La Costa Brava és un territori fortament antropitzat. Segons el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC), el 50% del sòl litoral de les comarques gironines ja està urbanitzat. La voràgine constructora ha reaparegut amb força en aquestes terres, on s’han reactivat una vintena de projectes que suposarien la construcció de milers d’habitatges nous i la destrucció de paratges naturals del litoral gironí. A banda, altres espais encara no urbanitzats d’una franja litoral de 214 quilòmetres compresos entre els municipis de Blanes (la Selva) i Portbou (Alt Empordà) estan a hores d’ara sota l’atenta mirada de constructores i promotores urbanístiques.
SOS Costa Brava és una plataforma que aplega més de vint entitats de l’Alt Empordà, el Baix Empordà i La Selva per oferir suport jurídic i aconseguir finançament per aturar aquells casos de vulneració mediambiental
Davant d’aquesta situació, la ciutadania ha reaccionat i s’ha organitzat. Si a finals dels anys 90 ho van fer plataformes locals com Salvem els Aiguamolls de l’Empordà, avui els terrenys reivindicats s’han estès al conjunt d’aquesta àrea geogràfica. És per això que ha aparegut SOS Costa Brava, una plataforma que aplega més de vint entitats de l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva per oferir suport jurídic i aconseguir finançament per aturar aquells casos de vulneració mediambiental que considerin prioritaris combatre. Des de la seva aparició el mes de juny, SOS Costa Brava ha augmentat de 7 a 18 els casos en els quals estan treballant i ha tingut un fort impacte mediàtic entre la població. “Ha tingut molt ressò i ha calat fort en la consciència ciutadana. Estem treballant un tema que cou i que a la gent li esborrona”, afirma Marta Ball-llosera, portaveu de la plataforma.
La implicació de la població local és un element clau en la reivindicació per la preservació del litoral català i ha estat una de les línies d’actuació principals de SOS Costa Brava. Des de la publicació del manifest inicial s’han recollit gairebé 25.000 euros i han fet bullir les xarxes amb la campanya #SangBrava. El treball tècnic ocupa bona part dels esforços de la plataforma, sobretot amb la preparació i presentació d’al·legacions, sense deixar de banda altres accions com les de divulgació. S’ha editat una guia de la Costa Brava i se celebrarà un macroconcert el 4 de maig a Torroella de Montgrí. Tampoc no obliden l’àmbit institucional, fent pressió perquè els partits polítics es posicionin: “De cara a les eleccions locals, es vol proposar a tots els partits municipals que es presentin que es pronunciïn sobre els plantejaments de SOS Costa Brava”, explica Eduard de Ribot, advocat de la plataforma.
A l’espera del pla director urbanístic
El mes de novembre, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, es va comprometre a desenvolupar un nou pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles, que s’ha fet públic durant el primer trimestre de 2019. Aquest pla ha de servir per revisar tots els sòls urbanitzables no desenvolupats i evitar que certs projectes tirin endavant, mentre es treballa en el futur pla de revisió de sòls no sostenibles. “La Generalitat té competències úniques i exclusives en urbanisme i estan desenvolupant una eina fonamental per poder incidir en tot el model urbanístic de la Costa Brava”, assegura Marta Ball-llosera.
La Generalitat ha anunciat dues moratòries: la primera afecta sòls urbans i urbanitzables en la franja de 500 metres del litoral i ubicats en terrenys amb pendents superiors al 20%; la segona impedirà la construcció de 12.000 edificis perquè es fa extensible a sòls situats a més de 500 metres del litoral
Com a pas previ, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat dues moratòries. La primera, aprovada el 17 de gener, afecta principalment sòls urbans i urbanitzables en la franja de 500 metres del litoral i ubicats majoritàriament en terrenys amb pendents superiors al 20%. La segona, anunciada el 13 de febrer, impedirà la construcció d’un total de 12.000 edificis, ja que també es fa extensible a aquells sòls situats a més de 500 metres del litoral. Per tant, aquesta darrera moratòria afectarà 80 sectors urbanitzables de segona línia i també inclou 18 sòls urbans no desenvolupats situats davant del mar, els quals no es van incloure a la primera moratòria perquè no estan ubicats en terrenys de pendents superiors al 20%. Malgrat això, finalment han quedat paralitzats degut al seu fort impacte ambiental.
