Quan la Directa va publicar la investigació sobre l’agent de policia espanyola infiltrat a l’esquerra independentista i al moviment pel dret a l’habitatge, el Ministeri d’Interior espanyol va declinar fer declaracions i Fernando Grande-Marlaska va titllar el cas d’“especulacions sense cap prova”. Ara, però, en resposta a la demanda que Òmnium Cultural va presentar davant l’Audiència Nacional espanyola el passat mes de juliol, reconeix l’existència d’agents d’intel·ligència dins l’independentisme.
Juntament amb el recurs on demana la no admissió a tràmit de la demanda pels casos del policia infiltrat i de l’intent de captació, el Ministeri adjunta un informe de la Comissaria General d’Informació sobre l’emprament d’agents d’intel·ligència, on sentencia que ho considera “legítim, idoni i oportú”. L’objectiu dels agents, especifica el text, és la “captació d’informació d’interès per a l’ordre i la seguretat pública en els mateixos entorns en què es mouen els individus radicals o compromesos amb projectes secessionistes il·legals”.
Amb l’informe aportat al tribunal, doncs, Interior reconeix de forma implícita el cas de l’agent de policia espanyola infiltrat durant dos anys a Resistim al Gòtic, al Casal Popular Lina Òdena i al SEPC, així com l’intent de captació d’un jove per aconseguir informació sobre les joventuts d’ERC i el col·lectiu Batec.
L’objectiu dels agents és la captació d’informació “en els mateixos entorns en què es mouen els individus radicals o compromesos amb projectes secessionistes il·legals”
Per la Comissaria General d’Informació, l’actuació dels serveis d’informació i intel·ligència està legitimada perquè a Catalunya han succeït “situacions que, de manera il·lícita, pretenen subvertir l’ordre constitucional o alterar l’estructura territorial de l’Estat”. Amb l’objectiu de prevenir la comissió de “possibles fets delictius” defensen que no sempre serveixen “les tècniques d’investigació tradicionals”. Entre les dificultats que han d’afrontar, relaten el fet que “els membres dels col·lectius secessionistes radicals presenten una particularitat que fa especialment complicada la seva vigilància mitjançant altres mitjans: la seva multimilitància” i que incorporin “importants mesures de seguretat, presentant-se en públic amb àlies que emmascaren les seves identitats o distorsionen la seva imatge a xarxes socials”.
Atès que l’agent de la policia espanyola I. J. E. G. infiltrat va actuar sota la identitat falsa Marc Hernàndez Pon, l’informe fa referència a la utilització del que en argot policial anomenen “identitat suposada”. En el text exposen que la identitat falsa és “essencial i permet a l’agent inserir-se d’una manera legal en les diferents branques del teixit associatiu al qual pertanyin els subjectes concrets d’interès” i “obtenir informació dels mateixos i dels seus plans il·lícits”. El policia infiltrat, de fet, amb el DNI fals va poder dur a terme tota mena de tràmits legals i administratius, com fer l’examen d’accés i matricular-se a la UB o identificar-se davant dels Mossos arran d’una acció per aturar un desnonament, per la qual i a diferència de la resta d’identificades, no va rebre mai cap sanció per llei mordassa.
Una estratègia contra el “terrorisme”
Entre el marc normatiu que, segons el Ministeri, empara els mitjans i tècniques emprats en el si del moviment independentista, l’informe esmenta l’actual Estratègia Nacional contra el Terrorisme, aprovada pel Consell de Seguretat Nacional el gener de 2019 com a marc polític estratègic en la lluita contra el terrorisme i l’extremisme violent. Concretament, cita que “els extremismes identitaris excloents que poden derivar en violència i veure’s incrementats en un entorn de crisi econòmica constitueixen una de les notes preocupants de l’actualitat”. Així mateix, esmenta l’eix de l’Estratègia de Seguretat Nacional que fa referència a “La lluita contra el terrorisme i la radicalització violenta”.
L’informe cita l’Estratègia Nacional contra el Terrorisme: “els extremismes identitaris excloents que poden derivar en violència i veure’s incrementats en un entorn de crisi econòmica constitueixen una de les notes preocupants”
L’acusació de terrorisme ha sigut una eina de l’Estat contra la dissidència en múltiples ocasions i els darrers anys, de forma específica, contra l’independentisme. Tamara i Adrià Carrasco, membres de CDR, en un primer moment van ser investigats per terrorisme, sedició i rebel·lió; la Guàrdia Civil va detenir nou persones també vinculades als CDR sota acusacions de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius i la mateixa Fiscalia General va titllar de “terrorisme nacional” una part de l’independentisme català en la seva darrera memòria anual.
El president l’Òmnium, Xavier Antich, denuncia que “hi ha una estratègia d’estat per vincular independentisme i terrorisme perquè és incapaç d’afrontar democràticament el conflicte polític” i ho llegeix com “una campanya de la por per atemorir la militància”. Per això, defensa que “la millor resposta a la guerra bruta de l’Estat” és la mobilització al carrer. Per la seva banda, l’organització antirepressiva Alerta Solidària i el SEPC han emès un comunicat conjunt titllen el missatge del Ministeri de “veritable declaració oficial de guerra contra l’independentisme català”, subratllen que “no hi ha res més a parlar amb l’Estat” i fan una crida a l’organització i a la lluita.
