Ideari
Atenció! Assajos per no perdre el món de vista
Una fornada de textos crítics d’autores com Claire Bishop, Peter Burke, Robert Chapman, Mark Fisher, alerten sobre temes que es comuniquen: la definició de la...
No és un referent del progrés, però tampoc una musa reaccionària
Proposo parlar de “retrocatolicisme”, que és al màxim que pot aspirar aquest discurs. Una estètica que recupera símbols, però no pot restituir-ne el règim moral.
Una posició no humana contra el feminisme binari i colonial
‘El feminismo ya fue’ (OnA Ediciones, 2024) és un manifest que dinamita no sols el concepte de feminisme, sinó també el de “dona”. Mikaelah Drullard escriu...
Instantànies
Els seus ulls de fotògraf havien emmarcat una rosa vermella brillant sobre el fons d’un llimoner. Tres llimones iridescents formaven un triangle al voltant de...
‘La haine’, l’odi persistent en caiguda lliure
Fa trenta anys, l’estrena de ‘La haine’ va marcar una fita del cinema social i va posar en el mapa del debat internacional la realitat...
La imatgeria mariana no és el problema, és el símptoma
Ni l’àlbum ni l’aparició mariana de Rosalía són un problema. Són el símptoma d’alguna cosa més gran, un desplaçament.
Les supersticions, una eina del poder
El mètode científic és una tecnologia humil i eficaç, un pacte amb la realitat que ens permet aproximar-nos al funcionament del món. Sense un principi...
Com una mena d’estelleta
La noia va haver de viure moments incòmodes fins a arribar a l’estelleta. El cas és que si no ho fa, no li surt la...
Resisteix, joc
El llenguatge infantil és l’expressió més pura de la resistència, del desig de construir fins i tot quan tot s’ensorra. I un antídot contra la...
Una veu nòrdica fantasmal i suggerent
Fosse fa ús del flux de consciència de manera excel·lent i sostinguda, fent palès el que no es diu, el que s’escolta entre línies i...
L’Heliogàbal I les últimes nits lliures de Barcelona
En l’escena musical i d’oci de la Barcelona postolímpica encara hi havia espais i propostes que resistien la mercantilització de la cultura que s’imposaria en...
En política pública, el nom no fa la cosa
Els pressupostos participatius poden i han de ser una escola de democràcia, per a la ciutadania i també per a les institucions. No només pels...
Free parties amb ressò polític
Comunitats nòmades i raveres habiten una fèrtil escena cultural, musical i artística, convertida en filosofia de vida, que deixa un llegat inspirador, però poc reconegut,...
No han de limitar altres formes de participació
Els pressupostos participatius no haurien de servir per substituir altres formes de participació col·lectiva, mitjançant altres procediments, en relació amb els pressupostos i projectes globals...
Quan les muntanyes van esdevenir catedrals
El mite de la ‘natura salvatge’, com un espai idealitzat, bell i sanador, és una construcció cultural moderna associada a l’ideari estètic i filosòfic del...
Ha de ser la base de qualsevol sistema educatiu
L’educació a casa és una reivindicació de la importància que l’entorn social de l’infant té en el seu desenvolupament, i l’assumpció de l’única forma possible...
Aproximació a la por
Des d’aleshores les presses, el desdeny al dit autoritari, a la culpa, al credo. Maleir la teva sort i riure de qualsevol pacte que duri...
Pirineu, un ecosistema de llibre
El Pirineu ens recorda que la literatura pot néixer a qualsevol racó, i que fins i tot en els indrets més apartats poden sorgir veus...
Els projectes educatius emancipadors han estat tots col·lectius
És per mitjà del mecanisme d’aculturació que s’incita als membres de les classes treballadores al desclassament, com un altre dels objectius del sistema educatiu: sembrar...
Immunocapitalisme i extrema dreta
El creixement global de moviments polítics extremistes de dreta entronca amb la tendència autoimmunitària dels estats nació democràtics, que troben en el reaccionarisme, el rebuig...
L’operació ‘Moreneta’ o l’altre mil·lenari de Montserrat
Ara fa 145 anys, el 1880, l’abadia benedictina ja va celebrar mil anys de culte a la Mare de Déu. Tot i no fonamentar-se en...
Roma cremada
Malgrat l’obertura infinita de l’espai, la sensació que l’aire mancava era persistent, car hi havia en ell una olor tan densa de cendra, de pa...