l’autoritarisme de Putin
La invasió de la Federació Russa a Ucraïna ha provocat un terrabastall dins la ultradreta, que històricament, ha mantingut una visió romàntica de Rússia, que es remunta al segle XIX, alimentada pel conservadorisme patriòtic i l’autoritarisme de Putin. Un autoritarisme en cap cas nou. Com va recollir el diari alemany Neues Deutschland el 1993, Putin va manifestar la seva preferència per una dictadura a l’estil Pinochet per sortir de la crisi constitucional que Rússia va viure aquell any. Durant les darreres dècades, la ultradreta ha considerat a Putin i al seu règim com un aliat clau en la defensa dels valors tradicionals, el patriarcat i l’home blanc. I no només pel treball brut en desmembrar l’islamisme a Txetxènia i més enllà, sinó també com a mecenes i per la seva persecució al feminisme i als moviments socials.
Un altre dels llocs comuns de molts analistes occidentals per explicar l’actual conflicte és la figura del filòsof neofeixista Aleksandr Duguin, la menció del qual, com la feta pel periodista Enric Juliana a Twitter, sovint va acompanyada de l’afegitó: “l’ideòleg oficial del Kremlin”. En realitat, l’eurasianisme proposat per Duguin, malgrat les estretes relacions del mediàtic personatge amb distints col·lectius neofeixistes d’Europa –condicionant la visió de Rússia d’aquests–, té una escassa influència real en el reduït cercle que envolta Putin. En cap cas Duguin és o ha estat assessor de Putin, més aviat un opositor que considera el president rus massa liberal i pragmàtic.
Reconfiguració després del terrabastall
Fins fa ben poc el camp ultradretà era ple d’elogis per Putin. Ara, els seus portaveus demanen el cessament de les operacions militars a Ucraïna i alhora assenyalen el bel·licisme de l’OTAN i als Estats Units com els instigadors de la guerra, arribant a titllar fins i tot a Putin de “comunista”. Si bé les posicions sobre la guerra són més o menys controvertides dins la ultradreta, molts, no segueixen les directrius emeses per les direccions dels partits de condemnar la guerra com una guerra d’agressió per part de Rússia. Existeix gairebé consens sobre una posició: no a les sancions contra Rússia (nota: les sancions a Rússia no impedeixen que vengui en dòlars el seu gas i petroli. La Unió Europea i els Estats Units han evitat sancionar la compra de combustibles a Moscou per evitar la inestabilitat en el preu i el subministrament). Addicionalment, l’ambient favorable a Putin entre els neofeixistes s’ha ennuvolat d’ençà que circulen vídeos dels combatents txetxens i musulmans de Ramzan Kadírov desplegats a Ucraïna.
Tot i admetre la visió romàntica de Rússia de l’extrema dreta, Engels i Tyszka-Drozdowski defensen que l’agenda expansionista de la Rússia de Putin amenaça la unió de l’extrema dreta europea
En un revelador i viral fil de Twitter, l’historiador alemany de la Universitat de Georgetown Thomas Zimmer, ha explicat recentment que Putin, com Orbán, –amb Trump defenestrat– havien personificat per l’extrema dreta occidental la lluita i l’alternativa al pluralisme i al wokisme (anglicisme que fa referència a la consciència sobre les desigualtats i les opressions). Un fet que malgrat la guerra, no ha canviat. En una tribuna publicada el 9 de febrer de 2022 a Valeurs Actuelles, un influent setmanari francès d’extrema dreta, dos pensadors de la dreta radical europea, David Engels i Krzysztof Tyszka-Drozdowski, van defensar una aliança entre el partit més fort de l’extrema dreta francesa –tant si finalment és Le Pen com si és Zemmour– i el partit de govern polonès com a motor per una nova aliança de totes les famílies de la dreta radical europea. Amb aquesta aliança, Engels, professor de la Universitat Lliure de Brussel·les i de l’Institut Zachodni de Poznan, i Tyszka-Drozdowski, amb vincles al govern de Polònia, esperen un efecte dòmino, inclosa la victòria electoral de la dreta a Madrid i Roma. Els autors sostenen que un compromís entre l’ultraconservadorisme polonès i francès “només serà possible sobre la base d’una equidistància entre Orient i Occident”. Tot i admetre la visió romàntica de Rússia de l’extrema dreta, Engels i Tyszka-Drozdowski defensen que l’agenda expansionista de la Rússia de Putin amenaça la unió de l’extrema dreta europea. Com va manifestar l’investigador d’Al Descubierto Adrián Juste a Twitch, “l’objectiu final de l’extrema dreta és preservar privilegis i defensar l’statu quo”. Com aconseguir-ho passarà per la seva reconfiguració i equilibris interns paneuropeus en un escenari plenament travessat per la guerra a Ucraïna.
Tanmateix, diversos col·lectius neonazis fan costat a Ucraïna malgrat Volodímir Zelenski, un president de confessió jueva amb una història familiar marcada per l’Holocaust. Azov ha fet una crida a voluntaris internacionals per unir-s’hi, acusant el president Zelenski de ser un “agent de Rússia” arran de la seva predisposició a negociar amb Moscou. Des d’Alemanya, el partit neonazi La III Via, ha mostrat suport incondicional a Azov. La III Via és un partit, amb contactes a l’Estat espanyol, que empra com a nom un dels grans postulats del feixisme: “ni comunistes ni capitalistes: tercera posició” i un nom que recorda al règim de Hitler: el Tercer Reich. La III Via va ser fundada l’any 2013 per l’ala més obrerista del partit neonazi alemany NPD que liderava Klaus Armstroff i diverses organitzacions de camaraderia neonazi, il·legalitzades, de Baviera i Renània-Palatinat. Addicionalment, grups neonazis francesos al voltant de l’il·legalitzat Social Bastion han donat suport a Azov i des de l’Estat espanyol, s’ha publicat informació i contactes a Telegram de milícies ucraïneses “a títol informatiu” que donen instruccions per unir-se als combats.
