A finals de 2020, la multinacional de repartiment Amazon va escollir Onda (la Plana Baixa) com a municipi per a ubicar un nou centre logístic que distribuirà les mercaderies a les estacions logístiques del seu entorn, com són la d’Alacant i Paterna al País Valencià. Les obres de les instal·lacions ja estan finalitzades i s’espera que en els pròxims dies la nova planta –que ocupa una superfície d’uns 200.000 metres quadrats– comence a funcionar. Actualment, l’empresa es troba en ple procés de contractació amb la realització d’entrevistes. S’estima que es contractaran vora mil persones, la qual cosa ha sigut celebrada per l’alcaldessa del poble, Carmina Ballester (PP), qui considera “molt positiva” l’arribada d’Amazon a Onda. “Suposa una manera de diversificar l’economia i oferir als veïns la possibilitat de desenvolupar el seu futur laboral en un àmbit diferent del de la ceràmica”, en paraules de l’alcaldessa. Però, no tothom ha vist l’arribada d’Amazon a Onda amb bons ulls.
Alguns sindicats i organitzacions, com Endavant la Plana, la Confederació General del Treball (CGT) o la Coordinadora Obrera Sindical (COS), s’han mostrat preocupades per l’arribada d’Amazon a Onda. “Segurament generarà treball, però tal com hem vist en la resta de plantes de l’Estat espanyol i Europa, serà un treball precari. L’empresa no respecta els drets de les treballadores de les seues naus”, denuncia Salva, militant d’Endavant la Plana i afiliat de la COS. Així mateix, considera que, tot i que la nova planta diversificarà l’economia del poble, “ho fa cap a l’economia imperialista, la de les multinacionals amb fons estrangers que entren al teu territori per la porta gran i fan i desfan sense cap control”, lamenta Salva.
Un dels motius que pot haver dut a l’empresa a seleccionar Onda per a construir la planta són els beneficis fiscals que l’Ajuntament ofereix a les grans empreses que s’implanten al municipi
Un dels motius que pot haver dut a l’empresa a seleccionar Onda per a construir la planta són els beneficis fiscals que l’Ajuntament ofereix a les grans empreses que s’implanten allà. Aquests són, per exemple, un 50 % de descompte en els impostos de construcció, instal·lacions i obres (ICIO), un 50 % en l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) o un 15 % en l’impost sobre béns i immobles (IBI). Segons opina el militant d’Endavant i la COS, és “molt injust que les grans empreses tinguen aquest tracte de favor per part de l’Administració”. I afegeix: “Cada vegada s’encareix més el preu de la vida de la classe treballadora, apuja el preu de la llum, el gasoil, les matèries primeres… Però, en canvi, qui reben tractes de favor són els que més tenen, les grans empreses”, rebla.
Comparteixen la mirada crítica des de CGT Castelló, sindicat que es mostra preocupat per les condicions de treball del personal que treballarà a la planta. “És una empresa que es caracteritza per l’alta precarietat, escales salarials distintes per a un mateix treball i molta contractació temporal a través d’empreses de treball temporal (ETT)”, manifesta Víctor Tormo, membre de CGT Castelló. El conveni de Logística, Paqueteria i Transport de Mercaderies, amb el qual es regulen les plantilles d’Amazon a l’Estat espanyol, limita en un 25 % la proporció de treballadores temporals que poden haver a una empresa. Tot i això, a Amazon la temporalitat arriba fins a un 65 % en les temporades de màxima producció, segons dades dels sindicats. D’altra banda, Tormo assegura que “l’empresa funciona amb ritmes esgotadors de treball, la qual cosa provoca una alta sinistralitat”. El 2020, l’empresa va sumar una mitjana de sis lesions greus per cada cent treballadors als seus magatzems, superant per un 80 % la mitjana de lesions en magatzems logístics de la resta d’empreses, segons dades de l’Administració de Salut i Seguretat Ocupacional (OSHA) dels Estats Units.
Tormo també destaca que la multinacional, habitualment, dificulta l’organització de les treballadores. “La pràctica antisindical d’Amazon és coneguda arreu del món”, assegura. En els últims anys, han eixit a la llum molts casos d’amenaces i pressions contra treballadores per tractar de sindicar-se, així com d’espionatge per rastrejar qualsevol mena d’organització sindical a les plantilles. Segons va descobrir el mitjà americà Motherboard a finals del 2020, uns documents interns d’Amazon filtrats van revelar que l’empresa contractava detectius de l’agència d’espionatge Pinkerton per a vigilar les xarxes socials de les treballadores i rastrejar plans de vagues i protestes.
