Més de 100 grans empreses de sectors altament emissors de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) com els combustibles fòssils, l’agroindústria i la tecnologia són a les negociacions de la cimera pel clima, la COP31, a Turquia. Ho recull l’informe de la coalició Kick Big Polluters Out, una agrupació de més de 400 organitzacions ecologistes que reclama acabar amb la presència de la indústria vinculada als combustibles fòssils a la cimera que marca el full de ruta de l’acció climàtica mundial.
Segons el llistat que ha fet públic, hi són presents 30 dels principals bancs que financen combustibles fòssils, entre els quals, els espanyols BBVA, un dels principals patrocinadors de la cimera. L’any passat va alimentar amb gairebé 10,8 bilions de dòlars activitats que aprofundeixen la crisi climàtica, d’acord amb l’informe Banking on Climate Chaos. També hi ha el Santander, identificat per Greenpeace com un dels principals còmplices de la desforestació de l’Amazònia pel fet de finançar la càrnia JBS, que diverses organitzacions han dut als tribunals europeus a través de la Transnational Legal Coalition.
El banc BBVA és un dels principals patrocinadors de la cimera pel clima, tot i que l’any passat va alimentar amb gairebé 10,8 bilions de dòlars activitats que aprofundeixen la crisi climàtica, segons identifica Banking on Climate Chaos
Entre les delegacions més nombroses, hi ha els grans grups bancaris BNP Paribas i HSBC i també el gegant del comerç electrònic i empresa tecnològica Amazon. L’anàlisi de Kick Big Polluters Out crida l’atenció sobre el fet que les delegacions d’algunes d’aquestes empreses supera el nombre de participants d’alguns països més afectats per la crisi climàtica. És el cas del BBVA: amb 63 persones supera de llarg, per exemple, la delegació de Trinitat i Tobago, amb quatre representants a la cimera mundial pel clima; la de Nicaragua, amb tres, o la d’Eritrea, també amb tres.
“Les corporacions contaminants estan sobrerepresentades per protegir els seus interessos econòmics, en detriment de l’acció per limitar l’escalfament climàtic”, critica la investigadora en justícia climàtica de l’ODG Clàudia Custodio. És una de les organitzacions socials que ha acudit a la ciutat d’Antalya –en tren des de Barcelona– com a observadora de les negociacions.
Als passadissos de la COP31 també s’hi poden trobar representants d’algunes de les empreses més emissores de l’estat espanyol, com Repsol, Iberdrola o Naturgy, així com l’ACS de Florentino Pérez, Inditex o Telefónica. Per ser-hi, han d’haver declarat que la seva participació està alineada amb els objectius de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i l’Acord de París.
“Accedeixen on les observadores no tenim accés”
D’acord amb l’anàlisi de les organitzacions socials, també aquest any hi ha empreses que formen part de les delegacions dels països i que, per tant, tenen accés a espai de negociació. És el cas d’estats europeus com el francès, Bèlgica i Itàlia. “Accedeixen on les observadores no tenim accés, de manera que tenen un gran poder d’influència en les negociacions”, denuncia Custodio.
Fa anys que la societat civil reclama una política sobre conflicte d’interessos que prohibeixi la participació de les empreses contaminants en el marc dels diàlegs per abordar la crisi climàtica i “protegeixi de les influències corporatives”.
La societat civil reclama una política sobre conflicte d’interessos que prohibeixi la participació de les empreses contaminants en el marc dels diàlegs per abordar la crisi climàtica
La mesura estrella damunt la taula de la presidència de la COP, compartida per primer cop entre dos estats, Turquia i Austràlia –que no destaquen pel compromís climàtic–, és aconseguir l’electrificació del 35% de l’activitat econòmica el 2035. Custodio considera que plantejar aquest objectiu és “una distracció”: “Si més no, per ara, no ho vinculen a abandonar els combustibles fòssils ni especifiquen que l’energia vindrà de fonts renovables, de manera que no es garanteix que ajudi a abordar la crisi climàtica i tampoc es vincula a garantir a les persones l’accés a l’energia”, alerta la investigadora.
També troba a faltar que el text en què hi ha la proposta, que s’ha de sotmetre a l’acord dels estats, parli de l’extracció dels minerals crítics que calen per a l’electrificació i les energies renovables i de la reducció del consum energètic dels països històricament més emissors de GEH i responsables de l’escalfament global, els dels Nord global. “És necessari per afavorir arribar a aquest objectiu”, remarca Custodio.
Abandonar els combustibles fòssils, “el tabú”
Si bé a la cimera de Dubai, el 2023, es va arribar a un acord qualificat d’històric, fer una “transició” que “deixés enrere” els combustibles fòssils, com fer-ho i abandonar-los es manté anys després com “el tabú” de les negociacions, critica la investigadora de l’ODG.
La línia vermella d’escalfament global marcada per l’Acord París, els 1,5°C, s’ha creuat
Això, malgrat que, com adverteix l’Organització Meteorològica Mundial, la línia vermella d’escalfament global marcada per l’Acord París, els 1,5°C, s’ha creuat. “Cal abandonar els combustibles fòssils de manera ambiciosa i amb un calendari prou ràpid”, reclama Custodio.
És la prioritat que no deixen de recordar les organitzacions socials per tal que no es perdi de vista enmig de respostes a la crisi que consideren unes trampes, reivindicades pels sectors més contaminants, per no canviar les dinàmiques empresarials.
Lobbistes de la tecnologia de captura de carboni
L’informe de Kick Big Polluters Out identifica 700 lobbistes de les tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni. Una resposta a l’escalfament del planeta que les expertes en crisi climàtica denuncien que és una falsa solució.
Desenvolupar sistemes de captura i emmagatzematge de carboni és la principal resposta de les empreses de combustibles fòssils —i dels governs que adopten els seus interessos econòmics com a propis— davant l’escalfament global. Però es tracta de tecnologies que només han de plantejar-se un cop s’hagi reduït tant com sigui possible l’emissió de CO₂. Les expertes plantegen que, sense primer fer una gran reducció de les emissions de GEH, només és una estratègia que retarda els canvis urgents.
Desenvolupar sistemes de captura i emmagatzematge de carboni és la principal resposta de les empreses de combustibles fòssils davant l’escalfament global
En aquesta cimera pel clima, finançar la transició per descarbonitzar l’economia es manté com un escull principal en les negociacions: els països del Nord global no es mostren disposats a aportar més recursos per tal d’assegurar que els del Sud global descarbonitzin les seves economies. El compromís de triplicar el finançament perquè puguin adaptar-se al canvi climàtic també està encallat.
A final d’aquesta setmana, els estats han d’haver consensuat mesures sobre com limitar l’escalfament del planeta, en un moment en què evitar cada dècima de més és imprescindible per evitar pujar graons en la gravetat de les conseqüències, com les cada cop més habituals onades de calor i pluges torrencials.
