Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La rebel·lió contra l'"apocalipsi" Amazon s’estén a l’Estat francès

Davant del colós de la venda en línia, una part del sector editorial francès ha decidit plantar-se: no distribuirà més els seus llibres a la plataforma. Més que un conflicte purament mercantil, es tracta d’una tria amb conseqüències socials

Un dels centres logístics d'Amazon a l'Estat francès / Arxiu

Una brisa de revolta bufa al món de l’edició francesa. “No vendrem més els nostres llibres a Amazon. El seu món és el contrari al que nosaltres defensem. No volem veure com es buiden les ciutats per convertir-se en ciutats dormitori hiperconnectades. Amazon és la punta de llança del saqueig de les relacions humanes i de l’artificialització de la vida.” Així comença el comunicat publicat l’11 de novembre per més de cinquanta editorials petites i les seves estructures de distribució.

A l’Estat francès, les grans empreses de distribució de llibres es poden comptar amb els dits d’una mà. I des de la seva aparició al mercat, Amazon va ser acollit com el gall del galliner, sense que les editorials tinguessin dret de supervisar els marges negociats; un fet que es tradueix en el control exclusiu de les distribuïdores, amb el pretext del secret comercial i de la legislació que prohibeix el refús de venda. “No hi fa res”, van suposar nombroses editores, només s’afegia un revenedor més dels seus productes. De llavors ençà, internet ha esdevingut la primera llibreria del món. S’hi venen dues terceres parts dels llibres, el 70% a través d’Amazon.

La vida d’un llibre és només d’uns mesos en una llibreria generalista, i el retorn dels exemplars que no s’han venut es fa a canvi d’un crèdit per a una propera comanda, que s’ha d’efectuar en el termini d’un any. Passat aquest termini, la llibretera s’haurà de quedar els llibres i comprar-los. Jugada arriscada si tenim en compte el nombre exponencial de novetats publicades. En aquestes condicions, només una empresa amb gran capacitat d’emmagatzematge, que es fa d’or amb els electrodomèstics i gosa vendre llibres perdent-hi (actualment la venda de llibres només suposa un 5% dels ingressos d’Amazon), pot lliurar qualsevol títol sense haver d’“esperar que la vostra comanda arribi a la llibreria”. Frédéric Duval, president d’Amazon France, ho confirma: “Nosaltres més aviat venem fons de catàleg i les llibreries, les novetats. Sintetitzant-ho molt, el 70% dels llibres venuts per Amazon tenen més de dos anys”.

La situació de quasi monopoli de què gaudeix el gegant ha deixat el món de l’edició en una dependència inquietant: la tria de publicar un llibre podria no fer-se en funció del seu contingut sinó de la seva rendibilitat… segons els algoritmes d’Amazon. És, doncs, el model econòmic de la firma el que dictaria les publicacions. El grup dels 451, efímera federació militant de les diverses professions del llibre, ja alertava sobre aquests riscos l’any 2014: “Hem superat un punt de no retorn: la creació literària i la crítica es troben en una situació inèdita de vassallatge enfront d’un sol i únic venedor, el qual pot, a partir d’ara, segons la seva voluntat, augmentar els marges i modificar les tries dels difusors i dels editors”.

Hobo Diffusion, una de les editorials signatàries del manifest del passat 11 de novembre, n’ha pagat el preu: “Hem donat suport al nostre distribuïdor, Makassar, quan el juny del 2019 Amazon li ha volgut imposar un nou descompte de compra, molt superior al que ofereixen llibreters independents amb els quals treballem. Era la gota que feia vessar el got. Així doncs, junts hem decidit no posar en venda, en aquesta plataforma, els llibres que difonem”. Ha calgut arribar a la crisi sociosanitària de la COVID i posar el focus sobre la venda a distància perquè aquesta situació s’hagi fet pública. “Avui les llibreries prenen la mesura del tornado Amazon. Les petites editorials comparteixen aquest enemic comú. Afirmar la nostra oposició a la imposició de la firma és obrir la possibilitat de fer front comú”, destaquen des del col·lectiu.

La rebel·lió contra l'"apocalipsi Amazon" s’estén a l’Estat francès
Amazon preveu construir onze nous centres a l’Estat francès l’any 2021 |Hortense Soichet

 

Un altre distribuïdor signatari del manifest, Serendip, es mostra contrari al model de la multinacional americana. “Mai hem venut a Amazon i les editorials que representem hi estan d’acord. Com que som modestos, ens n’hem pogut escapar: mai hem tingut contacte amb la firma. Quan vam muntar el negoci volíem estar en la cadena del llibre, les seves professions i la seva destresa. Negociar amb Amazon és destruir això de cop: els lligams humans amb els llibreters, editors, lliuradors, etc.”.