Precarietat i amenaces a la planta del Baix Llobregat
Carles Ferrer, qui prefereix utilitzar un nom fictici per por a les represàlies, treballa des de fa dos anys a la planta d’Amazon del Prat de Llobregat (el Baix Llobregat). Segons explica, la plantilla es troba sota una pressió constant per part dels caps d’equip o leads, tal com els anomena l’empresa. “Posen uns estàndards de producció que s’han de complir, i si tu treballes a un ritme més lent, ve el lead i et diu: ‘Eestàs per sota de les mètriques, has de fer tantes caixes per hora’. Hi ha molta pressió psicològica”, denuncia. La pressió és especialment forta sobre les treballadores temporals, anomenades green per Amazon i les quals es distingeixen de les fixes pel color de la targeta que duen al coll. A la planta del Prat de Llobregat, hi ha unes 3.000 persones, de les quals entorn a un terç són temporals, contractades a través d’ETT. Segons subratlla Ferrer, “els treballadors temporals saben que, si es queixen, no els tornaran a agafar, per tant, la contractació temporal és també una manera de controlar les treballadores”.
Segons explica el treballador del centre d’Amazon del Prat de Llobregat, la plantilla es troba sota una pressió constant per part dels caps d’equip
Ferrer també posa el focus en les carències de l’empresa en matèria de seguretat, ja que, tot i que un dels lemes de l’empresa és “la seguretat, primer”, “això és només en aparença”. “Prioritzen —continua— la productivitat enfront de la seguretat, i això es veu en què constantment hi ha lesions i gent amb esquinços”. A la seua planta, explica, la major part de les baixes laborals són per qüestions psicològiques, per ansietat o depressió, degudes als ritmes frenètics de feina i a les pressions per part dels caps. Així mateix, Ferrer considera que la conciliació laboral no es té gens en compte a l’empresa, ja que constantment els canvien els torns diürns i nocturns. “Et poden canviar el torn avisant-te amb pocs dies d’antelació. Jo, per exemple, canvio quasi cada setmana de torn, i fins i tot, alguna setmana, me l’han canviat dues vegades”, denuncia. Pel que fa a les condicions salarials, segons exposa Ferrer, a la planta de Barcelona els salaris estan entorn de 1.600 euros al mes, una xifra superior a la mitjana en el sector logístic. No obstant això, per a ell, “el salari no ho és tot, ha d’anar acompanyat dels drets bàsics dels treballadors”. I afegeix: “el que apliquen és un model similar al de Mercadona, no volen dialogar amb treballadors ni sindicats, i com et paguen més es creuen amb el dret d’imposar-te les condicions que ells consideren o, fins i tot, vulnerar drets laborals bàsics”.
Pel que fa a la sindicalització de les treballadores, a aquesta planta, el comitè d’empresa està format per Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General dels Treballadors (UGT). No hi ha presència de sindicats minoritaris de classe. Segons considera Ferrer, “aquests tipus de comitès no defenen els interessos dels treballadors, signen acords absurds, siga per desconeixement complet o perquè estan pressionats o comprats per l’empresa. No hi ha un sindicalisme combatiu”. Posa com a exemple un cas de fa unes setmanes, quan es va signar un acord entre l’empresa i el comitè que regulava el treball en cap de setmana, el qual no està cobert pel conveni de logística. L’acord va ser votat per la plantilla i va ser acceptat, però segons denuncia Ferrer, “l’empresa ens va amenaçar d’iniciar un expedient de regulació d’ocupació (ERO), si no votàvem a favor”. “Van fer una gran campanya, el mànager es reunia amb els treballadors en grups petits i els pressionava perquè votaren a favor”, revela.
A parer seu, un dels grans problemes de les plantilles d’Amazon arreu del món és que “no existeix una estratègia sindical unificada, no hi ha un comitè entre centres, cada sindicat va a la seva”. “Al mateix Estat espanyol –continua– no hi ha comunicació entre plantes, cada centre té unes condicions salarials diferents. Els treballadors estan molt dividits i això dificulta molt la lluita”. En aquesta línia, destaca la vaga que es va convocar en la planta d’Amazon a Madrid en novembre de 2018, coincidint amb el Black Friday. Com la vaga només es va convocar a Madrid, l’empresa va traslladar la feina que no s’hi estava cobrint a la planta del Prat del Llobregat, saturant encara més a la plantilla d’aquesta. Es tracta d’una estratègia que habitua a dur a terme l’empresa, tal com han denunciat des de fonts sindicals.
Amenaça per al comerç local
Des dels sindicats i col·lectius entrevistats, expressen la seua preocupació respecte a l’impacte que pot tindre la posada en marxa d’aquesta planta en el comerç local. “El foment de grans empreses com aquesta pot acabar empobrint el teixit del xicotet comerç i això comporta també destrucció de llocs de treball”, denuncia Tormo. En la mateixa línia s’expressa Salva, qui considera que “el consum a través d’internet afecta des de fa temps al comerç local, l’estan ofegant”. A més a més, critica la doble moral dels ajuntaments que “diuen que tracten de protegir el xicotet comerç del poble i després impulsen projectes com aquest”.
Per al militant de la COS i Endavant, aquest tipus d’instal·lacions indiquen que “caminem cap a un model econòmic de monopolis, on poques empreses ho controlen tot”. I adverteix: “Cada vegada hi ha menys recursos energètics i, per tant, és absurd continuar fomentant aquest tipus d’economia globalitzada i imperialista basada en el petroli i amb uns requeriments energètics tan elevats”. “Si volem mirar cap al futur, cal apostar per un comerç local”, conclou.