A hores d’ara, el Govern ha aprovat un avanç del pla director i durant un mes es podran fer al·legacions, possibilitat en la qual les entitats que conformen SOS Costa Brava ja estan treballant. El pla director ha d’establir les estratègies per l’extinció, la reducció o la integració dels 180 espais urbanitzables estudiats segons criteris urbanístics com el grau de pendent, la massa forestal afectada, el risc d’inundació o el valor paisatgístic i ambiental, entre d’altres. Per SOS Costa Brava, l’objectiu final és la desclassificació de tots els sòls urbanitzables: “Per nosaltres, la Costa Brava ja està per sobre de la capacitat de càrrega del territori i, per tant, ja no convé cap nova urbanització deslligada dels nuclis actuals”, afirma Eduard Ribot. Es reclama també que faci una diagnosi ambiental i urbanística per conèixer el potencial dels sòls que queden a la Costa Brava abans de realitzar el pla director definitiu.
Segons David Cid, diputat del Parlament per Catalunya en Comú, el nou PDU servirà per “aturar aquells projectes que no estan en tràmit i la moratòria de llicències podrà aturar també els projectes en tràmit que encara no tenen llicència”. No obstant això, aquesta mesura no servirà per paralitzar aquells projectes que es troben en un estadi més avançat de tramitació i urbanització, i fins a la publicació del document definitiu no es coneixerà la situació de cada cas.
SOS Costa Brava valora positivament aquesta acció del Govern, tot i que assegura que arriba una mica tard: “Estem sorpresos, però estem contents perquè amb alguns dels casos que tenim ja s’estaven fent passos. Per exemple, a Begur i Palafrugell havien començat les tales d’arbres, en alguns casos sense permisos. A Cala Morisca, a Tossa de Mar, l’Ajuntament havia anat tramitant administrativament l’expedient”.
El paper de grups municipals i ajuntaments
El posicionament dels grups polítics ha estat diferent en cadascun dels municipis implicats. Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i l’espai polític dels Comuns ha portat al Parlament i al Congrés dels Diputats algunes de les reivindicacions de l’entitat SOS Costa Brava. Al novembre va presentar dues propostes de resolució a la Comissió de Territori, en les quals demana al Govern aturar les urbanitzacions de Llançà i Aiguafreda (Begur). La proposta de resolució no va ser aprovada, però sí un dels punts de la proposta en què es demana a l’executiu que es modifiqui l’actual instrument de planificació del litoral català, el PDUSC de l’any 2005, o que s’aprovin altres figures jurídiques equivalents per desclassificar aquell sòl urbanitzable que no hagi estat desenvolupat.
Eduard de Ribot, advocat de la plataforma, afirma en referència als partits polítics que “els que estan més poc receptius són ERC. Són els que tenen els alcaldes de Begur, Cadaqués, Palamós i Palafrugell, que és on tenim més conflictes”
La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) també s’ha posicionat a favor de la preservació del litoral català seguint la mateixa línia que defensa SOS Costa Brava, igual que Junts per Catalunya. “Ens vam reunir amb el president Torra al Parlament i semblava que podien estar molt oberts a una actuació de modificació del rumb de la política urbanística catalana”, afirma Ribot. I afegeix que “els que estan més poc receptius són ERC. Són els que tenen els alcaldes de Begur, Cadaqués, Palamós i Palafrugell, que és on tenim més conflictes”.
El paper dels ajuntaments és clau en el desenvolupament dels projectes d’urbanització dels municipis. “L’ajuntament, si vol, pot estimar la petició de suspensió de llicència d’obres presentada pels grups ecologistes i parar les obres mentre tramita la denúncia. Els ajuntaments han de contestar les denúncies que tenen, però fins ara cap ajuntament ha fet res per paralitzar res”, rebla Eduard de Ribot, que es mostra convençut que “la moratòria ha tret les castanyes del foc als ajuntaments en la major part dels casos”.
Antecedents d’ordenació i canvi de model
El 2005 ja es va realitzar el Pla director urbanístic del sistema costaner, en el qual es definien aquelles àrees del litoral català que no podien ser urbanitzables. Uns mesos més tard es va aprovar el PDUSC-2, que va agafar una bona part dels sectors delimitats de sòl urbanitzable que no comptaven amb un pla parcial definitiu i els va treure del procés d’urbanització.
Oriol Nel·lo, professor de geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i secretari de Planificació Territorial durant el desenvolupament del pla del sistema costaner, creu que si els propietaris no han complert els terminis establerts al planejament municipal, és molt dubtós que ara puguin reclamar tirar endavant els seus projectes. Precisament, el que s’intenta amb el planejament urbanístic és posar terminis per evitar l’especulació. Així doncs, aquest nou pla que està preparant la Generalitat “tindrà com a objectiu revisar l’ordenació i, en el seu cas, desclassificar els sòls que no s’han arribat a urbanitzar i que, de forma manifesta, no s’ajusten a un model d’ocupació del sòl sostenible ni guarden proporció en relació amb el nucli urbà existent”, segons Ball-llosera.