L’editorial belga Zones Sensibles, però, ha concebut un tipus de resistència. L’entitat ha trobat el truc: posar el codi de barres a l’interior de la coberta dels llibres. Aquest simple gest demanaria massa manipulacions als escanejadors a sou de Jeff Bezos i fa impossible dotar d’una referència els productes. “No em veia publicant llibres contra el món proposat per Amazon i continuar alimentant-lo. Però no soc un cavaller blanc amb una solució màgica. Em puc permetre aquesta astúcia perquè Zones Sensibles és una empresa petita. Les més grosses, amb molts assalariats, estan acorralades”.

“Quan vam muntar el negoci volíem ser en la cadena del llibre, les seves professions i la seva destresa. Negociar amb Amazon és destruir això de cop: els lligams humans amb els llibreters, editors, lliuradors…”, s’afirma des de la distribuïdora Senderip

“Els gegants digitals són avui els adversaris dels estats”, declarava el ministre d’Economia francès, Bruno Le Maire, a inicis de novembre. Pot ser. Però l’Estat no és l’enemic d’Amazon. Des del 2007, el liberal llibertari Jeff Bezos, president de la companyia, ha obert 25 centres a l’Estat francès (el més gran té 142.000 metres quadrats), i s’ha beneficiat sovint d’algunes desenes de milions d’euros d’ajudes públiques per a la seva implantació. Per al 2021 hi ha onze nous projectes previstos, una expansió vertiginosa. Els elegits es vanten quan és el cas d’aportar lloc de treball a la seva regió, negant l’allau d’informes que demostren el contrari, com el de l’antic secretari d’Estat del Món Digital Mounir Mahjoubi, que assegura que comparant empreses amb un volum de negoci equivalent, els magatzems Amazon contracten 2,2 vegades menys assalariats que les altres empreses de logística. A l’Estat francès, s’han perdut entre 10.400 i 20.000 llocs de treball amb l’expansió de l’empresa, que el 2017 només tenia 4,7 assalariats per cada robot, contra els 7,7 el 2015.

Als Estats Units, l’expressió usual és Retail Apocalypse: el mastodont és responsable del tancament de 9.000 botigues només el 2019 i de la supressió de 300.000 llocs de treball nets des del 2010. S’afegeixen a la massacre mediambiental i la uberització de la feina, però, sobretot, l’exempció fiscal del gruix dels beneficis d’aquesta multinacional, dels quals la imposició promesa per Europa només en punxarà una ínfima part.

Aquest tipus d’economia massa assistida pels pressupostos públics, sense una redistribució real cap als serveis públics a través del sistema de tributació, és ben bé la start-up nation en marxa –com es coneix el foment d’aquest tipus de sector econòmic per part del president Emmanuel Macron– en detriment de la salut i de la cultura. Un model que ho centra tot en el progrés tècnic. Prou swag per semblar indestronable en plena pandèmia.

Als Estats Units, l’expressió usual és ‘Retail Apocalypse’: el mastodont és responsable del tancament de 9.000 botigues només el 2019 i de la supressió de 300.000 llocs de treball nets des del 2010

Els confinaments se succeeixen, però no s’assemblen: Amazon va haver de tancar a l’abril, però al novembre té barra lliure. El click and collect esdevé la norma, es consagra el món de Bezos. Lluny d’aturar aquesta lògica, les veus dels polítics es multipliquen per desenvolupar “Amazon locals”. “La psicosi francesa cap a Amazon no té cap sentit”, declarava el secretari d’Estat per la Transició digital, Cédric O, a l’Assemblea Nacional el 4 de novembre. “El fons del tema sobre el qual […] treballem amb les autoritats locals és de digitalitzar els petits comerços”.

Més reservada, la patronal de l’edició juga, tanmateix, el joc i els assalariats de les llibreries es troben gestionant comandes, sense consells ni somriures, entre les flames d’una amazonització soft. Les eines de venda en línia, actualment arrelades gràcies a les subvencions, encara reduiran el nombre i la qualitat dels llocs de treball un cop acabada la crisi. Només la gran distribució, principal competidora de les llibreries dels centres urbans i d’Amazon, es frega les mans amb gel hidroalcohòlic, en rengle, darrere l’empresari Michel-Edouard Leclerc, president de la cadena de supermercats Leclerc: “Les restriccions per la COVID-19 acceleraran la digitalització i estalviaran dos anys als comerciants. Avui dic: Amazon no em fa por!”.

El manifest de l’11 de novembre declara la guerrilla al Goliat 2.0: “Sense esperar, hem de boicotejar i sabotejar el seu monopoli”. Si el món del llibre respongués a la crida, prendria forma la idea d’un “món editorial d’esquerres” que permetria somiar nous models, com els Punti rossi a Itàlia els anys setanta: una xarxa autònoma de distribució de publicacions crítiques a través de la xarxa compromesa de llocs amics.

 

*Article publicat conjuntament amb CQFD, traduït per Dolors Serra

Articles relacionats