Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Què hi trobem, a la 'Directa' 509?

Obrim portada de la nova edició impresa de la 'Directa' amb una investigació sobre l’ampliació del port de València, que suposarà un cost econòmic i ambiental irreversible per a la ciutat i dilapidarà les polítiques contra el canvi climàtic. En aquesta edició entrevistem en profunditat el professor de dret penal i director de l’OSPDH Iñaki Rivera Beiras i dialoguem amb la nova generació d'intèrprets de la música d'arrel dels Països Catalans

El lobby de la construcció i les empreses Baleària, MSC i Boluda Corporación seran els grans beneficiaris de l’ampliació del port de València. La construcció d’una nova terminal de contenidors, impulsada per l’Autoritat Portuària de València en aliança amb empreses de la construcció investigades per corrupció, posa en escac el futur sostenible de la ciutat. Entitats veïnals i mediambientals denuncien que el projecte anirà contra les directives del canvi climàtic. Un reportatge d’Ester Fayos i Giuseppe Savino. Fotos de Lucas GuerraJaume R. Lloret, i infografia de Mercedes Sánchez. Portada d’Helga Ambak.

A l’entrevista en profunditat, Vicent Almela conversa amb el professor de dret penal i director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona Iñaki Rivera Beiras. En novembre de 2018, Rivera Beiras visitava el plató del programa Tot es mou de TV3 per parlar sobre les presons catalanes. En la seva intervenció assenyalava que les morts per estranyes circumstàncies, les tortures, els maltractaments i les vexacions als centres penitenciaris “no són casos aïllats”. L’afirmació li va costar tres denúncies per part de tres sindicats de funcionariat de presons (CCOO, CSIF i ACAIP). Des de fa anys denuncia les vulneracions de drets que es donen dins les presons. Fotografia el diàleg Montse Giralt.

Iñaki Rivera Beiras, director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans |Montse Giralt

A la secció d’opinió, un article titulat “Bargalló i Vallory busquen pis a Santako”, signat per l’etnomusicòleg Iban Martínez Cárceles. En el text qüestiona les neutralitats de la transformació educativa i dels actors que la impulsen: “L’ús de les eines tecnològiques en l’espai educatiu tampoc és neutre; cal que vagi de la mà d’una transformació social”. Amb il·lustració de Valentintada.

“Llavors sobiranes per a cuidar la biodiversitat” és el títol d’un reportatge sobre projectes cooperatius i un model de producció sostenible que recuperen les varietats de fruites, hortalisses i cereals oblidades a conseqüència de l’actual indústria agrícola hegemònica, signat per Lluís Pascual amb fotografies de Mathias Rodríguez i Joana Arribes.

Llavors de l’Estació d’Investigació Agrària de Carcaixent |Mathías Rodríguez

A la secció internacional, Xavi Bosch Llufriu ressegueix tres dècades de resistència a l’alta velocitat basca. L’impacte dels túnels i viaductes de la infraestructura ferroviària al País Basc i l’acceleració de les obres del corredor navarrès esperonen una lluita guiada pels valors de l’antidesenvolupisme. Tot seguit, Joan Miró es fa ressò de les darreres tensions entre Itàlia i la Unió Europea, la relació entre les quals s’ha vist agreujada pels primers compassos de la crisi de la COVID. Per últim, el periodista i coautor del llibre Factor AfD: el retorno de la ultraderecha a Alemania, Andreu Jerez, analitza els trenta anys de l’annexió alemanya. Segons l’expert, la reunificació, més que una retrobada dels dos països, va ser la subordinació del sistema derrotat al sistema vencedor.

Aprofitant el marc del Congrés Nacional de Música d’Arrel, Ferran Riera ha conversat amb una quinzena d’intèrprets i grups de la fornada més jove de la música d’arrel dels Països Catalans que reflexionen sobre la seva essència i el seu futur. Amb fotografies de Josep Tomàs. A continuació, el relat “Tornar a Olesa”, de Júlia Bacardit amb il·lustració de Nil Morist. I finalment, les ressenyes literàries. Emma Gomis, sobre el poemari El nus la flor, d’Enric Casasses; Joan Gener Barbany, sobre el llibre Pintas mucho, signat per les il·lustradores Flavita Banana, Cristina Bueno, Monstruo Espagueti i Lyona, i David Palau, sobre la novel·la Aigua d’alta mar, de Xisca Homar.

Actuació del grup Riu

A la contraportada, Mariana Cantero entrevista Marina Seco, activista de Marea Verde Barcelona, un col·lectiu que, tot i haver nascut per la campanya de suport a la legalització de l’avortament a l’Argentina, s’involucra en moltes lluites que el travessen, com el dret d’accés universal a la sanitat o el repartiment de menjar en plena pandèmia. Amb foto de Samra Belhaouli Suaaidi.