Des de la plataforma SOS Costa Brava reclamen anar més enllà de la situació present i reflexionar sobre quin model econòmic i territorial és el que la societat vol per la Costa Brava. Marta Ball-llosera creu que “comença a ser el moment de pensar què necessita la població que viu al litoral. S’hauria de replantejar quin tipus de turisme volem, quin tipus de segones residències i si hi ha capacitat per a més. Hem de començar a pensar en la gent que viu tot l’any en aquests municipis perquè hi puguin viure realment”, en al·lusió a les dificultats d’accés a l’habitatge per part de la població local.
La plataforma argumenta que cal visibilitzar aquella Costa Brava que tot sovint no es veu ni des de Barcelona ni des de l’administració pública: “Si es fan estudis comparant els pobles del litoral amb els de l’interior, tot indica que aquells municipis que han crescut més urbanísticament tenen una taxa d’atur més alta, un abandonament escolar més elevat i el PIB per càpita és més baix”, explica la portaveu de SOS Costa Brava.
Reivindiquen que cal posar sobre la taula aquestes realitats i que els plans de desenvolupament urbanístic també han de pensar en això. Segons Ball-llosera, “el planejament urbanístic no hauria de ser perquè els promotors immobiliaris es facin rics sinó que hauria de pensar en la gent que viu en aquell territori”.
Set focus de conflicte territorial
De tots els projectes que han arribat a mans de SOS Costa Brava, n’hi ha alguns que tenen una especial transcendència per les seves característiques. Sense comptar els que encara no s’han engegat, la resta suposaria la construcció de 2.250 nous habitatges, cinc hotels de luxe, quatre edificis en espais protegits, 272 nous amarradors, un camp de golf, un càmping i l’ampliació d’una autopista. Fem una repassada als casos més paradigmàtics.
Cadaqués (Alt Empordà)
Al municipi de Cadaqués es pretén construir una urbanització de 104 cases i un hotel de luxe a Sa Guarda. L’entitat d’Amics de la Natura de Cadaqués denuncia que la construcció de la urbanització suposarà la pèrdua de vuit barraques de pedra seca, disset quilòmetres lineals de murs també de pedra seca i 1.800 oliveres, a més dels efectes que podria tenir sobre el Parc Natural de Cap de Creus degut a la seva proximitat.
L’Ajuntament de Cadaqués assegura que no el paralitzarà, ja que els promotors tenen llicència des de 2013 i la moratòria no afecta la urbanització, sinó l’edificació
El projecte està afectat per la moratòria aprovada, però, no obstant això, no s’ha aturat i actualment és un dels que més preocupa els col·lectius opositors. L’Ajuntament de Cadaqués assegura que no el paralitzarà, ja que els promotors tenen llicència des de 2013 i la moratòria no afecta la urbanització, sinó l’edificació. És a dir, els promotors poden seguir amb els treballs previs a l’edificació, com la tala d’arbres i la senyalització dels vials, però no poden edificar. “Defensem que s’ha d’aturar, perquè si es fa el sistema de vials, les zones verdes, l’enllumenat públic i el clavegueram ja no tenen sentit”, afirma Ribot referint-se al projecte de Sa Guarda.
Les entitats ecologistes defensen que la llicència de 2013 és nul·la, ja que els terrenys on es construirà la urbanització tenen pendents de més del 20% i, per tant, incompleixen la llei d’urbanisme vigent. Així doncs, reclamen que s’anul·li la llicència, s’aturin les obres, es depurin responsabilitats i s’iniciï el procés de modificació del planejament municipal de l’any 1987.
Pau (Alt Empordà)
El cas de Pau ha estat un dels darrers a donar-se a conèixer. En aquest municipi de només 540 habitants s’hi planteja la construcció de 226 nous habitatges i un hotel, que destruiria una de les darreres connexions entre el Parc Natural del Cap de Creus i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Després del pla parcial iniciat el 1999, el projecte ha passat per diverses fases durant les quals s’ha plantejat la seva reducció.
Davant les diferents modificacions realitzades, es desconeix exactament com ha quedat el sector i quants habitatges es volen construir definitivament, tot i que els promotors segueixen pressionant l’Ajuntament per tramitar el projecte. Des de IADEN – Salvem l’Empordà s’està treballant amb la informació jurídica necessària per desclassificar la tramitació del projecte.
Gràcies al fet que es tracta d’un municipi relativament allunyat del litoral les moratòries no l’han afectat, tot i que per la seva proximitat el procés d’urbanització va molt lligat a les dinàmiques turístiques del litoral. Segons Eduard de Ribot, “és una taca de sòl urbanitzable que segur que desclassificaran, però no és urgent perquè no hi ha cap promotor a punt d’entrar amb les màquines o amb interès de fer un projecte d’urbanització i un pla parcial”.
Autopista de la Costa Brava (la Selva)
Entre els municipis de Blanes, Tordera i Lloret de Mar hi ha previst el projecte d’ampliació de l’autopista C-32. L’any 2013, l’exconseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va tornar a activar el projecte mitjançant la signatura d’un conveni entre la Generalitat i Abertis, actual concessionària de la C-32. Segons l’acord, Abertis assumia el cost de l’obra: 80 milions d’euros. No obstant això, l’any 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va suspendre el projecte cautelarment perquè no incorporava la corresponent declaració d’impacte ambiental actualitzada. Així doncs, malgrat que el futur del projecte estigui pendent de judici, el mes de març la Generalitat va aprovar l’estudi informatiu per poder activar-ne un de nou.
L’entitat Aturem la C-32 denuncia que aquesta prolongació es finançarà amb l’allargament de la concessió a Abertis i assenyala que l’ampliació suposaria un greu impacte ambiental als espais naturals de Sant Daniel i el Vilar de Blanes i els Àngels de Lloret
L’entitat Aturem la C-32 denuncia que aquesta prolongació es finançarà amb l’allargament de la concessió a Abertis. També assenyala que l’ampliació suposaria un greu impacte ambiental als espais naturals de Sant Daniel i el Vilar de Blanes i els Àngels de Lloret, ambdós a la comarca de la Selva. Aquests indrets actuen com a connector ambiental amb el costaner Paratge Natural d’Interès Nacional de Pinya de Rosa, també al municipi de Blanes. A més, consideren que amb aquesta prolongació s’estaria perpetuant un model urbanístic i turístic que qualifiquen de “caduc”.
Les moratòries recents no afecten aquest projecte, ja que no es considera un tema urbanístic. “S’ha posat un recurs contenciós, s’ha exigit la paralització amb mesures cautelars als jutjats de Barcelona i s’ha demanat una reunió amb el conseller de territori, Damià Calvet. En total són set quilòmetres de carreteres que afecten 60 hectàrees de bosc i tenen un gran impacte ambiental. Suposa la pèrdua de sòl agrícola a Blanes i rebentar els boscos i muntanyes de Lloret. A més, desfermarà el planejament urbanístic latent a Lloret, que té un potencial de més de 2.000 habitatges a construir en boscos amb sòl urbanitzables”, afirma l’advocat de la Plataforma SOS Costa Brava. “És permetre entrar el cavall de Troia dins d’una gran infraestructura de la Costa Brava, i això no ho podem permetre”, clou.
Palamós i la Pineda d’en Gori (Baix Empordà)
Al municipi de Palamós s’estan executant les obres de dos dels tres blocs que inclouran 72 nous apartaments de luxe a primera línia de mar, ocupant bona part de la Pineda d’en Gori. Aquests edificis en construcció superaran l’alçada de la pineda, que ocasionarà un gran impacte paisatgístic que es percebrà des de molts indrets propers.
A més a més, la plataforma Salvem la Pineda d’en Gori ha denunciat l’Ajuntament de Palamós per haver infringit –presumptament– el procediment legalment establert per construir, al·legant que no es va tenir en compte un informe del Departament de Cultura necessari per a l’aprovació del projecte.
Per ara, s’estudia si la moratòria suposarà que s’aturi la construcció del tercer edifici, projectat a menys de 200 metres del litoral. A banda, des de la Plataforma Salvem la Pineda d’en Gori s’ha presentat un contenciós administratiu amb la intenció d’aturar la construcció dels altres dos edificis i actuar com a mesura dissuasiva per possibles compradors. Fins ara, s’ha fet una denúncia a l’Ajuntament perquè es parin les obres, però no ha contestat. En cas que el recurs prosperés s’hauria de procedir a l’enderroc.
Llançà (Alt Empordà)
Al municipi de Llançà hi ha tres projectes urbanístics en desenvolupament: Súper-Fener, Roses-2 i Cap Ras. En total, sumen aproximadament uns 200 habitatges nous. Els dos primers estan afectats per la moratòria urbanística, així que fins al moment resten aturats.
El projecte Roses-2 encara es troba en una fase incipient de la tramitació, però Súper-Fener es troba en un punt força més avançat i ja té un pla de millora urbana i un projecte d’urbanització aprovats definitivament
El projecte Roses-2 encara es troba en una fase incipient de la tramitació, però Súper-Fener es troba en un punt força més avançat i ja té un pla de millora urbana i un projecte d’urbanització aprovats definitivament. Tanmateix, en ambdós casos SOS Costa Brava considera que és possible frenar els projectes i reclamen que no haurien de ser considerats sòls urbans. En el sector de Roses-2 gran part de l’àmbit d’actuació supera el 20% de pendent, límit que la Llei d’urbanisme 3/2012 estableix a l’hora de construir. Al sector de Súper-Fener, la classificació com a sòl urbà tampoc no és correcta, ja que hi ha alguns habitatges ja construïts (probablement dels anys 60 o 70), però no hi ha altres elements significatius d’urbanització com ara carrers asfaltats, enllumenat públic, etc.
En el cas de Cap Ras, una petita península situada entre els municipis de Colera i Llançà, les obres ja han començat. Aquesta zona es considerava com a sòl urbanitzable al POUM de Llançà de l’any 2002, però al sector de Colera el sòl estava classificat com a no urbanitzable. El segon pla director urbanístic (PDUSC-2) va protegir el conjunt de la península però no va incloure els terrenys de l’altra banda de la carretera, on actualment s’està construint aquesta nova urbanització.
Begur (Baix Empordà)
El municipi de Begur és un dels més afectats. Amb una població de 4.000 habitants, que es triplica a l’estiu, s’hi preveu la construcció d’un total de 52 noves urbanitzacions. Es tracta de projectes destinats majoritàriament a construir en diversos punts del terme municipal segones residències i hotels.
Una de les més impactants és la urbanització d’Aiguafreda, on hi ha previstos 265 habitatges nous i tres hotels. La pedrera de s’Antiga és una altra de les àrees del municipi on s’estan construint 5 habitatges de luxe dels 24 previstos en total, amb vistes a les platges de Sa Riera, Illa Roja i Pals, i amb un fort impacte visual a gran distància. La platja de Sa Riera està patint una forta pressió urbanística, sobretot pel que fa a la construcció de segones residències d’alt nivell, de les quals una cinquantena s’han aixecat en els darrers dos anys. Al costat del càmping El Masset també ha arrencat la construcció d’un nou hotel i més de cinquanta habitatges, que faran augmentar significativament el trànsit rodat de la zona.
La plataforma Salvem la Costa de Begur, formada per entitats de la zona i part del veïnat, està vertebrant la mobilització opositora. Davant la primera moratòria, la seva portaveu, Lydia Chaparro, declara que “estem contents perquè afecta quatre zones: el sector de Sa Riera, els corredors A i B i la pedrera de s’Antiga”. En aquest darrer paratge, la segona moratòria ha afectat 19 cases que s’havien autoritzat i que ja no es poden fer, mentre que les 5 a les quals l’Ajuntament de Begur havia donat la llicència segueixen endavant. “Es podrien haver aturat si l’Ajuntament hagués estimat la denúncia urbanística i aplicat mesures cautelars, però no ho ha fet. Ara anirem als jutjats amb un recurs contenciós administratiu en què es demana que s’anul·li la llicència i que s’enderroqui tot allò edificat, perquè per nosaltres és una llicència il·legal”, declara Ribot.
Fins ara, l’Ajuntament de Begur no s’havia posicionat clarament davant la problemàtica urbanística del municipi, al·legant que afecta l’economia i sobretot el sector de la construcció, malgrat que “la major part d’empreses constructores actuals són estrangeres i no generen ocupació a Begur”, segons ha admès l’alcalde Joan Loureiro (ERC).
Tossa de Mar i Cala Morisca (la Selva)
L’Ajuntament de Tossa de Mar ha reactivat el projecte d’urbanització de la cala Morisca. Aquest projecte porta cua des de fa més de vint anys. El pla parcial de cala Morisca, previst al POUM aprovat l’any 1998, encara és vigent. El pla vol autoritzar 80 noves parcel·les edificables amb habitatges unifamiliars, tot i que l’Ajuntament pretenia modificar el planejament per construir un hotel de luxe que recentment ha estat desestimat. El projecte va xocar amb els serveis de la Comissió Territorial d’Urbanisme, que van emetre un informe desfavorable l’any 2016, així com amb la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament, que va instar el Govern a protegir cala Morisca. A més, els terrenys de cala Morisca formen part dels sòls afectats per la moratòria.
